En aquesta entrada us
posarem al dia de l’estat del nostre projecte i d’allò que canviaríem si ara
l’haguéssim de repetir, és a dir, de les propostes de millora.
Com sabeu el nostre
projecte és “La figura del mestre: rols i
models d’actuació”, en el qual hem hagut d’observar i registrar en
vídeo les nostres tutores d’aula, per tal de dur a terme una anàlisi de la seva
actuació.
Aleshores, després de
realitzar els enregistraments, vam procedir a fer el buidatge mitjançant les
graelles que nosaltres mateixes havíem elaborat. Llavors, vam posar en comú
aquesta informació i en aquests moments ens trobem elaborant les conclusions
per tal de fer el retorn a l’equip educatiu del centre que serà durant el
claustre de dia 12 de juny.
Durant tot el procés
d’elaboració i implementació del projecte ens hem anat trobant amb una sèrie de
dificultats o obstacles, que una vegada analitzats pensem que podrien sofrir
alguns canvis per tal de millorar.
Per començar, com ja
vam dir a l’exposició de classe, la proposta del projecte ens va venir
determinada pel mateix centre, i aquesta ens ha resultat una mica tancada i
dirigida. Ens hagués agradat tenir un major poder de decisió a l’hora d’enfocar
el projecte i de com desenvolupar-lo. En un principi semblava que es tractava
d’una proposta més oberta i flexible, i des del centre ens van demanar que amb
la idea general que elles ens donàvem, nosaltres féssim una proposta de
projecte i vam pensar de centrar-nos en el rol de la mestra en els moments de gestió
de conflictes; però finalment, quan la vam presentar, la coordinadora ja tenia
pensat un projecte més global i ens va dir que observéssim els moments concrets
que ja vam explicar a l’anterior entrada del projecte. I això va fer que el
nostre projecte fos més pautat del que a nosaltres ens hagués agradat.
Per altra banda, a
nivell de temporalització del projecte, pensam que tal vegada el vàrem començar
a desenvolupar una mica massa tard, degut a la tasca d’anàlisi del centre i del
grup aula que ens va manllevar moltes hores de feina. I això ha fet que no
haguem pogut veure si el nostre feedback cap a les mestres els haurà resultat
d’utilitat, i per tant hem hagut d’enfocar l’avaluació del nostre projecte
mitjançant un qüestionari i no amb l’observació i la vivència del possible
canvi com ens hagués agradat tenir.
Relacionat amb això,
un altre dificultat ha estat el fet de no poder tenir uns resultats tangibles i
a curt termini, que ens deixa a mig camí, ja que acabarem el nostre període de
pràctiques sense saber si realment tot el nostre treball haurà estat fructuós.
Pel que fa als
instruments que hem utilitzat per dur a terme l’anàlisi, vam elaborar una
graella de conducta verbal i una de conducta no verbal, però una vegada que hem
fet el buidatge dels vídeos considerem que hauria estat més útil elaborar una
graella específica per cada moment observat, ja que d’aquesta manera es podrien
haver concretat més els ítems.
Referent a les
tècniques d’observació, des d’un principi vam utilitzar el vídeo, però a mesura
que vàrem anar enregistrant les actuacions de les mestres en els diferents
moments, ens vàrem adonar que aquestes estaven condicionades per la presència
de les càmeres. Així que vam decidir incloure les notes de camp per
complementar-les amb el registre videogràfic.
Tal i com vàrem
comentar a l’entrada del blog on presentàvem el nostre projecte de
millora, pensem que el tema que tractem és de caràcter compromès, ja que sense
gaire experiència pràctica ens trobam avaluant les mestres que fa anys que fan
feina d’educadores a l’escoleta i que al mateix temps són les que ens avaluen a
nosaltres com a practicants.
En quant al retorn de
la informació recollida, que farem al proper claustre, pensam que ens podem trobar
amb una altra dificultat. Aquesta rau en no poder personalitzar les crítiques
constructives o propostes de millora per a cada mestra, ja que d’aquesta manera
elles es podrien sentir escomeses. I lligat a aquesta dificultat, pensam que davant
el fet de generalitzar aquestes propostes de millora, ens podem trobar amb una
resistència de caràcter personal per part les mestres, que algunes d’elles no
se sentin identificades amb la informació que els estem retornant, i per tant
el nostre projecte no obtingui els resultats desitjats. Aquestes resistències
podrien fer referència a la manca d’autobservació crítica o per tenir una
concepció de l’educació diferent a la que nosaltres ens basem.
De ben segur que
durant els dies que manquen per tancar el projecte ens trobarem amb noves i
inesperades dificultats que es podrien transformar en canvis de millora i que
podríem plasmar en aquesta entrada, però fins aleshores són aquests els canvis
que portaríem a terme en el nostre projecte.
Competències etiquetades:
He escollit al 2.4. perquè
ens hem fet preguntes sobre el nostre procés d’elaboració del projecte, sobre
allò que podríem millorar, etc.
La 2.7. perquè hem reflexionat sobre
els nostres errors referents al projecte, sobre allò que no ens ha funcionat i
que pensam que amb un canvi es podria millorar i la 5.4: perquè en aquesta entrada hem previst i
identificat els obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de
millora.
