Per a realitzar aquesta entrada sobre les
creences de la mestra, em veig obligada a recórrer a una altra observació, ja
que la que vaig fer per a la primera entrada del mes de març la vaig fer sobre
una sortida que havíem fet aquella setmana, i no sobre un moment d’aula. Així
que aquí us descric l’observació:
 |
| infants davall la taula |
Però la mestra envolta la taula amb les
cadires, com si estàs preparant la taula per dinar (no ho havia fet mai això de
preparar la taula tan prest). A mesura que la mestra va posant cadires, els
infants van sortint i ja només en queden dos. La mestra els demana que surtin
per poder posar les darreres cadires. Les meves sospites es confirmen, la
mestra no vol que els infants estiguin davall la taula i els fa sortir de sota”.
Just després de viure aquesta situació, quan
ja havia llegit l’article de Latorre sobre els les creences dels docents, en va
venir al cap una pregunta referida a una possible creença de la mestra: com és
que ha posat les cadires envoltant la taula si mai ho havia fet tan prest?
Estava realment col·locant la taula per dinar? O és que no volia que els
infants jugassin sota la taula?
Així, la creença que en puc extreure d’aquesta
observació és que la mestra veu el fet que els infants s’amaguin sota la taula
com un fet negatiu, com una entremaliadura.
Per altra banda, pens que cal tenir en compte
que a l’aula manca un espai-niu/amagatall en el que els infants es puguin
amagar i tenir uns instants d’intimitat, tal com ens exposa Ruiz de Velasco (2011,174):
“El espacio nido es un espacio simbólico de seguridad, bienestar y refugio”. Consider
que els infants s’amagaven per sentir-se segurs després de la persecució dels
animals ferotges, i que l’actuació de la mestra no fou del més encertat.
Una altra creença que en podria extreure,
després de comentar el cas amb una companya a classe, podria ser el fet que la
mestra cregui que a la taula no s’hi juga. Que a l’aula hi ha espais destinats
al joc, i la taula no n’és un d’ells.
 |
| Els Tres Porquets |
La veritat és que em va sobtar l’actuació de
la mestra, i crec que potser en un altre moment no hagués actuat d’aquesta
manera. Potser cregué que el joc s’estava excedint pel que fa a les persecucions i atacs
dels animals ferotges, però tal vegada existirien altres maneres d’aturar
aquesta dinàmica, com podria ser apropar-se a un dels infants i demanar a què
juguen (només la seva presència propera crec que hagués baixat el nivell d'activitat), o intentar atreure l’atenció dels infants més involucrats en els atacs
per a que amb els animals reconduïssin el joc. Que és el que va fer al cap d’una
estona quan ja havia fet que els infants sortissin de sota la taula, ja que aprofitant
que són l’aula dels Tres Porquets i que a la setmana següent havíem d’anar d’excursió
a una granja, va demanar a un grup d’infants que l’ajudàs a identificar els
animals de granja, per col·locar-los al prestatge de comunicació amb les famílies,
per així mostrar-ho al final del dia. Pens que aquesta actuació fou molt més
correcta, i que per això no era necessari treure els infants de davall la taula
a força de posar cadires.
Competències etiquetades
He triat aquestes tres competències ja que pensar
en les creences que jo crec que té la mestra després de l’observació descrita m’ha
portat a realitzar hipòtesis sobre el fet concret així com també a plantejar
alguns dubtes i proposar alternatives. No obstant això, en el mateix cas
descrit he pogut identificar una bona pràctica que pens que va dur a terme la
tutora per tal de reconduir la situació, encara que l’actuació inicial no fos
la que jo hagués realitzat; i finalment he intentat identificar les creences i concepcions que hi ha darrera l'actuació de la mestra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada