Comparam jornades....

Després de l’exposició dels diferents tipus de jornada amb les meves companyes, que realitzen les pràctiques a diferents centres de Mallorca, en concret l’Escoleta de Valldemossa, l’Escoleta Toninaina d’Inca i la Huialfàs de Sa Pobla, he pogut comprovar que més o menys, la jornada es va esdevenint de manera similar en tots els centres esmentats.

Pel que fa a les activitats oferides i als horaris seguits, podem dir que totes elles ofereixen el servei d’Escoleta Matinera; s’inicia el dia amb una estona de joc lliure mentre van arribant tots els infants; i llavors es passa el plafó i es fa el ritual del bon dia i es berena. Després es passa a les activitats més de caràcter estructurat, excepte a Huialfàs, que primer fan l’activitat i llavors berenen (perquè dinen una mica més tard que en les altres).

Les activitats gairebé són les mateixes en totes aquestes escoletes: psicomotricitat, expressió plàstica/creativitat i experimentació. Pel que fa a la música, no totes les escoletes hi dediquen un temps determinat, a Esporles i a Huialfàs sí, mentre que a Toninaina i Valldemossa no.

L’estona dedicada al joc al pati, varia en funció del centre, però està entre 45 i 60 minuts, aproximadament. I amb això podem veure que se li dóna un valor bastant important al joc a l’aire lliure, en el que els infants poden jugar, experimentar, construir històries, córrer, imaginar, saltar seguint els seus interessos.

La manera de passar el plafó de Bon dia! és similar, però difereix en alguns aspectes que m’interessa comentar: tant a Esporles com a Toninaina, per a aquesta activitat hi ha un encarregat que és qui va mostrant les fotografies dels companys, per conèixer qui ha vengut a l’escola i qui no. La diferència roman en la simbolització d’aquests fets. A Esporles els infants tenen un plàstic amb dues fotografies, per un costat la seva fotografia (primer pla) i per l’altre un símbol que l’identifica, que ell ha triat (una mascota, un peluix, un heroi predilecte, una joguina, etc.); aleshores, si l’infant ha vingut a l’escola, quan l’encarregat li dóna el seu plàstic, ell el penja al plafó amb un velcro amb el seu símbol; en canvi, si no ha vingut, l’encarregat penja la seva fotografia al plafó, per fer-lo present en el dia a dia a l’escola. En canvi, pel que he pogut compartir amb les companyes, a l’escoleta de Huialfàs de Sa Pobla, simbolitzen la presència/absència dels infants a l’aula, amb les magranes (els que hi són, els pengen; i els que no hi són, els deixen al cistell).

He pogut comprovar també que es fomenta l’autonomia i el joc lliure proporcionant espais i moments específics per a això, tant a l’aula com al pati. I m’agrada veure que allò que hem vist a la teoria sobre la importància del joc lliure, es du a terme a la realitat educativa de les nostres escoletes, gràcies a la sensibilització dels docents.

Un aspecte que m’ha cridat l’atenció fa referència a la planificació de la psicomotricitat. Així com a Toninaina, Huialfàs i Esporles, la psicomotricitat es contempla com una activitat programada i planificada. A l’escoleta de Valldemossa, s’ofereix com un espai preparat per a que els infants hi puguin accedir en el moment de joc lliure, i l’educadora només hi és present si algun infant decideix anar-hi. És un concepte de psicomotricitat diferent al presentat per Acouturier. Seria interessant aprofundir sobre quina perspectiva teòrica hi ha al darrera. Però no és aquesta la nostra tasca.

Un altre aspecte o metodologia que m’ha cridat l’atenció fa referència a la dedicació d’una estona al dia a la lectura de les agendes personals de cada infant. En totes les escoletes excepte en la d’Esporles, els infants tenen unes agendes que serveixen per compartir informació entre l’escola i la família.

En realitat, aquesta és una estratègia que sempre m’ha resultat interessant per dues raons: una, perquè ma mare guarda la meva de quan jo anava a l’escoleta; i dues, perquè ara que som mare, i que el meu infant va a l’escoleta m’agradaria estar al corrent de tot allò que fa durant les hores que és allà, de manera personalitzada, perquè a la seva aula tenen un diari d’aula  en el que cada dia la mestra explica allò que han fet a nivell grupal, però no fa referència a fets personals.

Però per altra banda, me deman: realment les mestres tenen temps per dur al dia aquestes llibretes/agendes de manera eficient? I per les famílies? Hi participen?

El que jo m’adon, és que a la nostra escoleta, aquesta comunicació es fa mitjançant la nota diària o diari d’aula, i aquestes setmanes he pogut veure com les mestres, sovint es veuen en feines per poder-la escriure, perquè el dia a dia, l’atenció als infants, la preparació d’espais i materials, etc. els dificulta aquesta tasca d’escriure allò que han fet durant tot el dia (a nivell d’aula). Me deman com ho fan aquestes escoles en que es dedica una estona a cada infant. Mentrestant, els infants què fan?

Tal vegada aquest no sigui un aspecte a reflexionar en el marc de la jornada, però hi volia fer un incís, perquè el tema de relació/comunicació amb les famílies és un tema que m’interessa bastant.

I un altre aspecte que també m’ha cridat l’atenció i que pens que a la nostra escoleta potser estaria bé plantejar, és el tema del descans dels infants, que he pogut conèixer a Huialfàs. Em referesc a que els infants, després de dinar, alguns dormen i alguns no, en funció de la decisió dels pares.

Per una banda, em deman: els pares tenen en compte les necessitats dels infants en aquesta decisió? O es basen en la seva comoditat?

I per altra banda, em planteig aquesta possibilitat per a la nostra escola, ja que a la meva aula hi ha alguns infants que els costa molt adormir-se ja que estan avesats a que a casa no fan migdiada, i a l’escola la mestra ha de dedicar temps i esforços a que s’adormi (asseguent-se al seu costat, mitjançant el contacte). És veritat que finalment s’acaben dormint, però... cal forçar-los si a casa no ho fan?

Quina d’aquestes jornades és la millor? En quin tipus de jornada els infants veuen més i millor satisfetes les seves necessitats i els seus interessos?

Això em porta a fer una breu reflexió sobre l’aspecte de la flexibilitat a l’escola infantil.

Per començar, jo crec que els infants, pel fet de ser tan petits, i també pel fet de que és aquesta la realitat que coneixen i difícilment en coneixen d’altra, pens, pel que he vist que en totes les escoles compartides hem pogut veure que aquests interessos i aquestes necessitats estan ben cobertes. Ben cert és que en algunes regna més la flexibilitat i la possibilitat d’adaptar les activitats, els ritmes i els temps a aquestes característiques individuals, però pens que és més qüestió d’organització i de l’essència de cada escola, que s’ha d’adaptar a la seva realitat (és diferent una escoleta en la que només trobam 19 infants en total, que una escoleta en que n’hi ha 60 o més).

Crec que en la mesura de les possibilitats de cadascuna d’aquestes escoletes que he pogut conèixer gràcies a aquesta pràctica es facilita l’assoliment d’aquest respecte a les necessitats i interessos dels infants. No obstant això, em plantejo... són necessaris els horaris estructurats i tancats? o... els infants necessiten uns referents diaris per poder anticipar allò que vendrà a continuació i així sentir-se més segur perquè sap que és capaç de controlar la situació i que no es troba en un espai i un temps que li és imposat?

Aquests són dubtes que em sorgeixen quan comentam amb les companyes, sobre el tema de la flexibilitat. Des del meu parer, és important tenir un marc horari prèviament establert, que ens ajudi a donar aquesta seguretat als infants, per a que ells coneguin allò que els espera, però també pens que són importants dues coses contràries a aquestes, però no incompatibles, que són la flexibilitat i la sorpresa. 

Per una banda, la flexibilitat ens permet adaptar-nos als seus ritmes (si estan en una activitat d’expressió artística i necessiten més temps, donem-n’hi; si estan en una situació de joc lliure i veiem que estan gaudint i d’aquesta en sorgeixen aprenentatges, per petits que siguin, donem-los el temps necessari per extendre aquests aprenentatges, etc). Per altra banda, el factor sorpresa (cal tenir en compte que hi ha infants que es poden sentir desubicats, potser és interessant anticipar-los que hi haurà una sorpresa i per la qual cosa ells ja poden anar fent un treball de preparació, però en cap cas explicar-los quina és aquesta sorpresa); això permet mantenir l’atenció que a vegades és difícil en aquestes edats tan primerenques.

Competències etiquetades

He etiquetat aquestes competències perquè pens que són les que millor fan referència aquesta activitat, en la quan he anat reflexionant sobre diversos aspectes referents al funcionament dels centres d’educació infantil en general, però sobretot en particular d’aquells que he pogut comparar gràcies a les meves companyes. Per altra banda, arran d’aquesta comparació de diverses jornades en diferents escoletes, som conscient que m’han anat sorgint dubtes (i crec que han quedat ben reflectits a l’entrada) sobre algunes metodologies o maneres de fer dels centres, ja sigui el moment del descans, la relació amb les famílies, etc.

De fet, en aquesta entrada he treballat competències que en l'anàlisi inicial exposava que encara no havia treballat, per tant, veig que aquesta assignatura comença a donar els seus fruits.