De què fa gust la lluna? |
Divendres va ser el nostre darrer dia com a practicants, i ens vam voler acomiadar dels nostres grups d'infants amb un conte col·lectiu, entre les tres vam contar el conte: De què fa gust la lluna?
Un conte molt especial per dir adéu al període de pràctiques.
Dinam al pati per acomiadar-nos |
en aquesta ocasió, vam dinar al pati en motiu del comiat de les practicants.
Per a nosaltres va ser una manera de dir-los adeu de manera diferent, per a ells va suposar canviar d'espai i redescobrir relacions pel fet de seure en unes taules de disposició diferent a la de cada dia. Perquè el moment de l'alimentació és molt més que menjar!
Safates d'experimentació: arena. |
Infants compartint un projecte de construccions |
Va començar essent un projecte individual, en el que una nina anava col·locant peces de fusta una al costat de l'altra. A poc a poc, s'hi van anar afegint altres infants, i va acabar essent una macro construcció col·lectiva.
Pintant negre sobre blanc amb cordes |
De vegades pensam que el negre no és un color per als infants. Però el contrast que crea el negre sobre el blanc crida molt la seva atenció. També pensam que s'ha de pintar amb pinzells o amb els dits; en aquest cas la tècnica és pintar amb cordes.
La qüestió és fomentar la creativitat amb els infants i deixar-los experimentar amb tot tipus de color, de suport i d'instrument.
Contant "El petit avet" |
"El petit avet" era un conte de la meva infància, per això el vaig voler compartir amb els infants de l'aula dels "Tres Porquets". És un conte sobre la creació de la identitat de les persones, en el que es destaca la idea de la importància de ser qui som.
Divendres berenam de pa amb oli. Se li podria donar el pa amb oli fet, així seria més ràpid i més net. Però a l'escoleta d'Esporles s'intenta fomentar l'autonomia a través dels petits fets quotidians, i aquest n'és un dels molts exemples que es produeixen dia a dia a la nostra aula. L'infant agafa una llesca de pa del plat, i ell mateix es posa la quantitat d'oli amb tomàtiga que vol, i també s'encarrega d'escampar-lo damunt el pa.
Infants contemplant un cuc al pati |
Els elements més característics d'aquest espai són de plàstic: rampes, bicis, motos, etc. I dins aquest entorn tan poc natural, tan plasticós, veure com els infants observen admirats el recorregut que fa una cuca-molla, i es sorprenen de la quantitat de potes que té, de les antenes, de l'olor (pudor) que fa... és una meravella!
És un espai petit, de joc restringit, normalment |
De fet, en aquest petit reducte de natura del pati, normalment les mestres restringeixen el pas. Però fa uns dies, davant la insistència dels infants a jugar en aquest racó, la meva tutora va proposar de treure cossiols per a que els infants hi poguessin jugar. Els va encantar. S'ho van passar d'allò més bé. Semblava que no hi havia infants, tan concentrats com estaven en les seves "sopes".
Pens que privar-los jugar en aquest espai és una greu errada, a ells els encanta, el cerquen contínuament. Crec que el que és important és que hi hagi sempre un adult a la seva disponibilitat, perquè és cert que la presència de pedres pot esdevenir un poc perillosa, perquè poden caure i es poden fer mal... però corrent amb les motos i les bicicletes, també poden caure i es poden fer mal. La predisposició de l'adult serà el que determinarà el perill real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada