i anar a la recerca dels bassiots després d'una estona de pluja, per a pegar-hi bots i banyar-te és d'aquells petits plaers de la vida que et fan retornar a la infància. I això és el que jo he fet aquest cap de setmana, amb el meu fill.
En Marc va gaudir de poder posar els peus dins l'aigua sense que sa mare el "renyàs". I sa mare va gaudir d'una estona de deixar que l'infant es guiàs pels seus interessos sense dir-li res, compartir l'experiència i ser còmplice de la polissonada. Vaig preparar la situació (amb roba adient, essent conscient que en tenia de recanvi per si es banyava molt) per poder-nos deixar endur pel gaudi i ens ho vam passar d'allò més bé, creant una complicitat indescriptible entre mare i fill esbojarrats.
I aquesta va ser la situació que em va fer acabar de decidir per escriure aquesta entrada, sobre aquesta possibilitat de deixar-nos endur. En aquest cas va ser com a mare, però se'm planteja el mateix dilema dins l'aula. Fins quin punt podem crear situacions d'aquest tipus en que la mestra i l'infant es deixin endur per una escena esvalotada en que la finalitat primera és passar-s'ho bé i aprendre que a la vida hem vingut a gaudir.
Tinc la sensació, com a mare i com a (futura) mestra, que estam continuament reprimint els nostres impulsos i ens estam marcant massa amb el lema de donar exemple, de ser persones responsables i modèliques. Però pens que els infants han de veure que ser gran és també riure i passar-s'ho bé. I una cosa no és incompatible amb l'altra.
I a mi em costa saber trobar aquest equilibri, aquesta compatibilitat, o si més no, trobar el moment per donar als infants de l'aula l'oportunitat de gaudir de manera una mica "esbojarrada" i donar llibertat a la rialla fresca, aquella rialla de complicitat, de compartir moments únics plens de sentit de l'humor.
De fet, quan em "preparava" per ser mare, en algun lloc (impossible de recordar) vaig llegir que la clau per educar un fill és la rialla i el sentit de l'humor. I pens que això es pot traslladar a les nostres aules. Perquè amb sentit de l'humor el clima és molt més distès i les relacions que s'hi produeixen molt més riques i sanes, i ens permet gaudir del moment, estant disponibles per al què pugui succeir i afrontar-ho de la millor manera possible.
Amb això no vull dir que pensi que cal convertir l'aula en una olla de cargols o en un guirigall, però si reflexionar sobre la importància de saber trobar el moment i saber aprofitar algunes situacions per crear un clima més relaxat gràcies a la vivència conjunta de la rialla com a forma de comunicació.
"La clau per educar és el sentit de l'humor"
Competències etiquetades:
He etiquetat la 2.5 perquè l'entrada és fruit d'un dilema que se'm planteja a les pràctiques cada dia, però sobretot després de la situació familiar viscuda descrita, que va ser el que em va fer decidir per a compartir-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada