Què milloraríem del nostre projecte?

En aquesta entrada us posarem al dia de l’estat del nostre projecte i d’allò que canviaríem si ara l’haguéssim de repetir, és a dir, de les propostes de millora.

Com sabeu el nostre projecte és “La figura del mestre: rols i models d’actuació”, en el qual hem hagut d’observar i registrar en vídeo les nostres tutores d’aula, per tal de dur a terme una anàlisi de la seva actuació.

Aleshores, després de realitzar els enregistraments, vam procedir a fer el buidatge mitjançant les graelles que nosaltres mateixes havíem elaborat. Llavors, vam posar en comú aquesta informació i en aquests moments ens trobem elaborant les conclusions per tal de fer el retorn a l’equip educatiu del centre que serà durant el claustre de dia 12 de juny.

Durant tot el procés d’elaboració i implementació del projecte ens hem anat trobant amb una sèrie de dificultats o obstacles, que una vegada analitzats pensem que podrien sofrir alguns canvis per tal de millorar.

Per començar, com ja vam dir a l’exposició de classe, la proposta del projecte ens va venir determinada pel mateix centre, i aquesta ens ha resultat una mica tancada i dirigida. Ens hagués agradat tenir un major poder de decisió a l’hora d’enfocar el projecte i de com desenvolupar-lo. En un principi semblava que es tractava d’una proposta més oberta i flexible, i des del centre ens van demanar que amb la idea general que elles ens donàvem, nosaltres féssim una proposta de projecte i vam pensar de centrar-nos en el rol de la mestra en els moments de gestió de conflictes; però finalment, quan la vam presentar, la coordinadora ja tenia pensat un projecte més global i ens va dir que observéssim els moments concrets que ja vam explicar a l’anterior entrada del projecte. I això va fer que el nostre projecte fos més pautat del que a nosaltres ens hagués agradat.

Per altra banda, a nivell de temporalització del projecte, pensam que tal vegada el vàrem començar a desenvolupar una mica massa tard, degut a la tasca d’anàlisi del centre i del grup aula que ens va manllevar moltes hores de feina. I això ha fet que no haguem pogut veure si el nostre feedback cap a les mestres els haurà resultat d’utilitat, i per tant hem hagut d’enfocar l’avaluació del nostre projecte mitjançant un qüestionari i no amb l’observació i la vivència del possible canvi com ens hagués agradat tenir.

Relacionat amb això, un altre dificultat ha estat el fet de no poder tenir uns resultats tangibles i a curt termini, que ens deixa a mig camí, ja que acabarem el nostre període de pràctiques sense saber si realment tot el nostre treball haurà estat fructuós.

Pel que fa als instruments que hem utilitzat per dur a terme l’anàlisi, vam elaborar una graella de conducta verbal i una de conducta no verbal, però una vegada que hem fet el buidatge dels vídeos considerem que hauria estat més útil elaborar una graella específica per cada moment observat, ja que d’aquesta manera es podrien haver concretat més els ítems.

Referent a les tècniques d’observació, des d’un principi vam utilitzar el vídeo, però a mesura que vàrem anar enregistrant les actuacions de les mestres en els diferents moments, ens vàrem adonar que aquestes estaven condicionades per la presència de les càmeres. Així que vam decidir incloure les notes de camp per complementar-les amb el registre videogràfic.

Tal i com vàrem comentar a l’entrada del  blog on presentàvem el nostre projecte de millora, pensem que el tema que tractem és de caràcter compromès, ja que sense gaire experiència pràctica ens trobam avaluant les mestres que fa anys que fan feina d’educadores a l’escoleta i que al mateix temps són les que ens avaluen a nosaltres com a practicants.

En quant al retorn de la informació recollida, que farem al proper claustre, pensam que ens podem trobar amb una altra dificultat. Aquesta rau en no poder personalitzar les crítiques constructives o propostes de millora per a cada mestra, ja que d’aquesta manera elles es podrien sentir escomeses. I lligat a aquesta dificultat, pensam que davant el fet de generalitzar aquestes propostes de millora, ens podem trobar amb una resistència de caràcter personal per part les mestres, que algunes d’elles no se sentin identificades amb la informació que els estem retornant, i per tant el nostre projecte no obtingui els resultats desitjats. Aquestes resistències podrien fer referència a la manca d’autobservació crítica o per tenir una concepció de l’educació diferent a la que nosaltres ens basem.

De ben segur que durant els dies que manquen per tancar el projecte ens trobarem amb noves i inesperades dificultats que es podrien transformar en canvis de millora i que podríem plasmar en aquesta entrada, però fins aleshores són aquests els canvis que portaríem a terme en el nostre projecte.

Competències etiquetades:

He escollit al 2.4. perquè ens hem fet preguntes sobre el nostre procés d’elaboració del projecte, sobre allò que podríem millorar, etc.

La 2.7. perquè hem reflexionat sobre els nostres errors referents al projecte, sobre allò que no ens ha funcionat i que pensam que amb un canvi es podria millorar i la 5.4: perquè en aquesta entrada hem previst i identificat els obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de millora.