Narració d'una observació

L’observació que a continuació es narra no és una observació d’aula pròpiament dita, però si que és una observació d’una situació educativa, que s’ha donat avui dematí quan les mestres han decidit sortir a fer una volta pel poble quan han vist que els infants estaven una mica exaltats després d’alguns dies de vacances:

"Avui hem retornat a l’escoleta després d’un llarg pont de 5 dies. I els infants venien bastant esverats. Els primers minuts dins l’aula han estat moguts, i la mestra, per experiència, m’ha comentat que quan veu que els infants estan pocs receptius per a activitats que requereixen una major concentració o quan veu que necessiten esplaiar-se, els deixa sortir al pati abans o com avui, ha ha proposat a les altres mestres de sortir a fer una volta per el poble.

Ha estat dit i fet, han berenat de fruita, llavors han sortit al pati a rebre la Jaia Quaresma que ha vingut carregada novament de joguines (aquest cop equipament per al racó de cuinetes, i cotxes i motos petits) i li han llevat una cama; i després, els infants s’han anat col·locant, cadascú amb els seus companys d’aula i la seva mestra, a la corda amb anelles que tenen a propòsit per a les sortides. Aleshores, quan els infants han estat col·locats, hem sortit de l’escola. Al principi semblava una sortida una mica improvisada perquè les mestres no sabien molt bé on anar, ja que sovint surten a la plaça del poble, però avui el parc estaria banyat perquè el vespre havia plogut, i han decidit canviar de ruta. Així, hem passejat pel poble, i de cop, quan passàvem per davall un arbre, una de les mestres ha reparat el cant d’un ocell. Era un cant especial, i hem fet que els infants es quedassin en silenci per a que poguessin gaudir d’aquell cant. Era un cant agut, que jo crec que no havia sentit mai, o si més no, no l’havia escoltat tan detingudament com avui. Per un moment, només se sentia aquell cant. Hem alçat la vista, i hem vist un ocell de plomatge blau grisenc  que volava d’una branca a l’altra, i finalment ha volat cap a un altre arbre fins que ha desaparegut de la nostra vista i les nostres oïdes, i hem continuat el nostre passeig. Hem decidit passar per davant una coneguda botiga de queviures on tenen les fruites i les verdures molt ben col·locades al carrer, per a que els infants les veiessin i poguessin gaudir dels colors i les olors dels vegetals.

Llavors, hem passat per davant la biblioteca municipal, de la qual la mare d’un infant del nostre grup n’és la bibliotecària,  hem tocat a la porta i, sense entrar (perquè el temps no ens ho permetia, perquè ja era hora de tornar), li hem demanat si ens deixava en préstec tres llibres (un per a cada aula), i així ha estat. Hem tornat a l’escola, i el moment abans que les famílies vinguessin a cercar els infants per anar a dinar, hem contat el conte i els infants han estat ben atents".

He triat aquesta observació ja que m’ha agradat veure i viure com una situació que en un principi podia semblar improvisada i poc planificada perquè ha sorgit fruit de l’escolta als infants i del respecte al seu propi ritme i necessitats del dia, ha esdevingut molt més significativa del que podia semblar ja que pel camí s’han anat donant situacions i fets que ens han permès reconduir les intencions inicials per a que fos més rica per als infants. Així, hem pogut prestar atenció al cant especial d’un ocell, hem observat i olorat les fruites i les verdures d’una botiga, hem viscut l’experiència de col·laboració dels serveis municipals (en aquest cas la biblioteca) amb l’escoleta; i hem gaudit d’un passeig tranquil i proper pel poble.

Competències etiquetades

La competència que he escollit per aquesta entrada fa referència a les reflexions fetes a partir d'una observació d'una activitat realitzada en la que hem pogut viure una sortida que ha permès els infants relacionar-se amb el context proper que envolta l'escola. En ella també hem pogut viure una mica la coordinació existent entre el professorat, així com la flexibilització regnant en la distribució del temps.