dissabte, 8 de juny del 2013

Valoració final del blog i l'assignatura

I ara que ja hem acabat el nostre període de Pràcticum 0-3 a l'escoleta, hem de posar punt i final a l'assigantura i al blog; i és l'objectiu d'aquesta darrera entrada, valorar la tasca feta durant aquests mesos.

Per començar m’agradaria dir que en general, la valoració del blog ha estat positiva. Crec que ha estat una eina que m’ha resultat d’utilitat, sobretot pel que fa al fet de poder compartir amb els companys la feina que s’està fent en els determinats centres de pràctiques, ja que degut als horaris i al nivell de feina que hem tingut ens ha fet perdre el contacte entre els companys per una temporada, i a través del blog, almenys hem pogut anar seguint l’evolució de cadascun d’ells, i assabentar-nos de les “bones pràctiques” que es van duent a terme a les diferents escoletes.

La veritat és que les entrades sobre aquestes bones pràctiques i sobre els projectes de millora (acompanyat de les exposicions a classe), són les que m’han semblat més interessants, perquè és una manera de crear una xarxa d’experiències i d’anar agafant idees per al dia de demà poder-les aplicar, si escau, als centres on poguem anar a treballar. Ha estat una tasca que ens ha permès incrementar el nostre bagatge professional, per la qual cosa n’estic satisfeta.

Per altra banda, amb la resta d’activitats de reflexió proposades tant al blog com al quadern he pogut ser conscient de fets que sense la feina feta en aquesta assignatura no ho hagués aconseguit, però he de reconèixer que també m’ha fet ser tan realista que en ocasions m’he sentit frustrada, i m’ha costat acceptar-ho, perquè assumir que “no tot allò que llueix és or”, ha estat emocionalment dur.

En quant al treball per competències, pens que encara ens queda molt camí per recórrer, però que hem fet una tasca realment gratificant, perquè ens ha servit per ser molt més conseqüent amb les nostres actuacions i maneres de fer, perquè aquestes no quedaven en un simple fet. Cada actuació ha estat pensada i reflexionada, a priori i a posteriori, i el fet d’haver hagut de plasmar-ho en el blog, a través de les etiquetes, ha fet que fos molt més conscient del meu procés d’aprenentatge.

Competències etiquetades:
He triat aquesta competència (1.4), perquè amb la valoració final he elaborat conclusions sobre el meu procés d'aprenentatge, tenint en compte la teoria i la pràctica que hem estat treballant. Però també la competència 2 perquè aquesta valoració ha requerit fer una reflexió sobre tot el propi procés dut a terme durant aquests mesos, revisant la tasca feta.

Valoració final de les competències

En aquesta entrada faré un recorregut per les competències, revisant el nivell d'assoliment, tal com vam fer a la primera entrada del blog. 

Pens que en quant al treball per competències encara em queda un gran camí per recórrer perquè és la primera vegada que treballam amb aquesta metodologia, però crec que la feina feta ha estat molt gratificant perquè m’ha ajudat a realitzar uns aprenentatges molt més significatius ja que a través de la reflexió aquests han passat en un terreny molt més conscient.

Pel que fa a la competència 1 sobre l’autonomia en l’aprenentatge, podria dir que amb el treball que hem anat realitzant aquests mesos he pogut treballar totes les subcompetències que engloben. La 1.4 no l’he etiquetada a cap entrada però l’he treballada en el projecte de millora ja que hem hagut de contrastar les propostes de millora, que hem elaborat per a les educadores, amb referències teòriques per tal de fonamentar-les i extreure conclusions.

En quant a la competència número 2 sobre la reflexió del propi procés d’aprenentatge, pens que les he treballades totes ja que he estat capaç d’identificar els punts forts i els punts febles de les meves competències; he identificat creences pròpies; m’he proposat nous aprenentatges i m’he fet preguntes relacionades amb el propi procés, així com he anat recollint els dubtes i dilemes que em suggerien certes actuacions de la mestra. Pel que fa als errors i a les propostes de millora, han fet referència sobretot al nostre projecte de millora, en el qual hem recollit tot allò que modificaríem si l’haguéssim de fer de bellnou.

Referent a la competència 3, sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil, consider que l’he assolida ja que amb l’anàlisi del centre que se’ns requereix al principi del període de pràctiques hem hagut de fer preguntes sobre allò que hem observat, hem aportat reflexions sobre l’organització i hem contrastat els documents de centre amb la realitat quotidiana.

Pel que fa la competència 4, les subcompetències relacionades amb la identificació de les bones pràctiques i l’elaboració d’hipòtesis sobre un fet concret, han estat treballades en el blog en l’exercici sobre les creences de la mestra, que per a mi m’ha resultat de gran utilitat per posar de manifest pràctiques que s’haurien de revisar. En canvi, puc dir que la 4.1 l’he treballada en les activitats del quadern, per la qual cosa no ha quedat reflectida en les etiquetes del blog.

Fent referència a la competència 5, pens que a través de la lectura proposada sobre els centres innovadors, l’anàlisi de necessitats del projecte de millora, la recerca bibliogràfica que hem hagut de fer per desenvolupar el projecte de millora, i la previsió de les resistències que ens podrem trobar a l’hora d’aplicar el projecte, puc donar per conclosa i treballades la gran majoria de les subcompetències d’aquest apartat, i podria dir que de tot el llistat.

Per la qual cosa, podríem dir que hem assolit amb un grau elevat de satisfacció els objectius de l’assignatura, perquè hem treballat per competències i potser no les he assolides al cent per cent, perquè algunes requereixen una tasca més complexa que d’altres, però almenys puc dir que les he treballades. És per això que pens que la tasca que hem anat fent durant aquests mesos ha estat de gran utilitat i molt satisfactòria, però com he dit al principi ens queda encara un llarg camí per recórrer.

Competències etiquetades:
He escollit aquesta competència (2.1) perquè pens que és la que més s'adequa al contingut de l'entrada, ja que en aquesta he identificat els meus punts forts i febles i he valorat el treball de les competències professionals elaborat durant aquest curs.

dimecres, 29 de maig del 2013

Què milloraríem del nostre projecte?

En aquesta entrada us posarem al dia de l’estat del nostre projecte i d’allò que canviaríem si ara l’haguéssim de repetir, és a dir, de les propostes de millora.
Com sabeu el nostre projecte és “La figura del mestre: rols i models d’actuació”, en el qual hem hagut d’observar i registrar en vídeo les nostres tutores d’aula, per tal de dur a terme una anàlisi de la seva actuació.

Aleshores, després de realitzar els enregistraments, vam procedir a fer el buidatge mitjançant les graelles que nosaltres mateixes havíem elaborat. Llavors, vam posar en comú aquesta informació i en aquests moments ens trobem elaborant les conclusions per tal de fer el retorn a l’equip educatiu del centre que serà durant el claustre de dia 12 de juny.

Durant tot el procés d’elaboració i implementació del projecte ens hem anat trobant amb una sèrie de dificultats o obstacles, que una vegada analitzats pensem que podrien sofrir alguns canvis per tal de millorar.
Per començar, com ja vam dir a l’exposició de classe, la proposta del projecte ens va venir determinada pel mateix centre, i aquesta ens ha resultat una mica tancada i dirigida. Ens hagués agradat tenir un major poder de decisió a l’hora d’enfocar el projecte i de com desenvolupar-lo. En un principi semblava que es tractava d’una proposta més oberta i flexible, i des del centre ens van demanar que amb la idea general que elles ens donàvem, nosaltres féssim una proposta de projecte i vam pensar de centrar-nos en el rol de la mestra en els moments de gestió de conflictes; però finalment, quan la vam presentar, la coordinadora ja tenia pensat un projecte més global i ens va dir que observéssim els moments concrets que ja vam explicar a l’anterior entrada del projecte. I això va fer que el nostre projecte fos més pautat del que a nosaltres ens hagués agradat.

Per altra banda, a nivell de temporalització del projecte, pensam que tal vegada el vàrem començar a desenvolupar una mica massa tard, degut a la tasca d’anàlisi del centre i del grup aula que ens va manllevar moltes hores de feina. I això ha fet que no haguem pogut veure si el nostre feedback cap a les mestres els haurà resultat d’utilitat, i per tant hem hagut d’enfocar l’avaluació del nostre projecte mitjançant un qüestionari i no amb l’observació i la vivència del possible canvi com ens hagués agradat tenir.


Relacionat amb això, un altre dificultat ha estat el fet de no poder tenir uns resultats tangibles i a curt termini, que ens deixa a mig camí, ja que acabarem el nostre període de pràctiques sense saber si realment tot el nostre treball haurà estat fructuós.

Pel que fa als instruments que hem utilitzat per dur a terme l’anàlisi, vam elaborar una graella de conducta verbal i una de conducta no verbal, però una vegada que hem fet el buidatge dels vídeos considerem que hauria estat més útil elaborar una graella específica per cada moment observat, ja que d’aquesta manera es podrien haver concretat més els ítems.
Referent a les tècniques d’observació, des d’un principi vam utilitzar el vídeo, però a mesura que vàrem anar enregistrant les actuacions de les mestres en els diferents moments, ens vàrem adonar que aquestes estaven condicionades per la presència de les càmeres. Així que vam decidir incloure les notes de camp per complementar-les amb el registre videogràfic.

Tal i com vàrem comentar a l’entrada del  blog on presentàvem el nostre projecte de millora, pensem que el tema que tractem és de caràcter compromès, ja que sense gaire experiència pràctica ens trobam avaluant les mestres que fa anys que fan feina d’educadores a l’escoleta i que al mateix temps són les que ens avaluen a nosaltres com a practicants.


En quant al retorn de la informació recollida, que farem al proper claustre, pensam que ens podem trobar amb una altra dificultat. Aquesta rau en no poder personalitzar les crítiques constructives o propostes de millora per a cada mestra, ja que d’aquesta manera elles es podrien sentir escomeses. I lligat a aquesta dificultat, pensam que davant el fet de generalitzar aquestes propostes de millora, ens podem trobar amb una resistència de caràcter personal per part les mestres, que algunes d’elles no se sentin identificades amb la informació que els estem retornant, i per tant el nostre projecte no obtingui els resultats desitjats. Aquestes resistències podrien fer referència a la manca d’autobservació crítica o per tenir una concepció de l’educació diferent a la que nosaltres ens basem.

De ben segur que durant els dies que manquen per tancar el projecte ens trobarem amb noves i inesperades dificultats que es podrien transformar en canvis de millora i que podríem plasmar en aquesta entrada, però fins aleshores són aquests els canvis que portaríem a terme en el nostre projecte.



Competències etiquetades:

He escollit al 2.4. perquè ens hem fet preguntes sobre el nostre procés d’elaboració del projecte, sobre allò que podríem millorar, etc.
La 2.7perquè hem reflexionat sobre els nostres errors referents al projecte, sobre allò que no ens ha funcionat i que pensam que amb un canvi es podria millorar i la 5.4: perquè en aquesta entrada hem previst i identificat els obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de millora.


dijous, 23 de maig del 2013

Què he après dels projectes dels meus companys?


Compartir els projectes i les bones practiques que es van realitzant en les diferents escoletes és una tasca molt gratificant perquè amb aquestes podem anar ampliant el nostre ventall d’estratègies per a poder dur a terme en un futur. Tant aquelles que he anat llegint als blogs com aquelles que s’han exposat a classe, tenen alguna cosa d’interessant, perquè per senzilla que pugui semblar, sempre poden aportar un fil d’inspiració per adaptar-la al context de la pròpia escoleta; o poden aportar un espai de reflexió sobre la pròpia pràctica; ens permet despertar interessos, curiositats, etc. I pens que aquesta és una experiència molt enriquidora, perquè així no ens quedam només amb allò que veiem a l’escoleta on feim les pràctiques.
Aleshores, comentaré una mica allò que m’ha cridat més l’atenció de cada projecte exposat, o allò que pens que ja es fa a la nostra escoleta, o allò que es podria adaptar, etc.

Pel que fa al projecte de millora del pati del CEIP Fort de Leau, pens que és molt interessant el fet de crear un enfocament diferent al pati, per tal de fer-lo més acollidor i dinàmic i així incrementar la motivació dels infants. El pati de la nostra escoleta és un pati de recent creació i encara manca molta millora (de fet les practicants del CESAG estan creant propostes per poder-lo canviar perquè hi predomina bàsicament l’equipament de plàstic); i pens que la creació d’un racó d’experimentació d’aquest tipus pot ser interessant. Una proposta podria ser anar variant aquest racó cada cert temps per anar proporcionar nous aprenentatges.

En quant a la bona pràctica sobre l’hort escolar, he de dir que me sembla molt interessant l’existència d’un espai d’aquestes característiques en les escoles i escoletes, ja que dels processos de cultiu es poden realitzar multitud d’aprenentatges; però crec que és fonamental la participació dels infants en aquest treball, ja que pens que del contrari, es perd l’essència de l’infant com a protagonista dels seus aprenentatges; ja que com va comentar una companya el dia de classe, no té gaire sentit que un adult estigui sembrant mentre els infants el miren. Per altra banda, m’agrada molt la idea de fomentar la participació intergeneracional en el projecte, i que es convidi els padrins i padrines a formar part d’aquest procés. I un altre aspecte que pens que hauria de ser cabdal és el fet de donar-li continuïtat dins l’aula, des de l’inici del procés fins al final. Des de veure les llavors a menjar-se la “tomàtiga”.
Respecte a la bona pràctica del Racó del Moc, dir que ja quan la vaig llegir la vaig trobar molt adient i necessària per a la nostra aula i per això la vaig proposar a la meva tutora i ben aviat el vam crear a la nostra aula. Crec que és una pràctica molt senzilla, però de gran importància si el que volem és fomentar l’autonomia en els nostres infants i fer-los conscients del seu cos, i a tenir-ne cura.
Pel que fa al documental sobre els infants amb NEE, he de dir que degut a la mala qualitat del so, no vaig poder entendre gairebé res.
Del documental del Bon dia, m’agradaria destacar que més o menys l’estructura és la mateixa que seguim a la nostra aula; però si mal no ho he entès, canvia una mica en el fet que quan l’infant ha vingut amb el velcro es penja el seu símbol, mentre que si no ha vingut, l’encarregat en penja la seva foto. És una manera de tenir-lo present encara que no hi sigui. Crec que el “Bon dia” és una manera de donar la benvinguda a l’aula als infants, d’anticipar allò que es farà i amb qui es compartirà. És un moment de conversa en el que es treballa l’area del coneixement de si mateix (per la identificació de cada infant amb el seu símbol) i conèixer els companys (i els símbols d’aquests); també es treballa l’autonomia, perquè són ells els encarregats de penjar els seus símbols; es treballa l’àrea del llenguatge perquè es verbalitzen els noms dels companys, s’expliquen coses, la mestra anticipa, etc. Com diuen, té molta més importància de la que pot semblar a simple vista.
En quant al documental “La vida en les parets”. M’ha semblat molt interessant, perquè la documentació a l’escola no és sols una manera de mostrar a les famílies allò que ocorre quan elles no hi són, sinó també és una manera de donar visibilitat a l’infant, de fer-lo protagonista dels seus aprenentatges i experiències per poder reviure allò que ha viscut. Pens que tenir cura de la documentació és molt important, i que no tot “plafó” és vàlid. Com han comentat, és important saber seleccionar allò que s’ha de documentar, i això no és una tasca fàcil.
Finalment, respecte al projecte de millora de l’art, pens que les propostes que s’estan duent a terme amb els infants són ben interessants. El fet de poder realitzar creacions artístiques amb material en desús és una manera d’aprofitar recursos en aquests temps que vivim. El que em crida l’atenció és la convicció en que les companyes expressen al blog que són conscients que el seu projecte no es durà a terme per la manca de motivació de l’equip educatiu de l’escoleta. La veritat és que em sorgeixen dubtes sobre la professionalitat de les mestres, sobre la manera en com enfoquen l’educació i l’atenció als infants. Com és que es demana un projecte des de l’escoleta, que tanmateix no estan motivats per aplicar-lo?

Competències estiquetades:
He etiquetat la 1.3 perquè consider que amb aquesta activitat i amb la consulta dels blogs d’altres companyes, es té accés a experiències que permeten ampliar al formació, com he dit al prinicipi. Però també he etiquetat la 4.2 perquè amb els projectes i les bones pràctiques compartides, les vaig comparant amb allò que nosaltres feim i vaig prenent nota d’allò que es pot adaptar per tal d’enriquir la nostra pràctica.

dijous, 16 de maig del 2013

Plans de millora


Després d’una extensa recerca per la xarxa sobre plans de millora d’Infantil, he escollit els següents:
El primer fa referència a l’avaluació dels projectes que es duen a terme a l’Escola Infantil Roser Capdevila de Terrassa.
Pens que és interessant aquest pla de millora perquè és una manera de donar importància a l’avaluació, de fer-la valer, ja que en algunes ocasions és el tema eternament oblidat o menys professionalitzat en aquesta etapa educativa.
Tal com indiquen Bassedas, Huguet i Solé (2006, 192) en l’etapa d’educació infantil “la finalitat bàsica de l’avaluació és que serveixi per a intervenir, que serveixi per a prendre decisions educatives, per observar l’evolució del progrés de l’infant i per plantejar-se si cal intervenir o modificar determinades situacions, relacions o activitats d’aula”.
I pel que s’exposa en aquest power point, en aquesta escola s’està duent a terme una tasca específica per a millorar en aquest aspecte, basant-se en els eixos i les capacitats que estableix el currículum de Catalunya.
El que m’ha cridat l’atenció d’aquest pla de millora és que no només té en compte l’avaluació del procés d’aprenentatge dels infants, sinó també l’autoavaluació de la pràctica docent.
*  BASSEDAS, E.; HUGUET, T. I SOLÉ, I. (2006). Aprendre i ensenyar a l’educació infantil.
Barcelona: Graó – Biblioteca d’Infantil

El següent pla de millora fa referència al treball amb les famílies. http://www.slideshare.net/carlesmas/power-point-treball-pla-de-millora-tipus-lletra
Els objectius d’aquest pla de millora són, per una banda estimular obertament la relació, la participació i la implicació de les famílies com a part fonamental en la vida educativa de l’escola; i per altra, establir uns canals de comunicació i relació entre tots els integrants de la comunitat educativa. I es concreta el pla de millora i es concreta a l’educació infantil a través del contacte informal diari, a través d’una entrevista individualitzada, d’una biblioteca familiar, dels materials viatgers i de tallers de mares i pares.
Crec que la posada en marxa de plans de millora per arribar a crear vincles més estrets amb la família des de l’escola són propostes interessants, perquè farà que l’infant visqui la vida dins l’escoleta d’una manera més propera al que viu a la família. Fer partícips els familiars de la vida que hi ha dins l’escola és una senyal d’obertura i transparència per part de la comunitat educativa i permet una major tranquil·litat per als pares. Això els permet intentar caminar junts cap a un objectiu comú: el desenvolupament de l’infant.
Crec que les relacions entre les famílies i l’escola són un tema del qual cal tenir-ne molta cura, i ser conscients que cada família és un món i s’ha de tenir comprensió i empatia per tot allò que viuen.

I el tercer pla de millora comentat fa referència al món dels contes. http://w110.bcn.cat/portal/site/PortalBressol/menuitem.9c28cd3b00905cb454a354a3a2ef8a0c/?vgnextoid=b4c82180775b8210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&lang=ca_
Es tracta de l'escola bressol municipal "El tramvia blau" de Barcelona, que participa en un projecte d'apropament al món dels llibres per als més petits i les seves famílies. En realitat no és l'escola bressol sinó l'Institut d'Educació l'encarregat de dur a terme el pla de millora, dins el pla específic de promoció de la lectura a través de la Biblioteca Artur Martorell. Pretenen que "els infats s'apropin des de petits al món dels llibres com a font de plaer i es fomenti el seu interès com a vehicle d'accés a la cultura i pel bon aprenentatge posterior de la lectura i l'escriptura".
El pla de millora serveix en tenir la possibilitat d'oferir en préstec durant  un trimestre "contes i llibres acuradament seleccionats i adequats a l'edat dels infants".
Pens que aquesta iniciativa és ben interessant, perquè a la nostra aula m'he adonat que els contes que estan a l'abast dels infants, són contes antics i molts d'ells poc atractius per als menuts. Seria interessant saber qui o com s'escullen els llibres de les biblioteques d'aula. Amb aquesta iniciativa els contes que arribarien als infants són contes seleccionats de manera curosa en funció dels interessos dels infants. 

Competències etiquetades:
He triat la 4.2 perquè pens que he identificat bones pràctiques que he trobat a la xarxa; i la 1.1 perquè per a realitzar aquesta activitat he hagut de cercar i accedir a dades i recursos existents, en concret els que hi ha a la xarxa.

dijous, 9 de maig del 2013

Projecte de Millora


El projecte de millora que realitzam les quatre alumnes en pràctiques de l’Escoleta Municipal d’Esporles porta per títol: “La figura del mestre: rols i models d’actuació”. És un tema que ens ha vingut determinat pel propi centre, ja que l'equip educatiu de l'escoleta d'Esporles cerca constantment una millora de la qualitat educativa, i aprofiten la presència de les alumnes en pràctiques per a que realitzin aquesta anàlisi i els facin propostes de millora.
Façana de l'escoleta
És un centre que demostra tenir un afany per millorar l’atenció als infants, el funcionament del centre, les experiències que es produeixen en ella, etc.
Per al nostre projecte ens han proposat observar i analitzar el rol de les mestres, les seves actituds i els seus models d’actuació, per tal de crear un esperit crític i reflexiu a cada una de les educadores, i  millorar així el seu projecte educatiu.
El projecte proposat se’ns ha plantejat com una continuació del projecte que les alumnes en pràctiques varen realitzar el curs 2011-2012 relacionat amb la gestió i la qualitat del temps a l’escoleta.
Així, seguint aquesta línia, el nostre projecte va encaminat a centrar-nos en les actituds de la mestra per revisar la seva tasca educativa, des d’un punt de vista extern, aprofitant que som persones que ens estam formant en aquest món de l’Educació Infantil i que tenim la teoria més recent. És a dir, és una oportunitat per comparar la teoria amb la pràctica educativa que es porta a terme a través de l’observació de la manera de fer, estar i ser de l’educadora a l’escola, amb els infants però també amb les famílies.

El projecte l’estam desenvolupant a les aules de segon i tercer nivell, concretament a una aula de 1-2 anys (Na Rínxols d’Or) i a tres aules de 2-3 anys (L’aneguet lleig, Els Tres Porquets i Les Set Cabretes); en les quals hem dut a terme les observacions durant els següents moments de la jornada escolar:
  • La rebuda dels infants i les famílies.
  • El plafó de bon dia.
  • L’alimentació (berenar i dinar)
  • El pati
  • La higiene
  • El descans
  • Psicomotricitat


Després de realitzar els registres (en vídeo i notes de camp) farem un buidatge amb una graella que hem creat nosaltres mateixes, en la que podrem plasmar la informació més rellevant de les observacions recollides. I llavors contrastar-ho amb la informació que hem anat recollint fruit d’una extensa recerca bibliogràfica que estam duent a terme paral·lelament, sobre el rol de la mestra, les seves actituts i els seus models d’actuació.
Per això, considerem que aquest projecte ens serà molt útil de cara al nostre futur professional, perquè en el nostre dia a dia ens estem nodrint de les bones actuacions i bones pràctiques que es desenvolupen en el centre ja que estem en constant observació i anàlisi dels models d'actuació i les diverses estratègies d'intervenció que té cada mestra; però també perquè ens estam documentant de manera molt extensa sobre el tema, i això ens està enriquint molt.
Per acabar, cal dir que la posada en pràctica del projecte i els resultats no depenen de nosaltres perquè no podem introduir canvis físics en l'entorn sinó que el nostre treball es basarà en crear un ambient de reflexió entre l’equip educatiu, per a que les educadores passin a ser conscients d’allò que nosaltres hem vist durant l’estada a l’escoleta, i així siguin elles mateixes qui reflexionin sobre les seves actuacions a partir del nostre projecte i de la informació que els anem proporcionant, i així poder dur a terme les modificacions que cada mestra consideri necessària.
És per aquesta raó que creiem que el tema del nostre projecte és una mica compromès, perquè sense gaire experiència pràctica ens trobam avaluant les mestres que fa anys que fan feina d’educadores a l’escoleta. Cal dir que no és una tasca gens fàcil, però nosaltres els intentarem aportar una mirada fresca i fonamentada a nivell teòric que els permeti millorar encara més la seva atenció als infants i a les famílies, per tal d’incrementar la qualitat educativa del centre.

Competències etiquetades:
5.2, 5.4
Hem etiquetat aquestes dues competències perquè fan referència a la reflexió sobre el projecte de millora. En aquesta entrada hem justificat i contextualitzat el nostre projecte de millora a partir de l'anàlisi de necessitats i de la identificació del problema, així com també hem exposat alguns dels obstacles i resistències presents en l'aplicació del projecte de millora.

divendres, 19 d’abril del 2013

Bones pràctiques (II) - Qui ha construït què?


Sovint, quan es proposa als infants jugar amb les construccions, l’aula acaba esdevenint un espai ple de peces de diferents colors, escampades arreu. Les creacions dels infants a vegades són impossibles d’identificar, perquè sovint ni els propis infants saben què han fet. I si pel contrari l’infant realitza una construcció i l’identifica, aquesta és destruïda a l’hora d’arraconar.

Aleshores, la pràctica que he escollit per a presentar-vos és un racó de construccions una mica especial.

Es tracta d’una pràctica a nivell d’aula, posada en marxa per la meva tutora a l’aula de 2-3 anys.
Es tracta d’un racó de construccions, on els infants poden realitzar construccions amb diferents materials en funció de la proposta de la mestra. És a dir, un dia construeixen amb blocs de fusta i d’altres amb blocs de plàstic (tipus lego).
Com ja sabem, el fet de les construccions és una experiència amb una gran càrrega d’aprenentatge per a l’infant perquè ajuda a desenvolupar la capacitat de concentració, permet estructurar el pensament, permet el desenvolupament del pensament intuïtiu, treballa continguts de lògica-matemàtica, etc.
Però el racó que us present va una mica més enllà.

Racó de construccions
Es tracta d’un racó que es mou, és a dir, és una taula construïda a partir d’un palé, al qual se l’hi ha afegit unes rodes. Quan no es fan construccions la taula s’arracona sempre al mateix lloc. Un indret ambientat amb fotografies de construccions (algunes aportades per les famílies). Però quan la mestra ho troba oportú, gràcies a la capacitat de mobilitat de la taula la desplaça al bellmig de l’aula i treu les peces de construcció, i en ell els infants poden anar realitzant les seves construccions.

La taula va ser construïda amb la participació del pare d’un infant de la classe, de manera que veiem la participació i la implicació de les famílies en les activitats de l’aula.

Però el que jo destacaria d’aquest racó és que consta d’un plafó amb fotografies individuals (tipus carnet) de cada infant plastificades i aferrades al plafó amb velcro. De manera que l’infant, després de realitzar la seva construcció damunt la taula, hi pot posar la seva fotografia, per a conèixer quina ha estat la seva construcció.
És una manera de donar visibilitat a les accions dels infants, poder-ho compartir amb les famílies, i donar continuïtat a aquestes construccions perquè es conserven damunt la taula al llarg dels dies, i els infants les poden anar seguint en diferents moments, de manera que va evolucionant.

Aquest racó es troba a una aula de 2-3 anys (Els Tres Porquets), però com que la taula es pot moure, en ocasions les altres aules la poden utilitzar. El que no tenen és el plafó d’identificació de construccions amb les fotos dels infants.
No hi ha un moment estipulat de joc amb les construccions, però és un material recorrent durant els moments de joc que es solen donar durant l’arribada dels infants o els dimarts de 10.30 a 11h; encara que és molt flexible.

Pel que fa a les característiques dels infants, podem dir que és un grup especialment actiu, a qui els agrada el joc més de caràcter físic (córrer, encalçar-se, botar, lluitar, etc), però que en determinats moments i mitjançant determinats materials, com són les construccions, són capaços de mantenir-se immersos en un joc més tranquil, que requereixi major atenció, concentració i perseverança.

En quant els objectius es plantegen: 

  • dotar d’un espai que permeti donar continuïtat a les accions dels infants
  • donar visibilitat a les accions dels infants, i que puguin ser compartides amb les famílies i altres companys
  • reconèixer les creacions i afavorir la identificació d’aquestes afegint les fotografies

I l’àrea del currículum més rellevant en aquesta proposta fa referència al llenguatge artístic, el qual es serveix de la manipulació de materials, textures, objectes i instruments i de l’aproximació respectuosa a les produccions plàstiques dels companys i de l’entorn proper i llunyà per permetre l’adquisició de noves habilitats i destreses, de vies personals d’expressió i per despertar la sensibilitat estètica i la creativitat [...] Aquests llenguatges contribueixen al desenvolupament integral dels infants i són instruments de relació, regulació, comunicació i intercanvi i l’eina més potent per expressar i gestionar les pròpies emocions i per representar la realitat.

*Extret del Decret 71/2008 pel qual s’estableix el currículum de l’etapa d’educació infantil a les Illes Balears.


Els blocs de construcció són un joc suficientment conegut per a tothom, però sovint es desconeix l’origen d’aquestes propostes. *Friedrich Froebel fou el precursor d’aquesta tipologia de jocs, dissenyant una caixa que contenia blocs de formes diverses. Eren molt senzills i elegants i permetien explorar el raonament espacial, el pensament analític i el disseny creatiu.
Froebel considerava l’infant una part activa dels seus processos de desenvolupament i d’aprenentatge fomentant el joc com a element que impulsa l’activitat d’aquests a partir de la creativitat.

*Extret dels apunts assignatura Pedagogia Contemporània d'Antoni Colom. Estudis de Pedagogia, curs 2005/06.

Els dubtes, interrogants o dilemes que jo em plantejo són...
- i si l’infant construeix a terra perquè prefereix fer una construcció en horitzontal i l’espai de la taula no li basta? Com se li pot donar continuïtat i visibilitat a la seva acció?
- i quan les construccions es queden a la taula al llarg dels dies, perquè no s’ha pogut establir un moment de joc durant un parell de dies seguits? Quin sentit té tenir la construcció a la taula sense que l’infant la pugui fer evolucionar?

Pel que fa a la satisfacció dels implicats, podem dir que als infants que són els principals protagonistes de les seves accions, poder posar la foto a la seva creació és una manera de veure reconeguda la seva tasca i els agrada. Ho veiem amb la cara de satisfacció que fan quan van al plafó a cercar la fotografia per poder-la posar al costat o a sobre de les peces. A les famílies els agrada poder veure allò que els infants creen durant la jornada a l’escoleta; i per a la mestra, aquest racó permet observar els tipus de construccions que fan els infants.
Però pel que fa a si la pràctica dóna valor al centre o no, pens que el fet de tractar-se d’una estratègia impulsada a nivell d’aula, no ha permès de moment gaire difusió i per tant no permet tampoc que es conegui més enllà de les parets de l’escola, ni de l’aula podríem dir. També cal dir que com que es tracta del primer any que s’ha posat en funcionament, no es tenen evidències demostrades que el racó sigui doni els resultats esperats, encara que de moment pel que s’ha observat el resultat sigui positiu.
  
I finalment, en quan a les pràctiques que no existeixen, pens que seria interessant després de construir, demanar als infants, què és allò que han construït; què significa per a ells; dibuixar-lo per afegir-hi significat, és a dir, continuar l’acció per no solament construint allà mateix al dia següent, sinó donar continuïtat a l’acció a través de diversos mitjans (explicant, dibuixant, etc.)


Competències etiquetades
4.2. Identifica bones pràctiques i les compara: he escollit aquesta competència, perquè pens que és la que més clarament identifica aquesta activitat, ja que es tracta de triar el que pensam que és una bona pràctica que es du a terme al nostre centre. I amb la tasca que hem realitzat a classe, amb la posada en comú amb altres companyes, hem pogut comparar diverses pràctiques, i sobretot compartir i ampliar el nostre coneixement i bagatge a nivell d’estratègies.

dimarts, 16 d’abril del 2013

Bones pràctiques (I)


Les bones pràctiques  que he escollit del llistat que ens han proposat les professores són aquestes que exposaré a continuació.

La primera que m’agradaria comentar és la de la LLUM, m’ha semblat molt interessant perquè es tracta d’aprofitar els recursos que ens dóna la natura per poder donar als infants multitud de possibilitats de joc. M’ha cridat l’atenció llegir aquest article avui, perquè precisament la setmana passada, a l’hora del pati, un infant es va descobrir la seva ombra. Jo de lluny l’observava i vaig veure que mirava al terra i es movia, i amb l’expressió de la cara el vaig notar sorprès. M’hi vaig apropar i li vaig demanar “has vist? Saps què és això?" I em va dir “Jo!” Era plenament conscient que qui feia aquesta ombra era ell, havia estat uns minuts realitzant aquesta comprovació a través dels moviments del seu cos, i havia descobert que si ell es movia, l’ombra també.  M’hi vaig posar al costat i li vaig demanar “I això?” I em va dir “na Marina i jo” i vaig intentar jugar al joc de les ombres amb les mans, però reconec que no en sé fer gaires.
M’hagués agradat haver llegit aquest article abans i tenir més recursos per aprofitar la situació esmentada per continuar el joc amb la resta d’infants i permetre’ls descobrir les meravelles de la llum.
Consider que el treball de la llum és engrescador perquè desperta l’interès dels infants, és com un nou món per descobrir. I el que és fantàstic, és que no necessites gaire material, de manera que és una activitat econòmica, perquè en el temps que vivim hem de saber donar corda a la imaginació i a la creativitat i donar lloc a aprenentatges.
donar un tractament pedagògic de la llum, vol dir donar als infants una lupa de gran augment per mirar, trobar, i prendre consciència del petit detall de les coses…”

La següent bona pràctica que m’agradaria comentar és la del TREBALL EN EQUIP, ja que com tots sabem els infants d’aquestes edats es troben en una etapa plenament egocéntrica, en que no són capaços de posar-se al lloc de l’altre. I en moltes ocasions, veiem que els jocs que inicien són jocs en paral·lel. Juguen uns al costat dels altres, però poques vegades ho fan de manera cooperativa.
I m’ha agradat veure que aprofitant els recursos i els fets puntuals del dia (que un infant arribi a classe amb un paraigua) permet anar molt més enllà. Es tracta d’observar allò que passa a l’aula i saber trobar elements que ens permetin aprofitar-los per donar l’oportunitat als infants de col·laborar, d’aprendre junts.
I pel que fa a les bicicletes tàndem, pens que és una bona estratègia, no només el fet d’aquest tipus de bicicleta, sinó la idea de proposar material que permetin aquest tipus de relacions. Perquè sovint, veiem als patis de les escoletes, materials que fomenten l’ús individual, i que en més d’una ocasió es converteixen en motiu de disputes, disgustos i rebequeries. Es tracta de plantejar-se quin tipus de materials posam a l’abast dels infants... quin tipus de relacions fomenten aquests materials? Quin tipus de relacions volem aconseguir?

Estructures de plàstic
I la tercera bona pràctica que comentaré fa referència al JARDÍ – ELS INFANTS ENS FAN DEMANDES: INICIATIVES ESPONTÀNIES. A les fotografies es pot veure clarament que el pati que hi ha a aquesta escola no és un pati actual. Són fotografies de fa uns anys. M’ha recordat molt al pati de la meva escola infantil, amb pilons i tubs de ciment, gronxadors, neumàtics, etc.  Supòs que per les normes de seguretat vigents aquests tipus d’estructures han anat desapareixent dels patis escolars, i han estat substituïdes per materials de plàstic. M’agradaria tornar a la meva escola infantil i observar com és el pati a l’actualitat.

A l’escoleta on estic fent les pràctiques hi ha dos patis perquè l’escoleta consta de dos edificis. La part antiga i la part nova, inaugurada aquest curs. El pati de la part antiga és un pati amb arbres, amb pasteres on hi ha plantes, amb un gronxador, etc. El pati de la part nova és una explanada folrada d’escuma de parc infantil, amb una estructura de plàstic que té forma de casa amb dues rampes i un parell de finestres; una estructura circular de plàstic, i un túnel també de plàstic. Els dos patis es complementen amb tricicles, motos i cotxes.
Racó de Natura al pati
Quin tipus de relacions es poden establir en un pati d’aquestes característiques? Caldria una millora important d’aquest espai, i una planificació dels materials. Les mestres són plenament conscients d’aquestes mancances del pati nou, i per això han posat en marxa aquest tercer trimestre (la setmana que ve s’iniciarà) un racó de natura al pati, en el que les famílies han anat aportant material natural amb el qual els infants podran jugar amb material que no sigui de plàstic i estructurat.




A més de conèixer les bones pràctiques concretes proposades, aquesta activitat també m’ha servit per conèixer un entorn virtual en el que es comparteixen experiències molt interessants.. i que si t’hi dediques una estona et pots perdre entre la quantitat i la qualitat de les idees que s’hi exposen. Ha estat molt enriquidor!

Competències etiquetades:
He etiquetat la competència 4.2 perquè he comentat tres bones pràctiques del llistat proposat. Així, encara que no les he identificat, perquè en aquesta primera part només hem comentat perquè hem escollit aquestes tres del llistat, sí que les he comparat una mica amb el que jo estic vivint a l’escoleta.
I també he etiquetat la 3.2 perquè en aquest cas he aportat algunes reflexions en quant a l’organització del centre, en concret la distribució de l’espai (el pati), els materials que es disposen als infants ja que condicionen les relacions que s’hi poden establir, etc.

diumenge, 7 d’abril del 2013

Posar-te les botes d'aigua....

i anar a la recerca dels bassiots després d'una estona de pluja, per a pegar-hi bots i banyar-te és d'aquells petits plaers de la vida que et fan retornar a la infància. I això és el que jo he fet aquest cap de setmana, amb el meu fill. 

Després d'un dia gris de pluja, vaig decidir deixar de banda totes aquelles compostures que ens marquen el dia a dia i la responsabilitat com a mare, de fer les coses bé i no poder-nos sortir del nostre rol. Aleshores ens vam posar les catiusques i vam sortir a cercar bassiots pel carrer... com més gran era, millor! 
En Marc va gaudir de poder posar els peus dins l'aigua sense que sa mare el "renyàs". I sa mare va gaudir d'una estona de deixar que l'infant es guiàs pels seus interessos sense dir-li res, compartir l'experiència i ser còmplice de la polissonada. Vaig preparar la situació (amb roba adient, essent conscient que en tenia de recanvi per si es banyava molt) per poder-nos deixar endur pel gaudi i ens ho vam passar d'allò més bé, creant una complicitat indescriptible entre mare i fill esbojarrats.

I aquesta va ser la situació que em va fer acabar de decidir per escriure aquesta entrada, sobre aquesta possibilitat de deixar-nos endur. En aquest cas va ser com a mare, però se'm planteja el mateix dilema dins l'aula. Fins quin punt podem crear situacions d'aquest tipus en que la mestra i l'infant es deixin endur per una escena esvalotada en que la finalitat primera és passar-s'ho bé i aprendre que a la vida hem vingut a gaudir. 

Tinc la sensació, com a mare i com a (futura) mestra, que estam continuament reprimint els nostres impulsos i ens estam marcant massa amb el lema de donar exemple, de ser persones responsables i modèliques. Però pens que els infants han de veure que ser gran és també riure i passar-s'ho bé. I una cosa no és incompatible amb l'altra.
I a mi em costa saber trobar aquest equilibri, aquesta compatibilitat, o si més no, trobar el moment per donar als infants de l'aula l'oportunitat de gaudir de manera una mica "esbojarrada" i donar llibertat a la rialla fresca, aquella rialla de complicitat, de compartir moments únics plens de sentit de l'humor.

De fet, quan em "preparava" per ser mare, en algun lloc (impossible de recordar) vaig llegir que la clau per educar un fill és la rialla i el sentit de l'humor. I pens que això es pot traslladar a les nostres aules. Perquè amb sentit de l'humor el clima és molt més distès i les relacions que s'hi produeixen molt més riques i sanes, i ens permet gaudir del moment, estant disponibles per al què pugui succeir i afrontar-ho de la millor manera possible.

Amb això no vull dir que pensi que cal convertir l'aula en una olla de cargols o en un guirigall, però si reflexionar sobre la importància de saber trobar el moment i saber aprofitar algunes situacions per crear un clima més relaxat gràcies a la vivència conjunta de la rialla com a forma de comunicació.


"La clau per educar és el sentit de l'humor"

Competències etiquetades:
He etiquetat la 2.5 perquè l'entrada és fruit d'un dilema que se'm planteja a les pràctiques cada dia, però sobretot després de la situació familiar viscuda descrita, que va ser el que em va fer decidir per a compartir-la. 

dijous, 28 de març del 2013

El cas de... les creences de la mestra


Per a realitzar aquesta entrada sobre les creences de la mestra, em veig obligada a recórrer a una altra observació, ja que la que vaig fer per a la primera entrada del mes de març la vaig fer sobre una sortida que havíem fet aquella setmana, i no sobre un moment d’aula. Així que aquí us descric l’observació:


infants davall la taula
L’acció transcorre després del berenar. Mentre els infants s’acaben de rentar les mans i la cara, la mestra treu els animals per jugar una estona abans de sortir al pati. Els infants es van incorporant al joc a mesura que acaben el moment d’higiene. Mentre són pocs, el joc és tranquil. Però quan ja són tots, el joc s’acaba convertint en una lluita col·lectiva amb els animals fent d’atacants. De cop, un grup d’infants es posa a cridar i entren en una escena de joc simbòlic en que uns infants fan d’animals ferotges i els altres se n’amaguen i fugen d’aquests. En aquest joc d’encalçar i ser encalçats cinc infants es refugien davall la taula abatible que està baixada fugint de les suposades“feres”. Van passant i a mesura que uns surten de davall la taula, els altres s’hi amaguen de nou.
Però la mestra envolta la taula amb les cadires, com si estàs preparant la taula per dinar (no ho havia fet mai això de preparar la taula tan prest). A mesura que la mestra va posant cadires, els infants van sortint i ja només en queden dos. La mestra els demana que surtin per poder posar les darreres cadires. Les meves sospites es confirmen, la mestra no vol que els infants estiguin davall la taula i els fa sortir de sota”.


Just després de viure aquesta situació, quan ja havia llegit l’article de Latorre sobre els les creences dels docents, en va venir al cap una pregunta referida a una possible creença de la mestra: com és que ha posat les cadires envoltant la taula si mai ho havia fet tan prest? Estava realment col·locant la taula per dinar? O és que no volia que els infants jugassin sota la taula?

Així, la creença que en puc extreure d’aquesta observació és que la mestra veu el fet que els infants s’amaguin sota la taula com un fet negatiu, com una entremaliadura.

Per altra banda, pens que cal tenir en compte que a l’aula manca un espai-niu/amagatall en el que els infants es puguin amagar i tenir uns instants d’intimitat, tal com ens exposa Ruiz de Velasco (2011,174): “El espacio nido es un espacio simbólico de seguridad, bienestar y refugio”. Consider que els infants s’amagaven per sentir-se segurs després de la persecució dels animals ferotges, i que l’actuació de la mestra no fou del més encertat.

Una altra creença que en podria extreure, després de comentar el cas amb una companya a classe, podria ser el fet que la mestra cregui que a la taula no s’hi juga. Que a l’aula hi ha espais destinats al joc, i la taula no n’és un d’ells.

Els Tres Porquets
La veritat és que em va sobtar l’actuació de la mestra, i crec que potser en un altre moment no hagués actuat d’aquesta manera. Potser cregué que el joc s’estava excedint pel que fa a les persecucions i atacs dels animals ferotges, però tal vegada existirien altres maneres d’aturar aquesta dinàmica, com podria ser apropar-se a un dels infants i demanar a què juguen (només la seva presència propera crec que hagués baixat el nivell d'activitat), o intentar atreure l’atenció dels infants més involucrats en els atacs per a que amb els animals reconduïssin el joc. Que és el que va fer al cap d’una estona quan ja havia fet que els infants sortissin de sota la taula, ja que aprofitant que són l’aula dels Tres Porquets i que a la setmana següent havíem d’anar d’excursió a una granja, va demanar a un grup d’infants que l’ajudàs a identificar els animals de granja, per col·locar-los al prestatge de comunicació amb les famílies, per així mostrar-ho al final del dia. Pens que aquesta actuació fou molt més correcta, i que per això no era necessari treure els infants de davall la taula a força de posar cadires.

Competències etiquetades


He triat aquestes tres competències ja que pensar en les creences que jo crec que té la mestra després de l’observació descrita m’ha portat a realitzar hipòtesis sobre el fet concret així com també a plantejar alguns dubtes i proposar alternatives. No obstant això, en el mateix cas descrit he pogut identificar una bona pràctica que pens que va dur a terme la tutora per tal de reconduir la situació, encara que l’actuació inicial no fos la que jo hagués realitzat; i finalment he intentat identificar les creences i concepcions que hi ha darrera l'actuació de la mestra.

Comparam jornades....


Després de l’exposició dels diferents tipus de jornada amb les meves companyes, que realitzen les pràctiques a diferents centres de Mallorca, en concret l’Escoleta de Valldemossa, l’Escoleta Toninaina d’Inca i la Huialfàs de Sa Pobla, he pogut comprovar que més o menys, la jornada es va esdevenint de manera similar en tots els centres esmentats.

Pel que fa a les activitats oferides i als horaris seguits, podem dir que totes elles ofereixen el servei d’Escoleta Matinera; s’inicia el dia amb una estona de joc lliure mentre van arribant tots els infants; i llavors es passa el plafó i es fa el ritual del bon dia i es berena. Després es passa a les activitats més de caràcter estructurat, excepte a Huialfàs, que primer fan l’activitat i llavors berenen (perquè dinen una mica més tard que en les altres).
Les activitats gairebé són les mateixes en totes aquestes escoletes: psicomotricitat, expressió plàstica/creativitat i experimentació. Pel que fa a la música, no totes les escoletes hi dediquen un temps determinat, a Esporles i a Huialfàs sí, mentre que a Toninaina i Valldemossa no.

L’estona dedicada al joc al pati, varia en funció del centre, però està entre 45 i 60 minuts, aproximadament. I amb això podem veure que se li dóna un valor bastant important al joc a l’aire lliure, en el que els infants poden jugar, experimentar, construir històries, córrer, imaginar, saltar seguint els seus interessos.

La manera de passar el plafó de Bon dia! és similar, però difereix en alguns aspectes que m’interessa comentar: tant a Esporles com a Toninaina, per a aquesta activitat hi ha un encarregat que és qui va mostrant les fotografies dels companys, per conèixer qui ha vengut a l’escola i qui no. La diferència roman en la simbolització d’aquests fets. A Esporles els infants tenen un plàstic amb dues fotografies, per un costat la seva fotografia (primer pla) i per l’altre un símbol que l’identifica, que ell ha triat (una mascota, un peluix, un heroi predilecte, una joguina, etc.); aleshores, si l’infant ha vingut a l’escola, quan l’encarregat li dóna el seu plàstic, ell el penja al plafó amb un velcro amb el seu símbol; en canvi, si no ha vingut, l’encarregat penja la seva fotografia al plafó, per fer-lo present en el dia a dia a l’escola. En canvi, pel que he pogut compartir amb les companyes, a l’escoleta de Huialfàs de Sa Pobla, simbolitzen la presència/absència dels infants a l’aula, amb les magranes (els que hi són, els pengen; i els que no hi són, els deixen al cistell).

He pogut comprovar també que es fomenta l’autonomia i el joc lliure proporcionant espais i moments específics per a això, tant a l’aula com al pati. I m’agrada veure que allò que hem vist a la teoria sobre la importància del joc lliure, es du a terme a la realitat educativa de les nostres escoletes, gràcies a la sensibilització dels docents.

Un aspecte que m’ha cridat l’atenció fa referència a la planificació de la psicomotricitat. Així com a Toninaina, Huialfàs i Esporles, la psicomotricitat es contempla com una activitat programada i planificada. A l’escoleta de Valldemossa, s’ofereix com un espai preparat per a que els infants hi puguin accedir en el moment de joc lliure, i l’educadora només hi és present si algun infant decideix anar-hi. És un concepte de psicomotricitat diferent al presentat per Acouturier. Seria interessant aprofundir sobre quina perspectiva teòrica hi ha al darrera. Però no és aquesta la nostra tasca.

Un altre aspecte o metodologia que m’ha cridat l’atenció fa referència a la dedicació d’una estona al dia a la lectura de les agendes personals de cada infant. En totes les escoletes excepte en la d’Esporles, els infants tenen unes agendes que serveixen per compartir informació entre l’escola i la família.
En realitat, aquesta és una estratègia que sempre m’ha resultat interessant per dues raons: una, perquè ma mare guarda la meva de quan jo anava a l’escoleta; i dues, perquè ara que som mare, i que el meu infant va a l’escoleta m’agradaria estar al corrent de tot allò que fa durant les hores que és allà, de manera personalitzada, perquè a la seva aula tenen un diari d’aula  en el que cada dia la mestra explica allò que han fet a nivell grupal, però no fa referència a fets personals.
Però per altra banda, me deman: realment les mestres tenen temps per dur al dia aquestes llibretes/agendes de manera eficient? I per les famílies? Hi participen?
El que jo m’adon, és que a la nostra escoleta, aquesta comunicació es fa mitjançant la nota diària o diari d’aula, i aquestes setmanes he pogut veure com les mestres, sovint es veuen en feines per poder-la escriure, perquè el dia a dia, l’atenció als infants, la preparació d’espais i materials, etc. els dificulta aquesta tasca d’escriure allò que han fet durant tot el dia (a nivell d’aula). Me deman com ho fan aquestes escoles en que es dedica una estona a cada infant. Mentrestant, els infants què fan?

Tal vegada aquest no sigui un aspecte a reflexionar en el marc de la jornada, però hi volia fer un incís, perquè el tema de relació/comunicació amb les famílies és un tema que m’interessa bastant.

I un altre aspecte que també m’ha cridat l’atenció i que pens que a la nostra escoleta potser estaria bé plantejar, és el tema del descans dels infants, que he pogut conèixer a Huialfàs. Em referesc a que els infants, després de dinar, alguns dormen i alguns no, en funció de la decisió dels pares.
Per una banda, em deman: els pares tenen en compte les necessitats dels infants en aquesta decisió? O es basen en la seva comoditat?
I per altra banda, em planteig aquesta possibilitat per a la nostra escola, ja que a la meva aula hi ha alguns infants que els costa molt adormir-se ja que estan avesats a que a casa no fan migdiada, i a l’escola la mestra ha de dedicar temps i esforços a que s’adormi (asseguent-se al seu costat, mitjançant el contacte). És veritat que finalment s’acaben dormint, però... cal forçar-los si a casa no ho fan?



Quina d’aquestes jornades és la millor? En quin tipus de jornada els infants veuen més i millor satisfetes les seves necessitats i els seus interessos?

Això em porta a fer una breu reflexió sobre l’aspecte de la flexibilitat a l’escola infantil.

Per començar, jo crec que els infants, pel fet de ser tan petits, i també pel fet de que és aquesta la realitat que coneixen i difícilment en coneixen d’altra, pens, pel que he vist que en totes les escoles compartides hem pogut veure que aquests interessos i aquestes necessitats estan ben cobertes. Ben cert és que en algunes regna més la flexibilitat i la possibilitat d’adaptar les activitats, els ritmes i els temps a aquestes característiques individuals, però pens que és més qüestió d’organització i de l’essència de cada escola, que s’ha d’adaptar a la seva realitat (és diferent una escoleta en la que només trobam 19 infants en total, que una escoleta en que n’hi ha 60 o més).
Crec que en la mesura de les possibilitats de cadascuna d’aquestes escoletes que he pogut conèixer gràcies a aquesta pràctica es facilita l’assoliment d’aquest respecte a les necessitats i interessos dels infants. No obstant això, em plantejo... són necessaris els horaris estructurats i tancats? o... els infants necessiten uns referents diaris per poder anticipar allò que vendrà a continuació i així sentir-se més segur perquè sap que és capaç de controlar la situació i que no es troba en un espai i un temps que li és imposat?





Aquests són dubtes que em sorgeixen quan comentam amb les companyes, sobre el tema de la flexibilitat. Des del meu parer, és important tenir un marc horari prèviament establert, que ens ajudi a donar aquesta seguretat als infants, per a que ells coneguin allò que els espera, però també pens que són importants dues coses contràries a aquestes, però no incompatibles, que són la flexibilitat i la sorpresa. 
Per una banda, la flexibilitat ens permet adaptar-nos als seus ritmes (si estan en una activitat d’expressió artística i necessiten més temps, donem-n’hi; si estan en una situació de joc lliure i veiem que estan gaudint i d’aquesta en sorgeixen aprenentatges, per petits que siguin, donem-los el temps necessari per extendre aquests aprenentatges, etc). Per altra banda, el factor sorpresa (cal tenir en compte que hi ha infants que es poden sentir desubicats, potser és interessant anticipar-los que hi haurà una sorpresa i per la qual cosa ells ja poden anar fent un treball de preparació, però en cap cas explicar-los quina és aquesta sorpresa); això permet mantenir l’atenció que a vegades és difícil en aquestes edats tan primerenques.


Competències etiquetades

He etiquetat aquestes competències perquè pens que són les que millor fan referència aquesta activitat, en la quan he anat reflexionant sobre diversos aspectes referents al funcionament dels centres d’educació infantil en general, però sobretot en particular d’aquells que he pogut comparar gràcies a les meves companyes. Per altra banda, arran d’aquesta comparació de diverses jornades en diferents escoletes, som conscient que m’han anat sorgint dubtes (i crec que han quedat ben reflectits a l’entrada) sobre algunes metodologies o maneres de fer dels centres, ja sigui el moment del descans, la relació amb les famílies, etc.
De fet, en aquesta entrada he treballat competències que en l'anàlisi inicial exposava que encara no havia treballat, per tant, veig que aquesta assignatura comença a donar els seus fruits.