Bones pràctiques (I)

Les bones pràctiques  que he escollit del llistat que ens han proposat les professores són aquestes que exposaré a continuació.

La primera que m’agradaria comentar és la de la LLUM, m’ha semblat molt interessant perquè es tracta d’aprofitar els recursos que ens dóna la natura per poder donar als infants multitud de possibilitats de joc. M’ha cridat l’atenció llegir aquest article avui, perquè precisament la setmana passada, a l’hora del pati, un infant es va descobrir la seva ombra. Jo de lluny l’observava i vaig veure que mirava al terra i es movia, i amb l’expressió de la cara el vaig notar sorprès. M’hi vaig apropar i li vaig demanar “has vist? Saps què és això?" I em va dir “Jo!” Era plenament conscient que qui feia aquesta ombra era ell, havia estat uns minuts realitzant aquesta comprovació a través dels moviments del seu cos, i havia descobert que si ell es movia, l’ombra també.  M’hi vaig posar al costat i li vaig demanar “I això?” I em va dir “na Marina i jo” i vaig intentar jugar al joc de les ombres amb les mans, però reconec que no en sé fer gaires.

M’hagués agradat haver llegit aquest article abans i tenir més recursos per aprofitar la situació esmentada per continuar el joc amb la resta d’infants i permetre’ls descobrir les meravelles de la llum.

Consider que el treball de la llum és engrescador perquè desperta l’interès dels infants, és com un nou món per descobrir. I el que és fantàstic, és que no necessites gaire material, de manera que és una activitat econòmica, perquè en el temps que vivim hem de saber donar corda a la imaginació i a la creativitat i donar lloc a aprenentatges.

“donar un tractament pedagògic de la llum, vol dir donar als infants una lupa de gran augment per mirar, trobar, i prendre consciència del petit detall de les coses…”

La següent bona pràctica que m’agradaria comentar és la del TREBALL EN EQUIP, ja que com tots sabem els infants d’aquestes edats es troben en una etapa plenament egocéntrica, en que no són capaços de posar-se al lloc de l’altre. I en moltes ocasions, veiem que els jocs que inicien són jocs en paral·lel. Juguen uns al costat dels altres, però poques vegades ho fan de manera cooperativa.

I m’ha agradat veure que aprofitant els recursos i els fets puntuals del dia (que un infant arribi a classe amb un paraigua) permet anar molt més enllà. Es tracta d’observar allò que passa a l’aula i saber trobar elements que ens permetin aprofitar-los per donar l’oportunitat als infants de col·laborar, d’aprendre junts.

I pel que fa a les bicicletes tàndem, pens que és una bona estratègia, no només el fet d’aquest tipus de bicicleta, sinó la idea de proposar material que permetin aquest tipus de relacions. Perquè sovint, veiem als patis de les escoletes, materials que fomenten l’ús individual, i que en més d’una ocasió es converteixen en motiu de disputes, disgustos i rebequeries. Es tracta de plantejar-se quin tipus de materials posam a l’abast dels infants... quin tipus de relacions fomenten aquests materials? Quin tipus de relacions volem aconseguir?

Estructures de plàstic

I la tercera bona pràctica que comentaré fa referència al JARDÍ – ELS INFANTS ENS FAN DEMANDES: INICIATIVES ESPONTÀNIES. A les fotografies es pot veure clarament que el pati que hi ha a aquesta escola no és un pati actual. Són fotografies de fa uns anys. M’ha recordat molt al pati de la meva escola infantil, amb pilons i tubs de ciment, gronxadors, neumàtics, etc.  Supòs que per les normes de seguretat vigents aquests tipus d’estructures han anat desapareixent dels patis escolars, i han estat substituïdes per materials de plàstic. M’agradaria tornar a la meva escola infantil i observar com és el pati a l’actualitat.

A l’escoleta on estic fent les pràctiques hi ha dos patis perquè l’escoleta consta de dos edificis. La part antiga i la part nova, inaugurada aquest curs. El pati de la part antiga és un pati amb arbres, amb pasteres on hi ha plantes, amb un gronxador, etc. El pati de la part nova és una explanada folrada d’escuma de parc infantil, amb una estructura de plàstic que té forma de casa amb dues rampes i un parell de finestres; una estructura circular de plàstic, i un túnel també de plàstic. Els dos patis es complementen amb tricicles, motos i cotxes.

Racó de Natura al pati

Quin tipus de relacions es poden establir en un pati d’aquestes característiques? Caldria una millora important d’aquest espai, i una planificació dels materials. Les mestres són plenament conscients d’aquestes mancances del pati nou, i per això han posat en marxa aquest tercer trimestre (la setmana que ve s’iniciarà) un racó de natura al pati, en el que les famílies han anat aportant material natural amb el qual els infants podran jugar amb material que no sigui de plàstic i estructurat.

A més de conèixer les bones pràctiques concretes proposades, aquesta activitat també m’ha servit per conèixer un entorn virtual en el que es comparteixen experiències molt interessants.. i que si t’hi dediques una estona et pots perdre entre la quantitat i la qualitat de les idees que s’hi exposen. Ha estat molt enriquidor!

Competències etiquetades:

He etiquetat la competència 4.2 perquè he comentat tres bones pràctiques del llistat proposat. Així, encara que no les he identificat, perquè en aquesta primera part només hem comentat perquè hem escollit aquestes tres del llistat, sí que les he comparat una mica amb el que jo estic vivint a l’escoleta.

I també he etiquetat la 3.2 perquè en aquest cas he aportat algunes reflexions en quant a l’organització del centre, en concret la distribució de l’espai (el pati), els materials que es disposen als infants ja que condicionen les relacions que s’hi poden establir, etc.

Posar-te les botes d'aigua....

i anar a la recerca dels bassiots després d'una estona de pluja, per a pegar-hi bots i banyar-te és d'aquells petits plaers de la vida que et fan retornar a la infància. I això és el que jo he fet aquest cap de setmana, amb el meu fill. 

Després d'un dia gris de pluja, vaig decidir deixar de banda totes aquelles compostures que ens marquen el dia a dia i la responsabilitat com a mare, de fer les coses bé i no poder-nos sortir del nostre rol. Aleshores ens vam posar les catiusques i vam sortir a cercar bassiots pel carrer... com més gran era, millor! 
En Marc va gaudir de poder posar els peus dins l'aigua sense que sa mare el "renyàs". I sa mare va gaudir d'una estona de deixar que l'infant es guiàs pels seus interessos sense dir-li res, compartir l'experiència i ser còmplice de la polissonada. Vaig preparar la situació (amb roba adient, essent conscient que en tenia de recanvi per si es banyava molt) per poder-nos deixar endur pel gaudi i ens ho vam passar d'allò més bé, creant una complicitat indescriptible entre mare i fill esbojarrats.

I aquesta va ser la situació que em va fer acabar de decidir per escriure aquesta entrada, sobre aquesta possibilitat de deixar-nos endur. En aquest cas va ser com a mare, però se'm planteja el mateix dilema dins l'aula. Fins quin punt podem crear situacions d'aquest tipus en que la mestra i l'infant es deixin endur per una escena esvalotada en que la finalitat primera és passar-s'ho bé i aprendre que a la vida hem vingut a gaudir. 

Tinc la sensació, com a mare i com a (futura) mestra, que estam continuament reprimint els nostres impulsos i ens estam marcant massa amb el lema de donar exemple, de ser persones responsables i modèliques. Però pens que els infants han de veure que ser gran és també riure i passar-s'ho bé. I una cosa no és incompatible amb l'altra.

I a mi em costa saber trobar aquest equilibri, aquesta compatibilitat, o si més no, trobar el moment per donar als infants de l'aula l'oportunitat de gaudir de manera una mica "esbojarrada" i donar llibertat a la rialla fresca, aquella rialla de complicitat, de compartir moments únics plens de sentit de l'humor.

De fet, quan em "preparava" per ser mare, en algun lloc (impossible de recordar) vaig llegir que la clau per educar un fill és la rialla i el sentit de l'humor. I pens que això es pot traslladar a les nostres aules. Perquè amb sentit de l'humor el clima és molt més distès i les relacions que s'hi produeixen molt més riques i sanes, i ens permet gaudir del moment, estant disponibles per al què pugui succeir i afrontar-ho de la millor manera possible.

Amb això no vull dir que pensi que cal convertir l'aula en una olla de cargols o en un guirigall, però si reflexionar sobre la importància de saber trobar el moment i saber aprofitar algunes situacions per crear un clima més relaxat gràcies a la vivència conjunta de la rialla com a forma de comunicació.

"La clau per educar és el sentit de l'humor"

Competències etiquetades:

He etiquetat la 2.5 perquè l'entrada és fruit d'un dilema que se'm planteja a les pràctiques cada dia, però sobretot després de la situació familiar viscuda descrita, que va ser el que em va fer decidir per a compartir-la. 

El cas de... les creences de la mestra

Per a realitzar aquesta entrada sobre les creences de la mestra, em veig obligada a recórrer a una altra observació, ja que la que vaig fer per a la primera entrada del mes de març la vaig fer sobre una sortida que havíem fet aquella setmana, i no sobre un moment d’aula. Així que aquí us descric l’observació:

infants davall la taula

“L’acció transcorre després del berenar. Mentre els infants s’acaben de rentar les mans i la cara, la mestra treu els animals per jugar una estona abans de sortir al pati. Els infants es van incorporant al joc a mesura que acaben el moment d’higiene. Mentre són pocs, el joc és tranquil. Però quan ja són tots, el joc s’acaba convertint en una lluita col·lectiva amb els animals fent d’atacants. De cop, un grup d’infants es posa a cridar i entren en una escena de joc simbòlic en que uns infants fan d’animals ferotges i els altres se n’amaguen i fugen d’aquests. En aquest joc d’encalçar i ser encalçats cinc infants es refugien davall la taula abatible que està baixada fugint de les suposades“feres”. Van passant i a mesura que uns surten de davall la taula, els altres s’hi amaguen de nou.

Però la mestra envolta la taula amb les cadires, com si estàs preparant la taula per dinar (no ho havia fet mai això de preparar la taula tan prest). A mesura que la mestra va posant cadires, els infants van sortint i ja només en queden dos. La mestra els demana que surtin per poder posar les darreres cadires. Les meves sospites es confirmen, la mestra no vol que els infants estiguin davall la taula i els fa sortir de sota”.

Just després de viure aquesta situació, quan ja havia llegit l’article de Latorre sobre els les creences dels docents, en va venir al cap una pregunta referida a una possible creença de la mestra: com és que ha posat les cadires envoltant la taula si mai ho havia fet tan prest? Estava realment col·locant la taula per dinar? O és que no volia que els infants jugassin sota la taula?

Així, la creença que en puc extreure d’aquesta observació és que la mestra veu el fet que els infants s’amaguin sota la taula com un fet negatiu, com una entremaliadura.

Per altra banda, pens que cal tenir en compte que a l’aula manca un espai-niu/amagatall en el que els infants es puguin amagar i tenir uns instants d’intimitat, tal com ens exposa Ruiz de Velasco (2011,174): “El espacio nido es un espacio simbólico de seguridad, bienestar y refugio”. Consider que els infants s’amagaven per sentir-se segurs després de la persecució dels animals ferotges, i que l’actuació de la mestra no fou del més encertat.

Una altra creença que en podria extreure, després de comentar el cas amb una companya a classe, podria ser el fet que la mestra cregui que a la taula no s’hi juga. Que a l’aula hi ha espais destinats al joc, i la taula no n’és un d’ells.

Els Tres Porquets

La veritat és que em va sobtar l’actuació de la mestra, i crec que potser en un altre moment no hagués actuat d’aquesta manera. Potser cregué que el joc s’estava excedint pel que fa a les persecucions i atacs dels animals ferotges, però tal vegada existirien altres maneres d’aturar aquesta dinàmica, com podria ser apropar-se a un dels infants i demanar a què juguen (només la seva presència propera crec que hagués baixat el nivell d'activitat), o intentar atreure l’atenció dels infants més involucrats en els atacs per a que amb els animals reconduïssin el joc. Que és el que va fer al cap d’una estona quan ja havia fet que els infants sortissin de sota la taula, ja que aprofitant que són l’aula dels Tres Porquets i que a la setmana següent havíem d’anar d’excursió a una granja, va demanar a un grup d’infants que l’ajudàs a identificar els animals de granja, per col·locar-los al prestatge de comunicació amb les famílies, per així mostrar-ho al final del dia. Pens que aquesta actuació fou molt més correcta, i que per això no era necessari treure els infants de davall la taula a força de posar cadires.

Competències etiquetades

He triat aquestes tres competències ja que pensar en les creences que jo crec que té la mestra després de l’observació descrita m’ha portat a realitzar hipòtesis sobre el fet concret així com també a plantejar alguns dubtes i proposar alternatives. No obstant això, en el mateix cas descrit he pogut identificar una bona pràctica que pens que va dur a terme la tutora per tal de reconduir la situació, encara que l’actuació inicial no fos la que jo hagués realitzat; i finalment he intentat identificar les creences i concepcions que hi ha darrera l'actuació de la mestra.

Comparam jornades....

Després de l’exposició dels diferents tipus de jornada amb les meves companyes, que realitzen les pràctiques a diferents centres de Mallorca, en concret l’Escoleta de Valldemossa, l’Escoleta Toninaina d’Inca i la Huialfàs de Sa Pobla, he pogut comprovar que més o menys, la jornada es va esdevenint de manera similar en tots els centres esmentats.

Pel que fa a les activitats oferides i als horaris seguits, podem dir que totes elles ofereixen el servei d’Escoleta Matinera; s’inicia el dia amb una estona de joc lliure mentre van arribant tots els infants; i llavors es passa el plafó i es fa el ritual del bon dia i es berena. Després es passa a les activitats més de caràcter estructurat, excepte a Huialfàs, que primer fan l’activitat i llavors berenen (perquè dinen una mica més tard que en les altres).

Les activitats gairebé són les mateixes en totes aquestes escoletes: psicomotricitat, expressió plàstica/creativitat i experimentació. Pel que fa a la música, no totes les escoletes hi dediquen un temps determinat, a Esporles i a Huialfàs sí, mentre que a Toninaina i Valldemossa no.

L’estona dedicada al joc al pati, varia en funció del centre, però està entre 45 i 60 minuts, aproximadament. I amb això podem veure que se li dóna un valor bastant important al joc a l’aire lliure, en el que els infants poden jugar, experimentar, construir històries, córrer, imaginar, saltar seguint els seus interessos.

La manera de passar el plafó de Bon dia! és similar, però difereix en alguns aspectes que m’interessa comentar: tant a Esporles com a Toninaina, per a aquesta activitat hi ha un encarregat que és qui va mostrant les fotografies dels companys, per conèixer qui ha vengut a l’escola i qui no. La diferència roman en la simbolització d’aquests fets. A Esporles els infants tenen un plàstic amb dues fotografies, per un costat la seva fotografia (primer pla) i per l’altre un símbol que l’identifica, que ell ha triat (una mascota, un peluix, un heroi predilecte, una joguina, etc.); aleshores, si l’infant ha vingut a l’escola, quan l’encarregat li dóna el seu plàstic, ell el penja al plafó amb un velcro amb el seu símbol; en canvi, si no ha vingut, l’encarregat penja la seva fotografia al plafó, per fer-lo present en el dia a dia a l’escola. En canvi, pel que he pogut compartir amb les companyes, a l’escoleta de Huialfàs de Sa Pobla, simbolitzen la presència/absència dels infants a l’aula, amb les magranes (els que hi són, els pengen; i els que no hi són, els deixen al cistell).

He pogut comprovar també que es fomenta l’autonomia i el joc lliure proporcionant espais i moments específics per a això, tant a l’aula com al pati. I m’agrada veure que allò que hem vist a la teoria sobre la importància del joc lliure, es du a terme a la realitat educativa de les nostres escoletes, gràcies a la sensibilització dels docents.

Un aspecte que m’ha cridat l’atenció fa referència a la planificació de la psicomotricitat. Així com a Toninaina, Huialfàs i Esporles, la psicomotricitat es contempla com una activitat programada i planificada. A l’escoleta de Valldemossa, s’ofereix com un espai preparat per a que els infants hi puguin accedir en el moment de joc lliure, i l’educadora només hi és present si algun infant decideix anar-hi. És un concepte de psicomotricitat diferent al presentat per Acouturier. Seria interessant aprofundir sobre quina perspectiva teòrica hi ha al darrera. Però no és aquesta la nostra tasca.

Un altre aspecte o metodologia que m’ha cridat l’atenció fa referència a la dedicació d’una estona al dia a la lectura de les agendes personals de cada infant. En totes les escoletes excepte en la d’Esporles, els infants tenen unes agendes que serveixen per compartir informació entre l’escola i la família.

En realitat, aquesta és una estratègia que sempre m’ha resultat interessant per dues raons: una, perquè ma mare guarda la meva de quan jo anava a l’escoleta; i dues, perquè ara que som mare, i que el meu infant va a l’escoleta m’agradaria estar al corrent de tot allò que fa durant les hores que és allà, de manera personalitzada, perquè a la seva aula tenen un diari d’aula  en el que cada dia la mestra explica allò que han fet a nivell grupal, però no fa referència a fets personals.

Però per altra banda, me deman: realment les mestres tenen temps per dur al dia aquestes llibretes/agendes de manera eficient? I per les famílies? Hi participen?

El que jo m’adon, és que a la nostra escoleta, aquesta comunicació es fa mitjançant la nota diària o diari d’aula, i aquestes setmanes he pogut veure com les mestres, sovint es veuen en feines per poder-la escriure, perquè el dia a dia, l’atenció als infants, la preparació d’espais i materials, etc. els dificulta aquesta tasca d’escriure allò que han fet durant tot el dia (a nivell d’aula). Me deman com ho fan aquestes escoles en que es dedica una estona a cada infant. Mentrestant, els infants què fan?

Tal vegada aquest no sigui un aspecte a reflexionar en el marc de la jornada, però hi volia fer un incís, perquè el tema de relació/comunicació amb les famílies és un tema que m’interessa bastant.

I un altre aspecte que també m’ha cridat l’atenció i que pens que a la nostra escoleta potser estaria bé plantejar, és el tema del descans dels infants, que he pogut conèixer a Huialfàs. Em referesc a que els infants, després de dinar, alguns dormen i alguns no, en funció de la decisió dels pares.

Per una banda, em deman: els pares tenen en compte les necessitats dels infants en aquesta decisió? O es basen en la seva comoditat?

I per altra banda, em planteig aquesta possibilitat per a la nostra escola, ja que a la meva aula hi ha alguns infants que els costa molt adormir-se ja que estan avesats a que a casa no fan migdiada, i a l’escola la mestra ha de dedicar temps i esforços a que s’adormi (asseguent-se al seu costat, mitjançant el contacte). És veritat que finalment s’acaben dormint, però... cal forçar-los si a casa no ho fan?

Quina d’aquestes jornades és la millor? En quin tipus de jornada els infants veuen més i millor satisfetes les seves necessitats i els seus interessos?

Això em porta a fer una breu reflexió sobre l’aspecte de la flexibilitat a l’escola infantil.

Per començar, jo crec que els infants, pel fet de ser tan petits, i també pel fet de que és aquesta la realitat que coneixen i difícilment en coneixen d’altra, pens, pel que he vist que en totes les escoles compartides hem pogut veure que aquests interessos i aquestes necessitats estan ben cobertes. Ben cert és que en algunes regna més la flexibilitat i la possibilitat d’adaptar les activitats, els ritmes i els temps a aquestes característiques individuals, però pens que és més qüestió d’organització i de l’essència de cada escola, que s’ha d’adaptar a la seva realitat (és diferent una escoleta en la que només trobam 19 infants en total, que una escoleta en que n’hi ha 60 o més).

Crec que en la mesura de les possibilitats de cadascuna d’aquestes escoletes que he pogut conèixer gràcies a aquesta pràctica es facilita l’assoliment d’aquest respecte a les necessitats i interessos dels infants. No obstant això, em plantejo... són necessaris els horaris estructurats i tancats? o... els infants necessiten uns referents diaris per poder anticipar allò que vendrà a continuació i així sentir-se més segur perquè sap que és capaç de controlar la situació i que no es troba en un espai i un temps que li és imposat?

Aquests són dubtes que em sorgeixen quan comentam amb les companyes, sobre el tema de la flexibilitat. Des del meu parer, és important tenir un marc horari prèviament establert, que ens ajudi a donar aquesta seguretat als infants, per a que ells coneguin allò que els espera, però també pens que són importants dues coses contràries a aquestes, però no incompatibles, que són la flexibilitat i la sorpresa. 

Per una banda, la flexibilitat ens permet adaptar-nos als seus ritmes (si estan en una activitat d’expressió artística i necessiten més temps, donem-n’hi; si estan en una situació de joc lliure i veiem que estan gaudint i d’aquesta en sorgeixen aprenentatges, per petits que siguin, donem-los el temps necessari per extendre aquests aprenentatges, etc). Per altra banda, el factor sorpresa (cal tenir en compte que hi ha infants que es poden sentir desubicats, potser és interessant anticipar-los que hi haurà una sorpresa i per la qual cosa ells ja poden anar fent un treball de preparació, però en cap cas explicar-los quina és aquesta sorpresa); això permet mantenir l’atenció que a vegades és difícil en aquestes edats tan primerenques.

Competències etiquetades

He etiquetat aquestes competències perquè pens que són les que millor fan referència aquesta activitat, en la quan he anat reflexionant sobre diversos aspectes referents al funcionament dels centres d’educació infantil en general, però sobretot en particular d’aquells que he pogut comparar gràcies a les meves companyes. Per altra banda, arran d’aquesta comparació de diverses jornades en diferents escoletes, som conscient que m’han anat sorgint dubtes (i crec que han quedat ben reflectits a l’entrada) sobre algunes metodologies o maneres de fer dels centres, ja sigui el moment del descans, la relació amb les famílies, etc.

De fet, en aquesta entrada he treballat competències que en l'anàlisi inicial exposava que encara no havia treballat, per tant, veig que aquesta assignatura comença a donar els seus fruits.

Com puc millorar les meves competències?

Estam acabant la que és la nostra tercera setmana a l’escoleta, i la veritat és que m’han passat volant.

La meva actuació s’ha basat en l’observació i l’ajuda en determinats moments a la tutora, però de moment no he participat gaire en la dinàmica del grup, ni tampoc en la planificació de les activitats. I crec que aquestes sensacions estan molt relacionades amb la competència 2.3, sobre la descripció del que vull aprendre i dels objectius que em propòs.

Donat que avui a classe m’he adonat que la meva actuació a l’escoleta no estava essent gaire productiva, i molt menys la que esperava tenir, crec que el que hauria de fer per canviar és primer de tot plasmar en un paper allò que m’agradaria millorar i llavors comentar-ho amb la meva tutora, per a que ella m’orientàs a poder perfilar la meva actuació. Pens que em veu més com una ajudant que com una practicant que vol aprendre, i no sé si és que encara no em deu veure preparada per a intervenir amb els infants perquè no m’ho ha proposat gaire. Però tal vegada està esperant a que jo m’ofereixi. No ho sé. Amb tota aquesta reflexió m’he decidit a plasmar en un paper tots aquests pensaments per demà transmetre-ho a la meva tutora i així poder fer un canvi radical al meu pas per l’escola, perquè tenc la sensació que la rutina del dia a dia està consumint la meva experiència, i crec que només és el principi i cal frenar-ho per poder millorar i gaudir al màxim dels aprenentatges que hi pugui desenvolupar.

Respecte la competència 1.4 sobre les conclusions que elabor a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica, consider que la podré treballar un cop haguem començat el projecte de millora, en el qual documentarem de manera exhaustiva les diferències entre la teoria i la pràctica, i segurament en podrem treure unes conclusions més sòlides.

Sobre la competència 2.7, que fa referència a la reflexió sobre els propis errors, fa unes setmanes a l’anàlisi de les competències vaig posar que pensava que no hi reflexionava del tot. Però la classe d’avui m’hi ha fet pensar molt i m’ha fet pensar en la importància que té el fet d’aturar-se i reflexionar sobre allò que estam fent, per tal de poder millorar. I pens que posar-ho per escrit em podrà ajudar a aconseguir aquesta competència, perquè el dia a dia ens va passant per sobre i si no feim aturades en les que poguem reflectir allò que ens passa pel cap, allò que ens faci veure el que realment estam duent a terme, no serem capaces de viure amb la intensitat que requereix aquest període formatiu. Per això, avui ja he començat a treballar-ho.

En quant a la competència 3.2 sobre l’aportació de reflexions per a l’organització del centre, consider que la podré millorar un cop hagi fet la reflexió de l’anàlisi del centre i de l’anàlisi de l’aula, ja que això m’ajudarà molt a conèixer els dos àmbits i a poder aportar la meva visió externa.

En relació a la competència 4.3 sobre l’elaboració d’hipòtesis de perquè passa un fet concret, crec que m’anirà bé per millorar plantejar-me més perquès. Consider que tenc un pensament poc analític en determinades situacions i que no he agafat l’hàbit encara de qüestionar-me les coses. Potser seria una bona opció remarcar-me la pregunta “perquè crec que això ha passat?” en el diari de pràctiques o en les activitats en les que vaig reflectint el meu procés d’aprenentatge en aquest període de pràctiques, per tal d’anar-ho contestant. He de reconèixer que en mi existeix la por a no ser capaç de trobar la resposta a aquests perquès.

Pel que fa a la competència 5.1, no sé exactament què és el que puc fer per a millorar-la. Tampoc sé si aquest desconeixement és fruit d’una manca de comprensió de la mateixa competència. I en relació a la competència 5.3, dir que aquesta recerca d’informació en relació amb el projecte de millora ja l’he posada en marxa. I pens que la podré millorar, consultant llibres i revistes i altres fonts d’informació que pensi que ens podran aportar informació referent al nostre projecte.

I finalment, la competència 5.4 sobre la previsió dels obstacles i les resistències en l’aplicació del nostre projecte, crec que la podré millorar un cop haguem elaborat els primers esborranys del projecte, tenint en compte quines seran les nostres actuacions.

Competències etiquetades

He escollit aquestes dues perquè pens que aquest anàlisi sobre com poder millorar les competències l'he fet a partir de la identificació dels meus punts febles, i llavors descrivint allò que em propòs per millorar en forma de repte.

Narració d'una observació

L’observació que a continuació es narra no és una observació d’aula pròpiament dita, però si que és una observació d’una situació educativa, que s’ha donat avui dematí quan les mestres han decidit sortir a fer una volta pel poble quan han vist que els infants estaven una mica exaltats després d’alguns dies de vacances:

"Avui hem retornat a l’escoleta després d’un llarg pont de 5 dies. I els infants venien bastant esverats. Els primers minuts dins l’aula han estat moguts, i la mestra, per experiència, m’ha comentat que quan veu que els infants estan pocs receptius per a activitats que requereixen una major concentració o quan veu que necessiten esplaiar-se, els deixa sortir al pati abans o com avui, ha ha proposat a les altres mestres de sortir a fer una volta per el poble.

Ha estat dit i fet, han berenat de fruita, llavors han sortit al pati a rebre la Jaia Quaresma que ha vingut carregada novament de joguines (aquest cop equipament per al racó de cuinetes, i cotxes i motos petits) i li han llevat una cama; i després, els infants s’han anat col·locant, cadascú amb els seus companys d’aula i la seva mestra, a la corda amb anelles que tenen a propòsit per a les sortides. Aleshores, quan els infants han estat col·locats, hem sortit de l’escola. Al principi semblava una sortida una mica improvisada perquè les mestres no sabien molt bé on anar, ja que sovint surten a la plaça del poble, però avui el parc estaria banyat perquè el vespre havia plogut, i han decidit canviar de ruta. Així, hem passejat pel poble, i de cop, quan passàvem per davall un arbre, una de les mestres ha reparat el cant d’un ocell. Era un cant especial, i hem fet que els infants es quedassin en silenci per a que poguessin gaudir d’aquell cant. Era un cant agut, que jo crec que no havia sentit mai, o si més no, no l’havia escoltat tan detingudament com avui. Per un moment, només se sentia aquell cant. Hem alçat la vista, i hem vist un ocell de plomatge blau grisenc  que volava d’una branca a l’altra, i finalment ha volat cap a un altre arbre fins que ha desaparegut de la nostra vista i les nostres oïdes, i hem continuat el nostre passeig. Hem decidit passar per davant una coneguda botiga de queviures on tenen les fruites i les verdures molt ben col·locades al carrer, per a que els infants les veiessin i poguessin gaudir dels colors i les olors dels vegetals.

Llavors, hem passat per davant la biblioteca municipal, de la qual la mare d’un infant del nostre grup n’és la bibliotecària,  hem tocat a la porta i, sense entrar (perquè el temps no ens ho permetia, perquè ja era hora de tornar), li hem demanat si ens deixava en préstec tres llibres (un per a cada aula), i així ha estat. Hem tornat a l’escola, i el moment abans que les famílies vinguessin a cercar els infants per anar a dinar, hem contat el conte i els infants han estat ben atents".

He triat aquesta observació ja que m’ha agradat veure i viure com una situació que en un principi podia semblar improvisada i poc planificada perquè ha sorgit fruit de l’escolta als infants i del respecte al seu propi ritme i necessitats del dia, ha esdevingut molt més significativa del que podia semblar ja que pel camí s’han anat donant situacions i fets que ens han permès reconduir les intencions inicials per a que fos més rica per als infants. Així, hem pogut prestar atenció al cant especial d’un ocell, hem observat i olorat les fruites i les verdures d’una botiga, hem viscut l’experiència de col·laboració dels serveis municipals (en aquest cas la biblioteca) amb l’escoleta; i hem gaudit d’un passeig tranquil i proper pel poble.

Competències etiquetades

La competència que he escollit per aquesta entrada fa referència a les reflexions fetes a partir d'una observació d'una activitat realitzada en la que hem pogut viure una sortida que ha permès els infants relacionar-se amb el context proper que envolta l'escola. En ella també hem pogut viure una mica la coordinació existent entre el professorat, així com la flexibilització regnant en la distribució del temps.

Competències

En aquesta primera entrada al blog, intentaré especificar cadascuna de les competències relacionades amb el pràcticum.

1.       És autònom en l’aprenentatge:

Em consider bastant autònoma en l’aprenentatge, però reconec que el fet que durant tot el Grau ens estiguin fent treballar en grup, fa que sovint necessiti el suport de les meves companyes.

1.1.           1.1. Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l’hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l’assignatura:

De moment no se m’ha plantejat cap situació que requereixi l’accés a recursos i dades “escrites”; però si que gran part del que m’acompanya en el meu dia a dia a l’escoleta, forma part dels recursos que he anat adquirint a nivell teòric durant els cursos anteriors.

1.2.           1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional

Consider que si tenc assolida, en certa mesura, aquesta competència. Sovint, en el diari de pràctiques, coment el fet de si pens que la meva actuació ha estat adient o no.

1.3.          1.3.  Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació

En general, m’agrada curiosejar per la xarxa per trobar experiències educatives que em puguin enriquir a nivell personal i professional (o formatiu); som seguidora d’algunes pàgines i blocs en les que es comparteixen experiències educatives molt interessants.

Pel que fa als blocs de les meves companyes de l’assignatura, encara no els he consultat.

       1.4.Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica.

Consider que encara no he assolit aquesta competència. Pens que és una competència molt complexa, el fet d’extreure conclusions a partir de la teoria i la pràctica. Crec que encara estic en la fase de fer les hipòtesis.

2.       Reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge

Consider que si que reflexion sobre el meu propi procés d’aprenentatge, ja que des dels dies abans de començar les pràctiques, vaig començar a escriure un diari de pràctiques en el que hi intent transmetre tot allò que faig i les reflexions que se’n deriven. Però reconec que aquesta assignatura ens ajudarà molt més a reflexionar sobre aquestes pràctiques, perquè més enllà de plasmar a un diari les nostres sensacions, percepcions, aprenentatges, etc... haurem de treballar de manera intensa totes aquestes competències que ens faran tenir una visió molt més introspectiva del propi procés.

2.1. Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals

Pens que si. Crec que som conscient del que sé fer i d’allò que em manca; de fet, cada dia que passa a l’escoleta, vaig fent descobriments positius i negatius, que van enriquint el meu bagatge formatiu, perquè per una banda els primers m’animen, i per l’altra, els segons em fan tocar de peus a terra i reconèixer que em queda molt per aprendre.

2.2. Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre

Pens que si, una mica si. De fet, aquest contrast es converteix en crítica constructiva cap a allò que veig del centre.

2.3. Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa

Som conscient del que vull aprendre però no ho he descrit enlloc. Pens que l’exercici introspectiu sobre les mancances d’un mateix, és un inici en la descripció del que es vol aprendre, que seria a omplir aquests buits.

2.4. Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d’aprenentatge (formació rebuda, formació futura...)

No sé si som competent o no en la formulació de les preguntes, però sí que he reflexionat molt al llarg de la meva vida sobre la meva trajectòria formativa. De fet, com ja he exposat a la meva presentació, el recorregut ha estat llarg per arribar fins al Grau d’Educació Infantil, i ha estat fruit d’aquestes reflexions constants sobre els meus coneixements i la meva formació. És per això que em plantejo la meva formació futura com una formació contínua, perquè som partidària que els professionals de l’educació no poden deixar mai de formar-se perquè el context de treball requereix adaptacions i reciclatge constant; però crec que en acabar el Grau podré donar per acabada la meva formació bàsica, ja que al llarg de tots aquests cursos me n’he adonat que he après molt i que aquests aprenentatges han estat molt útils i pràctics i m’han servit per pensar que som capaç d’enfrontar-me a situacions educatives, que amb els estudis de pedagogia no m’hi sentia capaç.

2.5. Recull dubtes i dilemes.

Si, per descomptat. En el diari de pràctiques els dubtes i els dilemes estan quedant prou reflectits.

2.6. Argumenta el que ha fet i per què

Consider que si. També en el diari de pràctiques es pot veure com argument el que he fet i el perquè.

2.7. Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional

Crec que no del tot. Evidentment som conscient que comet errades. Però em costa trobar la manera de millorar-ho, perquè si comet les errades, ho faig sense voler i per desconeixement. De manera que una passa és adonar-me de les errades, i llavors, intentar millorar-ho.

3.       Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil

3.1. Es fa preguntes sobre el que ha observat quant al funcionament del centre

No he treballat aquesta competència encara.

3.2. Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències

No he treballat aquesta competència encara.

3.3. Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen

De manera molt breu, però si que ara que ens trobam immerses en l’elaboració de l’anàlisi del centre de pràctiques, i estam consultant la documentació del centre, ens adonam que hi ha coses que estan escrites que no s’ajustin del tot a la realitat. Del que hem pogut trobar, no es tracta de grans incongruències, però si petits detalls.

4.       Analitza i reflexiona sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge

4.1. Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula

De moment encara no he treballat aquesta competència. Encara que si que som conscient que l’estil educatiu de l’escoleta, va bastant en consonància amb les directrius o bases marcades a nivell teòric en les diferents assignatures.

4.2. Identifica bones pràctiques, les compara

Consider que si. Som capaç d’adonar-me quan la meva tutora du a terme alguna actuació que està d’acord amb allò que ens han estat explicant durant els cursos anteriors com a bones pràctiques.

4.3. Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació.

Consider que hauria de treballar aquesta competència, perquè em costa bastant.

5.       Reflexiona sobre el procés de millora

5.1. Reflexiona sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i projectes de millora

No he treballat aquesta competència encara.

5.2. Justifica i contextualitza el projecte de millora a partir de l'anàlisi de necessitats i de la identificació del problema.

No ens hem posat a treballar de ple en el projecte de millora, però si cal dir que aquest projecte sorgeix de les necessitats sentides del centre, i que les meves companyes i jo, estam a la seva disposició per poder “millorar” la seva atenció als infants en el marc del seu centre; i crec que el que és molt important és que elprojecte de millora es faci consensuat amb la direcció del centre, per a que el pugui aprofitar i no esdevingui paper mullat.

5.3. Cerca informació en relació amb el projecte de millora i aporta referències bibliogràfiques

Estam encara en una primera fase del projecte i per tant crec que no he desenvolupat aquesta competència. De totes maneres, crec que no serà difícil adquirir-la.

5.4. Preveu els obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de millora

No he treballat aquesta competència encara, perquè tot i que tenim mig encaminat el tema, en properes reunions amb la coordinadora, l’hem d’acabar de perfilar, per anar donant-li forma.

.... I després d’uns dies de dubtes sobre aquesta primera entrada, aquí expòs la meva reflexió sobre les competències de Perrenoud:

Pel que fa a organitzar i animar situacions d’aprenentatge pens que encara em queda molt per aprendre. Aquesta és una competència que no tenc gaire desenvolupada ja que no he tingut gaires oportunitats per a treballar-les. Imagin que durant el període de pràctiques podrem anar incrementant aquest tipus d’oportunitats i poder-les aprofitar per aprendre a gestionar situacions d’aprenentatges.

En quant a la gestió de la progressió dels aprenentatges crec que, per una banda sí que sé establir vincles amb les teories que sostenen les activitats d’aprenentatge, i som capaç de veure si alguna activitat està d’acord o no amb els principis educatius i didàctics en que ens han anat  formant durant els nostres estudis; així com també pens que som capaç d’observar i avaluar els infants en situacions d’aprenentatge segons un enfocament formatiu, a llarg termini... però tal vegada necessit aprendre a establir controls periòdics de competències i a prendre decisions de progressió.

En el fet d’elaborar i fer evolucionar els dispositius de diferenciació pens que som bastant competent pel que fa a desenvolupar la cooperació entre els alumnes i certes formes simples d’ensenyament mútu, ja que sovint, per exemple, davant un conflicte entre infants intent que arribin a la resolució pels seus propis mitjans, i només intervenc quan pens que entre ells no és possible arreglar-ho; o quan un infant es troba davant una dificultat, propòs al seu company que sigui ell qui l’ajudi enlloc de ser jo mateixa qui ho faci.

Pel que fa a implicar als alumnes en els seus aprenentatges i en el seu treball m’agrada despertar l’interès dels infants per a que siguin ells qui investiguin i descobreixin les coses; així com que siguin capaços de negociar les regles i els acords que ajudin a solventar determinades situacions, fomentant l’autonomia per a que gestionin els seus processos de presa de decisions.

En quant al treball en equip, a nivell personal, pens que som bastant competent, i de fet, m’agrada ja que fa que em senti acompanyada en el meu procés d’aprenentatge. M’agrada tenir la situació controlada i sovint per això acab exercint de “líder” de grup, encara que som conscient que actualment (per circumstàncies personals que em resten molt de temps) no puc desenvolupar aquesta tasca, i això fa que en determinades situacions me senti bastant perduda, cosa que m’angoixa bastant.

Referit a la participació en la gestió de l’escola consider que és una competència que hauria de treballar, perquè aquestes primeres setmanes he pogut comprovar a l’escoleta que és una tasca molt complexa que requereix un màxim d’organització que jo fa uns anys tenia, però actualment, tenc un poc abandonada. Així com també consider que no tenc gaire desenvolupada la competència de informar i implicar els pares, ja que sempre que he treballat en l’àmbit de l’ensenyament ho he fet amb persones adultes (nouvingudes) i mai he hagut d’intervenir amb les famílies. Però és un tema que m’interessa moltíssim, la relació família – escola, i esper durant aquestes pràciques poder-la desenvolupar i aprendre estratègies que em puguin servir en un futur per poder gestionar les reunions de pares en que em pugui trobar.

En la competència sobre l’ús de les noves teconologies consider que som bastant competent ja que he estat treballant durant un poc més de dos anys en una empresa que creava jocs educatius multimèdia, que em va servir per a desenvolupar alguns coneixements a nivell d’informàtica que d’altre manera no sé si hagués adquirit.

En quant a afrontar els deures i els dilemes ètics de la professió pens que és molt important aquesta competència en les persones encarregades de l’educació infantil, ja que en aquesta etapa de la vida dels infants es creen patrons de conducta que afectarà el comportament dels infants al llarg de la seva vida. Pens que som bastant competent, o si més no, sensible davant les injustícies socials, les discriminacions per raó de sexe, de raça o de classe social. Em consider una persona pacifista. Però també som conscient que a l’aula hi ha d’haver una figura d’autoritat (relativa) que doni seguretat als infants alhora que els guiï en el seu procés.

I finalment, en quant a organitzar la pròpia formació contínua, pens que gràcies a aquesta assignatura i al diari de pràctiques aprendrem a reflexionar sobre la nostra tasca, sobre les nostres mancances que requeriran una formació futura més extensa, però també sobre els nostres punts forts que ens ajudaran a tirar endavant en aquest procés complex d’aprenentatge.

Competències etiquetades:
He escollit la competència global 2 sobre reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge, perquè per poder saber les competències assolides he hagut de reflexionar sobre el meu propi procés d'aprenentatge. I també he escollit la 2.1 més concreta per què amb aquesta entrada he hagut d'identificar les competències que tenia assolides i les que no.