El cas de... les creences de la mestra

Per a realitzar aquesta entrada sobre les creences de la mestra, em veig obligada a recórrer a una altra observació, ja que la que vaig fer per a la primera entrada del mes de març la vaig fer sobre una sortida que havíem fet aquella setmana, i no sobre un moment d’aula. Així que aquí us descric l’observació:

infants davall la taula

“L’acció transcorre després del berenar. Mentre els infants s’acaben de rentar les mans i la cara, la mestra treu els animals per jugar una estona abans de sortir al pati. Els infants es van incorporant al joc a mesura que acaben el moment d’higiene. Mentre són pocs, el joc és tranquil. Però quan ja són tots, el joc s’acaba convertint en una lluita col·lectiva amb els animals fent d’atacants. De cop, un grup d’infants es posa a cridar i entren en una escena de joc simbòlic en que uns infants fan d’animals ferotges i els altres se n’amaguen i fugen d’aquests. En aquest joc d’encalçar i ser encalçats cinc infants es refugien davall la taula abatible que està baixada fugint de les suposades“feres”. Van passant i a mesura que uns surten de davall la taula, els altres s’hi amaguen de nou.

Però la mestra envolta la taula amb les cadires, com si estàs preparant la taula per dinar (no ho havia fet mai això de preparar la taula tan prest). A mesura que la mestra va posant cadires, els infants van sortint i ja només en queden dos. La mestra els demana que surtin per poder posar les darreres cadires. Les meves sospites es confirmen, la mestra no vol que els infants estiguin davall la taula i els fa sortir de sota”.

Just després de viure aquesta situació, quan ja havia llegit l’article de Latorre sobre els les creences dels docents, en va venir al cap una pregunta referida a una possible creença de la mestra: com és que ha posat les cadires envoltant la taula si mai ho havia fet tan prest? Estava realment col·locant la taula per dinar? O és que no volia que els infants jugassin sota la taula?

Així, la creença que en puc extreure d’aquesta observació és que la mestra veu el fet que els infants s’amaguin sota la taula com un fet negatiu, com una entremaliadura.

Per altra banda, pens que cal tenir en compte que a l’aula manca un espai-niu/amagatall en el que els infants es puguin amagar i tenir uns instants d’intimitat, tal com ens exposa Ruiz de Velasco (2011,174): “El espacio nido es un espacio simbólico de seguridad, bienestar y refugio”. Consider que els infants s’amagaven per sentir-se segurs després de la persecució dels animals ferotges, i que l’actuació de la mestra no fou del més encertat.

Una altra creença que en podria extreure, després de comentar el cas amb una companya a classe, podria ser el fet que la mestra cregui que a la taula no s’hi juga. Que a l’aula hi ha espais destinats al joc, i la taula no n’és un d’ells.

Els Tres Porquets

La veritat és que em va sobtar l’actuació de la mestra, i crec que potser en un altre moment no hagués actuat d’aquesta manera. Potser cregué que el joc s’estava excedint pel que fa a les persecucions i atacs dels animals ferotges, però tal vegada existirien altres maneres d’aturar aquesta dinàmica, com podria ser apropar-se a un dels infants i demanar a què juguen (només la seva presència propera crec que hagués baixat el nivell d'activitat), o intentar atreure l’atenció dels infants més involucrats en els atacs per a que amb els animals reconduïssin el joc. Que és el que va fer al cap d’una estona quan ja havia fet que els infants sortissin de sota la taula, ja que aprofitant que són l’aula dels Tres Porquets i que a la setmana següent havíem d’anar d’excursió a una granja, va demanar a un grup d’infants que l’ajudàs a identificar els animals de granja, per col·locar-los al prestatge de comunicació amb les famílies, per així mostrar-ho al final del dia. Pens que aquesta actuació fou molt més correcta, i que per això no era necessari treure els infants de davall la taula a força de posar cadires.

Competències etiquetades

He triat aquestes tres competències ja que pensar en les creences que jo crec que té la mestra després de l’observació descrita m’ha portat a realitzar hipòtesis sobre el fet concret així com també a plantejar alguns dubtes i proposar alternatives. No obstant això, en el mateix cas descrit he pogut identificar una bona pràctica que pens que va dur a terme la tutora per tal de reconduir la situació, encara que l’actuació inicial no fos la que jo hagués realitzat; i finalment he intentat identificar les creences i concepcions que hi ha darrera l'actuació de la mestra.

Comparam jornades....

Després de l’exposició dels diferents tipus de jornada amb les meves companyes, que realitzen les pràctiques a diferents centres de Mallorca, en concret l’Escoleta de Valldemossa, l’Escoleta Toninaina d’Inca i la Huialfàs de Sa Pobla, he pogut comprovar que més o menys, la jornada es va esdevenint de manera similar en tots els centres esmentats.

Pel que fa a les activitats oferides i als horaris seguits, podem dir que totes elles ofereixen el servei d’Escoleta Matinera; s’inicia el dia amb una estona de joc lliure mentre van arribant tots els infants; i llavors es passa el plafó i es fa el ritual del bon dia i es berena. Després es passa a les activitats més de caràcter estructurat, excepte a Huialfàs, que primer fan l’activitat i llavors berenen (perquè dinen una mica més tard que en les altres).

Les activitats gairebé són les mateixes en totes aquestes escoletes: psicomotricitat, expressió plàstica/creativitat i experimentació. Pel que fa a la música, no totes les escoletes hi dediquen un temps determinat, a Esporles i a Huialfàs sí, mentre que a Toninaina i Valldemossa no.

L’estona dedicada al joc al pati, varia en funció del centre, però està entre 45 i 60 minuts, aproximadament. I amb això podem veure que se li dóna un valor bastant important al joc a l’aire lliure, en el que els infants poden jugar, experimentar, construir històries, córrer, imaginar, saltar seguint els seus interessos.

La manera de passar el plafó de Bon dia! és similar, però difereix en alguns aspectes que m’interessa comentar: tant a Esporles com a Toninaina, per a aquesta activitat hi ha un encarregat que és qui va mostrant les fotografies dels companys, per conèixer qui ha vengut a l’escola i qui no. La diferència roman en la simbolització d’aquests fets. A Esporles els infants tenen un plàstic amb dues fotografies, per un costat la seva fotografia (primer pla) i per l’altre un símbol que l’identifica, que ell ha triat (una mascota, un peluix, un heroi predilecte, una joguina, etc.); aleshores, si l’infant ha vingut a l’escola, quan l’encarregat li dóna el seu plàstic, ell el penja al plafó amb un velcro amb el seu símbol; en canvi, si no ha vingut, l’encarregat penja la seva fotografia al plafó, per fer-lo present en el dia a dia a l’escola. En canvi, pel que he pogut compartir amb les companyes, a l’escoleta de Huialfàs de Sa Pobla, simbolitzen la presència/absència dels infants a l’aula, amb les magranes (els que hi són, els pengen; i els que no hi són, els deixen al cistell).

He pogut comprovar també que es fomenta l’autonomia i el joc lliure proporcionant espais i moments específics per a això, tant a l’aula com al pati. I m’agrada veure que allò que hem vist a la teoria sobre la importància del joc lliure, es du a terme a la realitat educativa de les nostres escoletes, gràcies a la sensibilització dels docents.

Un aspecte que m’ha cridat l’atenció fa referència a la planificació de la psicomotricitat. Així com a Toninaina, Huialfàs i Esporles, la psicomotricitat es contempla com una activitat programada i planificada. A l’escoleta de Valldemossa, s’ofereix com un espai preparat per a que els infants hi puguin accedir en el moment de joc lliure, i l’educadora només hi és present si algun infant decideix anar-hi. És un concepte de psicomotricitat diferent al presentat per Acouturier. Seria interessant aprofundir sobre quina perspectiva teòrica hi ha al darrera. Però no és aquesta la nostra tasca.

Un altre aspecte o metodologia que m’ha cridat l’atenció fa referència a la dedicació d’una estona al dia a la lectura de les agendes personals de cada infant. En totes les escoletes excepte en la d’Esporles, els infants tenen unes agendes que serveixen per compartir informació entre l’escola i la família.

En realitat, aquesta és una estratègia que sempre m’ha resultat interessant per dues raons: una, perquè ma mare guarda la meva de quan jo anava a l’escoleta; i dues, perquè ara que som mare, i que el meu infant va a l’escoleta m’agradaria estar al corrent de tot allò que fa durant les hores que és allà, de manera personalitzada, perquè a la seva aula tenen un diari d’aula  en el que cada dia la mestra explica allò que han fet a nivell grupal, però no fa referència a fets personals.

Però per altra banda, me deman: realment les mestres tenen temps per dur al dia aquestes llibretes/agendes de manera eficient? I per les famílies? Hi participen?

El que jo m’adon, és que a la nostra escoleta, aquesta comunicació es fa mitjançant la nota diària o diari d’aula, i aquestes setmanes he pogut veure com les mestres, sovint es veuen en feines per poder-la escriure, perquè el dia a dia, l’atenció als infants, la preparació d’espais i materials, etc. els dificulta aquesta tasca d’escriure allò que han fet durant tot el dia (a nivell d’aula). Me deman com ho fan aquestes escoles en que es dedica una estona a cada infant. Mentrestant, els infants què fan?

Tal vegada aquest no sigui un aspecte a reflexionar en el marc de la jornada, però hi volia fer un incís, perquè el tema de relació/comunicació amb les famílies és un tema que m’interessa bastant.

I un altre aspecte que també m’ha cridat l’atenció i que pens que a la nostra escoleta potser estaria bé plantejar, és el tema del descans dels infants, que he pogut conèixer a Huialfàs. Em referesc a que els infants, després de dinar, alguns dormen i alguns no, en funció de la decisió dels pares.

Per una banda, em deman: els pares tenen en compte les necessitats dels infants en aquesta decisió? O es basen en la seva comoditat?

I per altra banda, em planteig aquesta possibilitat per a la nostra escola, ja que a la meva aula hi ha alguns infants que els costa molt adormir-se ja que estan avesats a que a casa no fan migdiada, i a l’escola la mestra ha de dedicar temps i esforços a que s’adormi (asseguent-se al seu costat, mitjançant el contacte). És veritat que finalment s’acaben dormint, però... cal forçar-los si a casa no ho fan?

Quina d’aquestes jornades és la millor? En quin tipus de jornada els infants veuen més i millor satisfetes les seves necessitats i els seus interessos?

Això em porta a fer una breu reflexió sobre l’aspecte de la flexibilitat a l’escola infantil.

Per començar, jo crec que els infants, pel fet de ser tan petits, i també pel fet de que és aquesta la realitat que coneixen i difícilment en coneixen d’altra, pens, pel que he vist que en totes les escoles compartides hem pogut veure que aquests interessos i aquestes necessitats estan ben cobertes. Ben cert és que en algunes regna més la flexibilitat i la possibilitat d’adaptar les activitats, els ritmes i els temps a aquestes característiques individuals, però pens que és més qüestió d’organització i de l’essència de cada escola, que s’ha d’adaptar a la seva realitat (és diferent una escoleta en la que només trobam 19 infants en total, que una escoleta en que n’hi ha 60 o més).

Crec que en la mesura de les possibilitats de cadascuna d’aquestes escoletes que he pogut conèixer gràcies a aquesta pràctica es facilita l’assoliment d’aquest respecte a les necessitats i interessos dels infants. No obstant això, em plantejo... són necessaris els horaris estructurats i tancats? o... els infants necessiten uns referents diaris per poder anticipar allò que vendrà a continuació i així sentir-se més segur perquè sap que és capaç de controlar la situació i que no es troba en un espai i un temps que li és imposat?

Aquests són dubtes que em sorgeixen quan comentam amb les companyes, sobre el tema de la flexibilitat. Des del meu parer, és important tenir un marc horari prèviament establert, que ens ajudi a donar aquesta seguretat als infants, per a que ells coneguin allò que els espera, però també pens que són importants dues coses contràries a aquestes, però no incompatibles, que són la flexibilitat i la sorpresa. 

Per una banda, la flexibilitat ens permet adaptar-nos als seus ritmes (si estan en una activitat d’expressió artística i necessiten més temps, donem-n’hi; si estan en una situació de joc lliure i veiem que estan gaudint i d’aquesta en sorgeixen aprenentatges, per petits que siguin, donem-los el temps necessari per extendre aquests aprenentatges, etc). Per altra banda, el factor sorpresa (cal tenir en compte que hi ha infants que es poden sentir desubicats, potser és interessant anticipar-los que hi haurà una sorpresa i per la qual cosa ells ja poden anar fent un treball de preparació, però en cap cas explicar-los quina és aquesta sorpresa); això permet mantenir l’atenció que a vegades és difícil en aquestes edats tan primerenques.

Competències etiquetades

He etiquetat aquestes competències perquè pens que són les que millor fan referència aquesta activitat, en la quan he anat reflexionant sobre diversos aspectes referents al funcionament dels centres d’educació infantil en general, però sobretot en particular d’aquells que he pogut comparar gràcies a les meves companyes. Per altra banda, arran d’aquesta comparació de diverses jornades en diferents escoletes, som conscient que m’han anat sorgint dubtes (i crec que han quedat ben reflectits a l’entrada) sobre algunes metodologies o maneres de fer dels centres, ja sigui el moment del descans, la relació amb les famílies, etc.

De fet, en aquesta entrada he treballat competències que en l'anàlisi inicial exposava que encara no havia treballat, per tant, veig que aquesta assignatura comença a donar els seus fruits.

Com puc millorar les meves competències?

Estam acabant la que és la nostra tercera setmana a l’escoleta, i la veritat és que m’han passat volant.

La meva actuació s’ha basat en l’observació i l’ajuda en determinats moments a la tutora, però de moment no he participat gaire en la dinàmica del grup, ni tampoc en la planificació de les activitats. I crec que aquestes sensacions estan molt relacionades amb la competència 2.3, sobre la descripció del que vull aprendre i dels objectius que em propòs.

Donat que avui a classe m’he adonat que la meva actuació a l’escoleta no estava essent gaire productiva, i molt menys la que esperava tenir, crec que el que hauria de fer per canviar és primer de tot plasmar en un paper allò que m’agradaria millorar i llavors comentar-ho amb la meva tutora, per a que ella m’orientàs a poder perfilar la meva actuació. Pens que em veu més com una ajudant que com una practicant que vol aprendre, i no sé si és que encara no em deu veure preparada per a intervenir amb els infants perquè no m’ho ha proposat gaire. Però tal vegada està esperant a que jo m’ofereixi. No ho sé. Amb tota aquesta reflexió m’he decidit a plasmar en un paper tots aquests pensaments per demà transmetre-ho a la meva tutora i així poder fer un canvi radical al meu pas per l’escola, perquè tenc la sensació que la rutina del dia a dia està consumint la meva experiència, i crec que només és el principi i cal frenar-ho per poder millorar i gaudir al màxim dels aprenentatges que hi pugui desenvolupar.

Respecte la competència 1.4 sobre les conclusions que elabor a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica, consider que la podré treballar un cop haguem començat el projecte de millora, en el qual documentarem de manera exhaustiva les diferències entre la teoria i la pràctica, i segurament en podrem treure unes conclusions més sòlides.

Sobre la competència 2.7, que fa referència a la reflexió sobre els propis errors, fa unes setmanes a l’anàlisi de les competències vaig posar que pensava que no hi reflexionava del tot. Però la classe d’avui m’hi ha fet pensar molt i m’ha fet pensar en la importància que té el fet d’aturar-se i reflexionar sobre allò que estam fent, per tal de poder millorar. I pens que posar-ho per escrit em podrà ajudar a aconseguir aquesta competència, perquè el dia a dia ens va passant per sobre i si no feim aturades en les que poguem reflectir allò que ens passa pel cap, allò que ens faci veure el que realment estam duent a terme, no serem capaces de viure amb la intensitat que requereix aquest període formatiu. Per això, avui ja he començat a treballar-ho.

En quant a la competència 3.2 sobre l’aportació de reflexions per a l’organització del centre, consider que la podré millorar un cop hagi fet la reflexió de l’anàlisi del centre i de l’anàlisi de l’aula, ja que això m’ajudarà molt a conèixer els dos àmbits i a poder aportar la meva visió externa.

En relació a la competència 4.3 sobre l’elaboració d’hipòtesis de perquè passa un fet concret, crec que m’anirà bé per millorar plantejar-me més perquès. Consider que tenc un pensament poc analític en determinades situacions i que no he agafat l’hàbit encara de qüestionar-me les coses. Potser seria una bona opció remarcar-me la pregunta “perquè crec que això ha passat?” en el diari de pràctiques o en les activitats en les que vaig reflectint el meu procés d’aprenentatge en aquest període de pràctiques, per tal d’anar-ho contestant. He de reconèixer que en mi existeix la por a no ser capaç de trobar la resposta a aquests perquès.

Pel que fa a la competència 5.1, no sé exactament què és el que puc fer per a millorar-la. Tampoc sé si aquest desconeixement és fruit d’una manca de comprensió de la mateixa competència. I en relació a la competència 5.3, dir que aquesta recerca d’informació en relació amb el projecte de millora ja l’he posada en marxa. I pens que la podré millorar, consultant llibres i revistes i altres fonts d’informació que pensi que ens podran aportar informació referent al nostre projecte.

I finalment, la competència 5.4 sobre la previsió dels obstacles i les resistències en l’aplicació del nostre projecte, crec que la podré millorar un cop haguem elaborat els primers esborranys del projecte, tenint en compte quines seran les nostres actuacions.

Competències etiquetades

He escollit aquestes dues perquè pens que aquest anàlisi sobre com poder millorar les competències l'he fet a partir de la identificació dels meus punts febles, i llavors descrivint allò que em propòs per millorar en forma de repte.

Narració d'una observació

L’observació que a continuació es narra no és una observació d’aula pròpiament dita, però si que és una observació d’una situació educativa, que s’ha donat avui dematí quan les mestres han decidit sortir a fer una volta pel poble quan han vist que els infants estaven una mica exaltats després d’alguns dies de vacances:

"Avui hem retornat a l’escoleta després d’un llarg pont de 5 dies. I els infants venien bastant esverats. Els primers minuts dins l’aula han estat moguts, i la mestra, per experiència, m’ha comentat que quan veu que els infants estan pocs receptius per a activitats que requereixen una major concentració o quan veu que necessiten esplaiar-se, els deixa sortir al pati abans o com avui, ha ha proposat a les altres mestres de sortir a fer una volta per el poble.

Ha estat dit i fet, han berenat de fruita, llavors han sortit al pati a rebre la Jaia Quaresma que ha vingut carregada novament de joguines (aquest cop equipament per al racó de cuinetes, i cotxes i motos petits) i li han llevat una cama; i després, els infants s’han anat col·locant, cadascú amb els seus companys d’aula i la seva mestra, a la corda amb anelles que tenen a propòsit per a les sortides. Aleshores, quan els infants han estat col·locats, hem sortit de l’escola. Al principi semblava una sortida una mica improvisada perquè les mestres no sabien molt bé on anar, ja que sovint surten a la plaça del poble, però avui el parc estaria banyat perquè el vespre havia plogut, i han decidit canviar de ruta. Així, hem passejat pel poble, i de cop, quan passàvem per davall un arbre, una de les mestres ha reparat el cant d’un ocell. Era un cant especial, i hem fet que els infants es quedassin en silenci per a que poguessin gaudir d’aquell cant. Era un cant agut, que jo crec que no havia sentit mai, o si més no, no l’havia escoltat tan detingudament com avui. Per un moment, només se sentia aquell cant. Hem alçat la vista, i hem vist un ocell de plomatge blau grisenc  que volava d’una branca a l’altra, i finalment ha volat cap a un altre arbre fins que ha desaparegut de la nostra vista i les nostres oïdes, i hem continuat el nostre passeig. Hem decidit passar per davant una coneguda botiga de queviures on tenen les fruites i les verdures molt ben col·locades al carrer, per a que els infants les veiessin i poguessin gaudir dels colors i les olors dels vegetals.

Llavors, hem passat per davant la biblioteca municipal, de la qual la mare d’un infant del nostre grup n’és la bibliotecària,  hem tocat a la porta i, sense entrar (perquè el temps no ens ho permetia, perquè ja era hora de tornar), li hem demanat si ens deixava en préstec tres llibres (un per a cada aula), i així ha estat. Hem tornat a l’escola, i el moment abans que les famílies vinguessin a cercar els infants per anar a dinar, hem contat el conte i els infants han estat ben atents".

He triat aquesta observació ja que m’ha agradat veure i viure com una situació que en un principi podia semblar improvisada i poc planificada perquè ha sorgit fruit de l’escolta als infants i del respecte al seu propi ritme i necessitats del dia, ha esdevingut molt més significativa del que podia semblar ja que pel camí s’han anat donant situacions i fets que ens han permès reconduir les intencions inicials per a que fos més rica per als infants. Així, hem pogut prestar atenció al cant especial d’un ocell, hem observat i olorat les fruites i les verdures d’una botiga, hem viscut l’experiència de col·laboració dels serveis municipals (en aquest cas la biblioteca) amb l’escoleta; i hem gaudit d’un passeig tranquil i proper pel poble.

Competències etiquetades

La competència que he escollit per aquesta entrada fa referència a les reflexions fetes a partir d'una observació d'una activitat realitzada en la que hem pogut viure una sortida que ha permès els infants relacionar-se amb el context proper que envolta l'escola. En ella també hem pogut viure una mica la coordinació existent entre el professorat, així com la flexibilització regnant en la distribució del temps.