dissabte, 8 de juny de 2013

Valoració final del blog i l'assignatura

I ara que ja hem acabat el nostre període de Pràcticum 0-3 a l'escoleta, hem de posar punt i final a l'assigantura i al blog; i és l'objectiu d'aquesta darrera entrada, valorar la tasca feta durant aquests mesos.

Per començar m’agradaria dir que en general, la valoració del blog ha estat positiva. Crec que ha estat una eina que m’ha resultat d’utilitat, sobretot pel que fa al fet de poder compartir amb els companys la feina que s’està fent en els determinats centres de pràctiques, ja que degut als horaris i al nivell de feina que hem tingut ens ha fet perdre el contacte entre els companys per una temporada, i a través del blog, almenys hem pogut anar seguint l’evolució de cadascun d’ells, i assabentar-nos de les “bones pràctiques” que es van duent a terme a les diferents escoletes.

La veritat és que les entrades sobre aquestes bones pràctiques i sobre els projectes de millora (acompanyat de les exposicions a classe), són les que m’han semblat més interessants, perquè és una manera de crear una xarxa d’experiències i d’anar agafant idees per al dia de demà poder-les aplicar, si escau, als centres on poguem anar a treballar. Ha estat una tasca que ens ha permès incrementar el nostre bagatge professional, per la qual cosa n’estic satisfeta.

Per altra banda, amb la resta d’activitats de reflexió proposades tant al blog com al quadern he pogut ser conscient de fets que sense la feina feta en aquesta assignatura no ho hagués aconseguit, però he de reconèixer que també m’ha fet ser tan realista que en ocasions m’he sentit frustrada, i m’ha costat acceptar-ho, perquè assumir que “no tot allò que llueix és or”, ha estat emocionalment dur.

En quant al treball per competències, pens que encara ens queda molt camí per recórrer, però que hem fet una tasca realment gratificant, perquè ens ha servit per ser molt més conseqüent amb les nostres actuacions i maneres de fer, perquè aquestes no quedaven en un simple fet. Cada actuació ha estat pensada i reflexionada, a priori i a posteriori, i el fet d’haver hagut de plasmar-ho en el blog, a través de les etiquetes, ha fet que fos molt més conscient del meu procés d’aprenentatge.

Competències etiquetades:
He triat aquesta competència (1.4), perquè amb la valoració final he elaborat conclusions sobre el meu procés d'aprenentatge, tenint en compte la teoria i la pràctica que hem estat treballant. Però també la competència 2 perquè aquesta valoració ha requerit fer una reflexió sobre tot el propi procés dut a terme durant aquests mesos, revisant la tasca feta.

Valoració final de les competències

En aquesta entrada faré un recorregut per les competències, revisant el nivell d'assoliment, tal com vam fer a la primera entrada del blog. 

Pens que en quant al treball per competències encara em queda un gran camí per recórrer perquè és la primera vegada que treballam amb aquesta metodologia, però crec que la feina feta ha estat molt gratificant perquè m’ha ajudat a realitzar uns aprenentatges molt més significatius ja que a través de la reflexió aquests han passat en un terreny molt més conscient.

Pel que fa a la competència 1 sobre l’autonomia en l’aprenentatge, podria dir que amb el treball que hem anat realitzant aquests mesos he pogut treballar totes les subcompetències que engloben. La 1.4 no l’he etiquetada a cap entrada però l’he treballada en el projecte de millora ja que hem hagut de contrastar les propostes de millora, que hem elaborat per a les educadores, amb referències teòriques per tal de fonamentar-les i extreure conclusions.

En quant a la competència número 2 sobre la reflexió del propi procés d’aprenentatge, pens que les he treballades totes ja que he estat capaç d’identificar els punts forts i els punts febles de les meves competències; he identificat creences pròpies; m’he proposat nous aprenentatges i m’he fet preguntes relacionades amb el propi procés, així com he anat recollint els dubtes i dilemes que em suggerien certes actuacions de la mestra. Pel que fa als errors i a les propostes de millora, han fet referència sobretot al nostre projecte de millora, en el qual hem recollit tot allò que modificaríem si l’haguéssim de fer de bellnou.

Referent a la competència 3, sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil, consider que l’he assolida ja que amb l’anàlisi del centre que se’ns requereix al principi del període de pràctiques hem hagut de fer preguntes sobre allò que hem observat, hem aportat reflexions sobre l’organització i hem contrastat els documents de centre amb la realitat quotidiana.

Pel que fa la competència 4, les subcompetències relacionades amb la identificació de les bones pràctiques i l’elaboració d’hipòtesis sobre un fet concret, han estat treballades en el blog en l’exercici sobre les creences de la mestra, que per a mi m’ha resultat de gran utilitat per posar de manifest pràctiques que s’haurien de revisar. En canvi, puc dir que la 4.1 l’he treballada en les activitats del quadern, per la qual cosa no ha quedat reflectida en les etiquetes del blog.

Fent referència a la competència 5, pens que a través de la lectura proposada sobre els centres innovadors, l’anàlisi de necessitats del projecte de millora, la recerca bibliogràfica que hem hagut de fer per desenvolupar el projecte de millora, i la previsió de les resistències que ens podrem trobar a l’hora d’aplicar el projecte, puc donar per conclosa i treballades la gran majoria de les subcompetències d’aquest apartat, i podria dir que de tot el llistat.

Per la qual cosa, podríem dir que hem assolit amb un grau elevat de satisfacció els objectius de l’assignatura, perquè hem treballat per competències i potser no les he assolides al cent per cent, perquè algunes requereixen una tasca més complexa que d’altres, però almenys puc dir que les he treballades. És per això que pens que la tasca que hem anat fent durant aquests mesos ha estat de gran utilitat i molt satisfactòria, però com he dit al principi ens queda encara un llarg camí per recórrer.

Competències etiquetades:
He escollit aquesta competència (2.1) perquè pens que és la que més s'adequa al contingut de l'entrada, ja que en aquesta he identificat els meus punts forts i febles i he valorat el treball de les competències professionals elaborat durant aquest curs.

dimecres, 29 de maig de 2013

Què milloraríem del nostre projecte?

En aquesta entrada us posarem al dia de l’estat del nostre projecte i d’allò que canviaríem si ara l’haguéssim de repetir, és a dir, de les propostes de millora.
Com sabeu el nostre projecte és “La figura del mestre: rols i models d’actuació”, en el qual hem hagut d’observar i registrar en vídeo les nostres tutores d’aula, per tal de dur a terme una anàlisi de la seva actuació.

Aleshores, després de realitzar els enregistraments, vam procedir a fer el buidatge mitjançant les graelles que nosaltres mateixes havíem elaborat. Llavors, vam posar en comú aquesta informació i en aquests moments ens trobem elaborant les conclusions per tal de fer el retorn a l’equip educatiu del centre que serà durant el claustre de dia 12 de juny.

Durant tot el procés d’elaboració i implementació del projecte ens hem anat trobant amb una sèrie de dificultats o obstacles, que una vegada analitzats pensem que podrien sofrir alguns canvis per tal de millorar.
Per començar, com ja vam dir a l’exposició de classe, la proposta del projecte ens va venir determinada pel mateix centre, i aquesta ens ha resultat una mica tancada i dirigida. Ens hagués agradat tenir un major poder de decisió a l’hora d’enfocar el projecte i de com desenvolupar-lo. En un principi semblava que es tractava d’una proposta més oberta i flexible, i des del centre ens van demanar que amb la idea general que elles ens donàvem, nosaltres féssim una proposta de projecte i vam pensar de centrar-nos en el rol de la mestra en els moments de gestió de conflictes; però finalment, quan la vam presentar, la coordinadora ja tenia pensat un projecte més global i ens va dir que observéssim els moments concrets que ja vam explicar a l’anterior entrada del projecte. I això va fer que el nostre projecte fos més pautat del que a nosaltres ens hagués agradat.

Per altra banda, a nivell de temporalització del projecte, pensam que tal vegada el vàrem començar a desenvolupar una mica massa tard, degut a la tasca d’anàlisi del centre i del grup aula que ens va manllevar moltes hores de feina. I això ha fet que no haguem pogut veure si el nostre feedback cap a les mestres els haurà resultat d’utilitat, i per tant hem hagut d’enfocar l’avaluació del nostre projecte mitjançant un qüestionari i no amb l’observació i la vivència del possible canvi com ens hagués agradat tenir.


Relacionat amb això, un altre dificultat ha estat el fet de no poder tenir uns resultats tangibles i a curt termini, que ens deixa a mig camí, ja que acabarem el nostre període de pràctiques sense saber si realment tot el nostre treball haurà estat fructuós.

Pel que fa als instruments que hem utilitzat per dur a terme l’anàlisi, vam elaborar una graella de conducta verbal i una de conducta no verbal, però una vegada que hem fet el buidatge dels vídeos considerem que hauria estat més útil elaborar una graella específica per cada moment observat, ja que d’aquesta manera es podrien haver concretat més els ítems.
Referent a les tècniques d’observació, des d’un principi vam utilitzar el vídeo, però a mesura que vàrem anar enregistrant les actuacions de les mestres en els diferents moments, ens vàrem adonar que aquestes estaven condicionades per la presència de les càmeres. Així que vam decidir incloure les notes de camp per complementar-les amb el registre videogràfic.

Tal i com vàrem comentar a l’entrada del  blog on presentàvem el nostre projecte de millora, pensem que el tema que tractem és de caràcter compromès, ja que sense gaire experiència pràctica ens trobam avaluant les mestres que fa anys que fan feina d’educadores a l’escoleta i que al mateix temps són les que ens avaluen a nosaltres com a practicants.


En quant al retorn de la informació recollida, que farem al proper claustre, pensam que ens podem trobar amb una altra dificultat. Aquesta rau en no poder personalitzar les crítiques constructives o propostes de millora per a cada mestra, ja que d’aquesta manera elles es podrien sentir escomeses. I lligat a aquesta dificultat, pensam que davant el fet de generalitzar aquestes propostes de millora, ens podem trobar amb una resistència de caràcter personal per part les mestres, que algunes d’elles no se sentin identificades amb la informació que els estem retornant, i per tant el nostre projecte no obtingui els resultats desitjats. Aquestes resistències podrien fer referència a la manca d’autobservació crítica o per tenir una concepció de l’educació diferent a la que nosaltres ens basem.

De ben segur que durant els dies que manquen per tancar el projecte ens trobarem amb noves i inesperades dificultats que es podrien transformar en canvis de millora i que podríem plasmar en aquesta entrada, però fins aleshores són aquests els canvis que portaríem a terme en el nostre projecte.



Competències etiquetades:

He escollit al 2.4. perquè ens hem fet preguntes sobre el nostre procés d’elaboració del projecte, sobre allò que podríem millorar, etc.
La 2.7perquè hem reflexionat sobre els nostres errors referents al projecte, sobre allò que no ens ha funcionat i que pensam que amb un canvi es podria millorar i la 5.4: perquè en aquesta entrada hem previst i identificat els obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de millora.


dijous, 23 de maig de 2013

Què he après dels projectes dels meus companys?


Compartir els projectes i les bones practiques que es van realitzant en les diferents escoletes és una tasca molt gratificant perquè amb aquestes podem anar ampliant el nostre ventall d’estratègies per a poder dur a terme en un futur. Tant aquelles que he anat llegint als blogs com aquelles que s’han exposat a classe, tenen alguna cosa d’interessant, perquè per senzilla que pugui semblar, sempre poden aportar un fil d’inspiració per adaptar-la al context de la pròpia escoleta; o poden aportar un espai de reflexió sobre la pròpia pràctica; ens permet despertar interessos, curiositats, etc. I pens que aquesta és una experiència molt enriquidora, perquè així no ens quedam només amb allò que veiem a l’escoleta on feim les pràctiques.
Aleshores, comentaré una mica allò que m’ha cridat més l’atenció de cada projecte exposat, o allò que pens que ja es fa a la nostra escoleta, o allò que es podria adaptar, etc.

Pel que fa al projecte de millora del pati del CEIP Fort de Leau, pens que és molt interessant el fet de crear un enfocament diferent al pati, per tal de fer-lo més acollidor i dinàmic i així incrementar la motivació dels infants. El pati de la nostra escoleta és un pati de recent creació i encara manca molta millora (de fet les practicants del CESAG estan creant propostes per poder-lo canviar perquè hi predomina bàsicament l’equipament de plàstic); i pens que la creació d’un racó d’experimentació d’aquest tipus pot ser interessant. Una proposta podria ser anar variant aquest racó cada cert temps per anar proporcionar nous aprenentatges.

En quant a la bona pràctica sobre l’hort escolar, he de dir que me sembla molt interessant l’existència d’un espai d’aquestes característiques en les escoles i escoletes, ja que dels processos de cultiu es poden realitzar multitud d’aprenentatges; però crec que és fonamental la participació dels infants en aquest treball, ja que pens que del contrari, es perd l’essència de l’infant com a protagonista dels seus aprenentatges; ja que com va comentar una companya el dia de classe, no té gaire sentit que un adult estigui sembrant mentre els infants el miren. Per altra banda, m’agrada molt la idea de fomentar la participació intergeneracional en el projecte, i que es convidi els padrins i padrines a formar part d’aquest procés. I un altre aspecte que pens que hauria de ser cabdal és el fet de donar-li continuïtat dins l’aula, des de l’inici del procés fins al final. Des de veure les llavors a menjar-se la “tomàtiga”.
Respecte a la bona pràctica del Racó del Moc, dir que ja quan la vaig llegir la vaig trobar molt adient i necessària per a la nostra aula i per això la vaig proposar a la meva tutora i ben aviat el vam crear a la nostra aula. Crec que és una pràctica molt senzilla, però de gran importància si el que volem és fomentar l’autonomia en els nostres infants i fer-los conscients del seu cos, i a tenir-ne cura.
Pel que fa al documental sobre els infants amb NEE, he de dir que degut a la mala qualitat del so, no vaig poder entendre gairebé res.
Del documental del Bon dia, m’agradaria destacar que més o menys l’estructura és la mateixa que seguim a la nostra aula; però si mal no ho he entès, canvia una mica en el fet que quan l’infant ha vingut amb el velcro es penja el seu símbol, mentre que si no ha vingut, l’encarregat en penja la seva foto. És una manera de tenir-lo present encara que no hi sigui. Crec que el “Bon dia” és una manera de donar la benvinguda a l’aula als infants, d’anticipar allò que es farà i amb qui es compartirà. És un moment de conversa en el que es treballa l’area del coneixement de si mateix (per la identificació de cada infant amb el seu símbol) i conèixer els companys (i els símbols d’aquests); també es treballa l’autonomia, perquè són ells els encarregats de penjar els seus símbols; es treballa l’àrea del llenguatge perquè es verbalitzen els noms dels companys, s’expliquen coses, la mestra anticipa, etc. Com diuen, té molta més importància de la que pot semblar a simple vista.
En quant al documental “La vida en les parets”. M’ha semblat molt interessant, perquè la documentació a l’escola no és sols una manera de mostrar a les famílies allò que ocorre quan elles no hi són, sinó també és una manera de donar visibilitat a l’infant, de fer-lo protagonista dels seus aprenentatges i experiències per poder reviure allò que ha viscut. Pens que tenir cura de la documentació és molt important, i que no tot “plafó” és vàlid. Com han comentat, és important saber seleccionar allò que s’ha de documentar, i això no és una tasca fàcil.
Finalment, respecte al projecte de millora de l’art, pens que les propostes que s’estan duent a terme amb els infants són ben interessants. El fet de poder realitzar creacions artístiques amb material en desús és una manera d’aprofitar recursos en aquests temps que vivim. El que em crida l’atenció és la convicció en que les companyes expressen al blog que són conscients que el seu projecte no es durà a terme per la manca de motivació de l’equip educatiu de l’escoleta. La veritat és que em sorgeixen dubtes sobre la professionalitat de les mestres, sobre la manera en com enfoquen l’educació i l’atenció als infants. Com és que es demana un projecte des de l’escoleta, que tanmateix no estan motivats per aplicar-lo?

Competències estiquetades:
He etiquetat la 1.3 perquè consider que amb aquesta activitat i amb la consulta dels blogs d’altres companyes, es té accés a experiències que permeten ampliar al formació, com he dit al prinicipi. Però també he etiquetat la 4.2 perquè amb els projectes i les bones pràctiques compartides, les vaig comparant amb allò que nosaltres feim i vaig prenent nota d’allò que es pot adaptar per tal d’enriquir la nostra pràctica.

dijous, 16 de maig de 2013

Plans de millora


Després d’una extensa recerca per la xarxa sobre plans de millora d’Infantil, he escollit els següents:
El primer fa referència a l’avaluació dels projectes que es duen a terme a l’Escola Infantil Roser Capdevila de Terrassa.
Pens que és interessant aquest pla de millora perquè és una manera de donar importància a l’avaluació, de fer-la valer, ja que en algunes ocasions és el tema eternament oblidat o menys professionalitzat en aquesta etapa educativa.
Tal com indiquen Bassedas, Huguet i Solé (2006, 192) en l’etapa d’educació infantil “la finalitat bàsica de l’avaluació és que serveixi per a intervenir, que serveixi per a prendre decisions educatives, per observar l’evolució del progrés de l’infant i per plantejar-se si cal intervenir o modificar determinades situacions, relacions o activitats d’aula”.
I pel que s’exposa en aquest power point, en aquesta escola s’està duent a terme una tasca específica per a millorar en aquest aspecte, basant-se en els eixos i les capacitats que estableix el currículum de Catalunya.
El que m’ha cridat l’atenció d’aquest pla de millora és que no només té en compte l’avaluació del procés d’aprenentatge dels infants, sinó també l’autoavaluació de la pràctica docent.
*  BASSEDAS, E.; HUGUET, T. I SOLÉ, I. (2006). Aprendre i ensenyar a l’educació infantil.
Barcelona: Graó – Biblioteca d’Infantil

El següent pla de millora fa referència al treball amb les famílies. http://www.slideshare.net/carlesmas/power-point-treball-pla-de-millora-tipus-lletra
Els objectius d’aquest pla de millora són, per una banda estimular obertament la relació, la participació i la implicació de les famílies com a part fonamental en la vida educativa de l’escola; i per altra, establir uns canals de comunicació i relació entre tots els integrants de la comunitat educativa. I es concreta el pla de millora i es concreta a l’educació infantil a través del contacte informal diari, a través d’una entrevista individualitzada, d’una biblioteca familiar, dels materials viatgers i de tallers de mares i pares.
Crec que la posada en marxa de plans de millora per arribar a crear vincles més estrets amb la família des de l’escola són propostes interessants, perquè farà que l’infant visqui la vida dins l’escoleta d’una manera més propera al que viu a la família. Fer partícips els familiars de la vida que hi ha dins l’escola és una senyal d’obertura i transparència per part de la comunitat educativa i permet una major tranquil·litat per als pares. Això els permet intentar caminar junts cap a un objectiu comú: el desenvolupament de l’infant.
Crec que les relacions entre les famílies i l’escola són un tema del qual cal tenir-ne molta cura, i ser conscients que cada família és un món i s’ha de tenir comprensió i empatia per tot allò que viuen.

I el tercer pla de millora comentat fa referència al món dels contes. http://w110.bcn.cat/portal/site/PortalBressol/menuitem.9c28cd3b00905cb454a354a3a2ef8a0c/?vgnextoid=b4c82180775b8210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&lang=ca_
Es tracta de l'escola bressol municipal "El tramvia blau" de Barcelona, que participa en un projecte d'apropament al món dels llibres per als més petits i les seves famílies. En realitat no és l'escola bressol sinó l'Institut d'Educació l'encarregat de dur a terme el pla de millora, dins el pla específic de promoció de la lectura a través de la Biblioteca Artur Martorell. Pretenen que "els infats s'apropin des de petits al món dels llibres com a font de plaer i es fomenti el seu interès com a vehicle d'accés a la cultura i pel bon aprenentatge posterior de la lectura i l'escriptura".
El pla de millora serveix en tenir la possibilitat d'oferir en préstec durant  un trimestre "contes i llibres acuradament seleccionats i adequats a l'edat dels infants".
Pens que aquesta iniciativa és ben interessant, perquè a la nostra aula m'he adonat que els contes que estan a l'abast dels infants, són contes antics i molts d'ells poc atractius per als menuts. Seria interessant saber qui o com s'escullen els llibres de les biblioteques d'aula. Amb aquesta iniciativa els contes que arribarien als infants són contes seleccionats de manera curosa en funció dels interessos dels infants. 

Competències etiquetades:
He triat la 4.2 perquè pens que he identificat bones pràctiques que he trobat a la xarxa; i la 1.1 perquè per a realitzar aquesta activitat he hagut de cercar i accedir a dades i recursos existents, en concret els que hi ha a la xarxa.

dijous, 9 de maig de 2013

Projecte de Millora


El projecte de millora que realitzam les quatre alumnes en pràctiques de l’Escoleta Municipal d’Esporles porta per títol: “La figura del mestre: rols i models d’actuació”. És un tema que ens ha vingut determinat pel propi centre, ja que l'equip educatiu de l'escoleta d'Esporles cerca constantment una millora de la qualitat educativa, i aprofiten la presència de les alumnes en pràctiques per a que realitzin aquesta anàlisi i els facin propostes de millora.
Façana de l'escoleta
És un centre que demostra tenir un afany per millorar l’atenció als infants, el funcionament del centre, les experiències que es produeixen en ella, etc.
Per al nostre projecte ens han proposat observar i analitzar el rol de les mestres, les seves actituds i els seus models d’actuació, per tal de crear un esperit crític i reflexiu a cada una de les educadores, i  millorar així el seu projecte educatiu.
El projecte proposat se’ns ha plantejat com una continuació del projecte que les alumnes en pràctiques varen realitzar el curs 2011-2012 relacionat amb la gestió i la qualitat del temps a l’escoleta.
Així, seguint aquesta línia, el nostre projecte va encaminat a centrar-nos en les actituds de la mestra per revisar la seva tasca educativa, des d’un punt de vista extern, aprofitant que som persones que ens estam formant en aquest món de l’Educació Infantil i que tenim la teoria més recent. És a dir, és una oportunitat per comparar la teoria amb la pràctica educativa que es porta a terme a través de l’observació de la manera de fer, estar i ser de l’educadora a l’escola, amb els infants però també amb les famílies.

El projecte l’estam desenvolupant a les aules de segon i tercer nivell, concretament a una aula de 1-2 anys (Na Rínxols d’Or) i a tres aules de 2-3 anys (L’aneguet lleig, Els Tres Porquets i Les Set Cabretes); en les quals hem dut a terme les observacions durant els següents moments de la jornada escolar:
  • La rebuda dels infants i les famílies.
  • El plafó de bon dia.
  • L’alimentació (berenar i dinar)
  • El pati
  • La higiene
  • El descans
  • Psicomotricitat


Després de realitzar els registres (en vídeo i notes de camp) farem un buidatge amb una graella que hem creat nosaltres mateixes, en la que podrem plasmar la informació més rellevant de les observacions recollides. I llavors contrastar-ho amb la informació que hem anat recollint fruit d’una extensa recerca bibliogràfica que estam duent a terme paral·lelament, sobre el rol de la mestra, les seves actituts i els seus models d’actuació.
Per això, considerem que aquest projecte ens serà molt útil de cara al nostre futur professional, perquè en el nostre dia a dia ens estem nodrint de les bones actuacions i bones pràctiques que es desenvolupen en el centre ja que estem en constant observació i anàlisi dels models d'actuació i les diverses estratègies d'intervenció que té cada mestra; però també perquè ens estam documentant de manera molt extensa sobre el tema, i això ens està enriquint molt.
Per acabar, cal dir que la posada en pràctica del projecte i els resultats no depenen de nosaltres perquè no podem introduir canvis físics en l'entorn sinó que el nostre treball es basarà en crear un ambient de reflexió entre l’equip educatiu, per a que les educadores passin a ser conscients d’allò que nosaltres hem vist durant l’estada a l’escoleta, i així siguin elles mateixes qui reflexionin sobre les seves actuacions a partir del nostre projecte i de la informació que els anem proporcionant, i així poder dur a terme les modificacions que cada mestra consideri necessària.
És per aquesta raó que creiem que el tema del nostre projecte és una mica compromès, perquè sense gaire experiència pràctica ens trobam avaluant les mestres que fa anys que fan feina d’educadores a l’escoleta. Cal dir que no és una tasca gens fàcil, però nosaltres els intentarem aportar una mirada fresca i fonamentada a nivell teòric que els permeti millorar encara més la seva atenció als infants i a les famílies, per tal d’incrementar la qualitat educativa del centre.

Competències etiquetades:
5.2, 5.4
Hem etiquetat aquestes dues competències perquè fan referència a la reflexió sobre el projecte de millora. En aquesta entrada hem justificat i contextualitzat el nostre projecte de millora a partir de l'anàlisi de necessitats i de la identificació del problema, així com també hem exposat alguns dels obstacles i resistències presents en l'aplicació del projecte de millora.

divendres, 19 d’abril de 2013

Bones pràctiques (II) - Qui ha construït què?


Sovint, quan es proposa als infants jugar amb les construccions, l’aula acaba esdevenint un espai ple de peces de diferents colors, escampades arreu. Les creacions dels infants a vegades són impossibles d’identificar, perquè sovint ni els propis infants saben què han fet. I si pel contrari l’infant realitza una construcció i l’identifica, aquesta és destruïda a l’hora d’arraconar.

Aleshores, la pràctica que he escollit per a presentar-vos és un racó de construccions una mica especial.

Es tracta d’una pràctica a nivell d’aula, posada en marxa per la meva tutora a l’aula de 2-3 anys.
Es tracta d’un racó de construccions, on els infants poden realitzar construccions amb diferents materials en funció de la proposta de la mestra. És a dir, un dia construeixen amb blocs de fusta i d’altres amb blocs de plàstic (tipus lego).
Com ja sabem, el fet de les construccions és una experiència amb una gran càrrega d’aprenentatge per a l’infant perquè ajuda a desenvolupar la capacitat de concentració, permet estructurar el pensament, permet el desenvolupament del pensament intuïtiu, treballa continguts de lògica-matemàtica, etc.
Però el racó que us present va una mica més enllà.

Racó de construccions
Es tracta d’un racó que es mou, és a dir, és una taula construïda a partir d’un palé, al qual se l’hi ha afegit unes rodes. Quan no es fan construccions la taula s’arracona sempre al mateix lloc. Un indret ambientat amb fotografies de construccions (algunes aportades per les famílies). Però quan la mestra ho troba oportú, gràcies a la capacitat de mobilitat de la taula la desplaça al bellmig de l’aula i treu les peces de construcció, i en ell els infants poden anar realitzant les seves construccions.

La taula va ser construïda amb la participació del pare d’un infant de la classe, de manera que veiem la participació i la implicació de les famílies en les activitats de l’aula.

Però el que jo destacaria d’aquest racó és que consta d’un plafó amb fotografies individuals (tipus carnet) de cada infant plastificades i aferrades al plafó amb velcro. De manera que l’infant, després de realitzar la seva construcció damunt la taula, hi pot posar la seva fotografia, per a conèixer quina ha estat la seva construcció.
És una manera de donar visibilitat a les accions dels infants, poder-ho compartir amb les famílies, i donar continuïtat a aquestes construccions perquè es conserven damunt la taula al llarg dels dies, i els infants les poden anar seguint en diferents moments, de manera que va evolucionant.

Aquest racó es troba a una aula de 2-3 anys (Els Tres Porquets), però com que la taula es pot moure, en ocasions les altres aules la poden utilitzar. El que no tenen és el plafó d’identificació de construccions amb les fotos dels infants.
No hi ha un moment estipulat de joc amb les construccions, però és un material recorrent durant els moments de joc que es solen donar durant l’arribada dels infants o els dimarts de 10.30 a 11h; encara que és molt flexible.

Pel que fa a les característiques dels infants, podem dir que és un grup especialment actiu, a qui els agrada el joc més de caràcter físic (córrer, encalçar-se, botar, lluitar, etc), però que en determinats moments i mitjançant determinats materials, com són les construccions, són capaços de mantenir-se immersos en un joc més tranquil, que requereixi major atenció, concentració i perseverança.

En quant els objectius es plantegen: 

  • dotar d’un espai que permeti donar continuïtat a les accions dels infants
  • donar visibilitat a les accions dels infants, i que puguin ser compartides amb les famílies i altres companys
  • reconèixer les creacions i afavorir la identificació d’aquestes afegint les fotografies

I l’àrea del currículum més rellevant en aquesta proposta fa referència al llenguatge artístic, el qual es serveix de la manipulació de materials, textures, objectes i instruments i de l’aproximació respectuosa a les produccions plàstiques dels companys i de l’entorn proper i llunyà per permetre l’adquisició de noves habilitats i destreses, de vies personals d’expressió i per despertar la sensibilitat estètica i la creativitat [...] Aquests llenguatges contribueixen al desenvolupament integral dels infants i són instruments de relació, regulació, comunicació i intercanvi i l’eina més potent per expressar i gestionar les pròpies emocions i per representar la realitat.

*Extret del Decret 71/2008 pel qual s’estableix el currículum de l’etapa d’educació infantil a les Illes Balears.


Els blocs de construcció són un joc suficientment conegut per a tothom, però sovint es desconeix l’origen d’aquestes propostes. *Friedrich Froebel fou el precursor d’aquesta tipologia de jocs, dissenyant una caixa que contenia blocs de formes diverses. Eren molt senzills i elegants i permetien explorar el raonament espacial, el pensament analític i el disseny creatiu.
Froebel considerava l’infant una part activa dels seus processos de desenvolupament i d’aprenentatge fomentant el joc com a element que impulsa l’activitat d’aquests a partir de la creativitat.

*Extret dels apunts assignatura Pedagogia Contemporània d'Antoni Colom. Estudis de Pedagogia, curs 2005/06.

Els dubtes, interrogants o dilemes que jo em plantejo són...
- i si l’infant construeix a terra perquè prefereix fer una construcció en horitzontal i l’espai de la taula no li basta? Com se li pot donar continuïtat i visibilitat a la seva acció?
- i quan les construccions es queden a la taula al llarg dels dies, perquè no s’ha pogut establir un moment de joc durant un parell de dies seguits? Quin sentit té tenir la construcció a la taula sense que l’infant la pugui fer evolucionar?

Pel que fa a la satisfacció dels implicats, podem dir que als infants que són els principals protagonistes de les seves accions, poder posar la foto a la seva creació és una manera de veure reconeguda la seva tasca i els agrada. Ho veiem amb la cara de satisfacció que fan quan van al plafó a cercar la fotografia per poder-la posar al costat o a sobre de les peces. A les famílies els agrada poder veure allò que els infants creen durant la jornada a l’escoleta; i per a la mestra, aquest racó permet observar els tipus de construccions que fan els infants.
Però pel que fa a si la pràctica dóna valor al centre o no, pens que el fet de tractar-se d’una estratègia impulsada a nivell d’aula, no ha permès de moment gaire difusió i per tant no permet tampoc que es conegui més enllà de les parets de l’escola, ni de l’aula podríem dir. També cal dir que com que es tracta del primer any que s’ha posat en funcionament, no es tenen evidències demostrades que el racó sigui doni els resultats esperats, encara que de moment pel que s’ha observat el resultat sigui positiu.
  
I finalment, en quan a les pràctiques que no existeixen, pens que seria interessant després de construir, demanar als infants, què és allò que han construït; què significa per a ells; dibuixar-lo per afegir-hi significat, és a dir, continuar l’acció per no solament construint allà mateix al dia següent, sinó donar continuïtat a l’acció a través de diversos mitjans (explicant, dibuixant, etc.)


Competències etiquetades
4.2. Identifica bones pràctiques i les compara: he escollit aquesta competència, perquè pens que és la que més clarament identifica aquesta activitat, ja que es tracta de triar el que pensam que és una bona pràctica que es du a terme al nostre centre. I amb la tasca que hem realitzat a classe, amb la posada en comú amb altres companyes, hem pogut comparar diverses pràctiques, i sobretot compartir i ampliar el nostre coneixement i bagatge a nivell d’estratègies.