Què he après dels projectes dels meus companys?

Compartir els projectes i les bones practiques que es van realitzant en les diferents escoletes és una tasca molt gratificant perquè amb aquestes podem anar ampliant el nostre ventall d’estratègies per a poder dur a terme en un futur. Tant aquelles que he anat llegint als blogs com aquelles que s’han exposat a classe, tenen alguna cosa d’interessant, perquè per senzilla que pugui semblar, sempre poden aportar un fil d’inspiració per adaptar-la al context de la pròpia escoleta; o poden aportar un espai de reflexió sobre la pròpia pràctica; ens permet despertar interessos, curiositats, etc. I pens que aquesta és una experiència molt enriquidora, perquè així no ens quedam només amb allò que veiem a l’escoleta on feim les pràctiques.

Aleshores, comentaré una mica allò que m’ha cridat més l’atenció de cada projecte exposat, o allò que pens que ja es fa a la nostra escoleta, o allò que es podria adaptar, etc.

Pel que fa al projecte de millora del pati del CEIP Fort de Leau, pens que és molt interessant el fet de crear un enfocament diferent al pati, per tal de fer-lo més acollidor i dinàmic i així incrementar la motivació dels infants. El pati de la nostra escoleta és un pati de recent creació i encara manca molta millora (de fet les practicants del CESAG estan creant propostes per poder-lo canviar perquè hi predomina bàsicament l’equipament de plàstic); i pens que la creació d’un racó d’experimentació d’aquest tipus pot ser interessant. Una proposta podria ser anar variant aquest racó cada cert temps per anar proporcionar nous aprenentatges.

En quant a la bona pràctica sobre l’hort escolar, he de dir que me sembla molt interessant l’existència d’un espai d’aquestes característiques en les escoles i escoletes, ja que dels processos de cultiu es poden realitzar multitud d’aprenentatges; però crec que és fonamental la participació dels infants en aquest treball, ja que pens que del contrari, es perd l’essència de l’infant com a protagonista dels seus aprenentatges; ja que com va comentar una companya el dia de classe, no té gaire sentit que un adult estigui sembrant mentre els infants el miren. Per altra banda, m’agrada molt la idea de fomentar la participació intergeneracional en el projecte, i que es convidi els padrins i padrines a formar part d’aquest procés. I un altre aspecte que pens que hauria de ser cabdal és el fet de donar-li continuïtat dins l’aula, des de l’inici del procés fins al final. Des de veure les llavors a menjar-se la “tomàtiga”.

Respecte a la bona pràctica del Racó del Moc, dir que ja quan la vaig llegir la vaig trobar molt adient i necessària per a la nostra aula i per això la vaig proposar a la meva tutora i ben aviat el vam crear a la nostra aula. Crec que és una pràctica molt senzilla, però de gran importància si el que volem és fomentar l’autonomia en els nostres infants i fer-los conscients del seu cos, i a tenir-ne cura.

Pel que fa al documental sobre els infants amb NEE, he de dir que degut a la mala qualitat del so, no vaig poder entendre gairebé res.

Del documental del Bon dia, m’agradaria destacar que més o menys l’estructura és la mateixa que seguim a la nostra aula; però si mal no ho he entès, canvia una mica en el fet que quan l’infant ha vingut amb el velcro es penja el seu símbol, mentre que si no ha vingut, l’encarregat en penja la seva foto. És una manera de tenir-lo present encara que no hi sigui. Crec que el “Bon dia” és una manera de donar la benvinguda a l’aula als infants, d’anticipar allò que es farà i amb qui es compartirà. És un moment de conversa en el que es treballa l’area del coneixement de si mateix (per la identificació de cada infant amb el seu símbol) i conèixer els companys (i els símbols d’aquests); també es treballa l’autonomia, perquè són ells els encarregats de penjar els seus símbols; es treballa l’àrea del llenguatge perquè es verbalitzen els noms dels companys, s’expliquen coses, la mestra anticipa, etc. Com diuen, té molta més importància de la que pot semblar a simple vista.

En quant al documental “La vida en les parets”. M’ha semblat molt interessant, perquè la documentació a l’escola no és sols una manera de mostrar a les famílies allò que ocorre quan elles no hi són, sinó també és una manera de donar visibilitat a l’infant, de fer-lo protagonista dels seus aprenentatges i experiències per poder reviure allò que ha viscut. Pens que tenir cura de la documentació és molt important, i que no tot “plafó” és vàlid. Com han comentat, és important saber seleccionar allò que s’ha de documentar, i això no és una tasca fàcil.

Finalment, respecte al projecte de millora de l’art, pens que les propostes que s’estan duent a terme amb els infants són ben interessants. El fet de poder realitzar creacions artístiques amb material en desús és una manera d’aprofitar recursos en aquests temps que vivim. El que em crida l’atenció és la convicció en que les companyes expressen al blog que són conscients que el seu projecte no es durà a terme per la manca de motivació de l’equip educatiu de l’escoleta. La veritat és que em sorgeixen dubtes sobre la professionalitat de les mestres, sobre la manera en com enfoquen l’educació i l’atenció als infants. Com és que es demana un projecte des de l’escoleta, que tanmateix no estan motivats per aplicar-lo?

Competències estiquetades:

He etiquetat la 1.3 perquè consider que amb aquesta activitat i amb la consulta dels blogs d’altres companyes, es té accés a experiències que permeten ampliar al formació, com he dit al prinicipi. Però també he etiquetat la 4.2 perquè amb els projectes i les bones pràctiques compartides, les vaig comparant amb allò que nosaltres feim i vaig prenent nota d’allò que es pot adaptar per tal d’enriquir la nostra pràctica.