Bones pràctiques (II) - Qui ha construït què?

Sovint, quan es proposa als infants jugar amb les construccions, l’aula acaba esdevenint un espai ple de peces de diferents colors, escampades arreu. Les creacions dels infants a vegades són impossibles d’identificar, perquè sovint ni els propis infants saben què han fet. I si pel contrari l’infant realitza una construcció i l’identifica, aquesta és destruïda a l’hora d’arraconar.

Aleshores, la pràctica que he escollit per a presentar-vos és un racó de construccions una mica especial.

Es tracta d’una pràctica a nivell d’aula, posada en marxa per la meva tutora a l’aula de 2-3 anys.

Es tracta d’un racó de construccions, on els infants poden realitzar construccions amb diferents materials en funció de la proposta de la mestra. És a dir, un dia construeixen amb blocs de fusta i d’altres amb blocs de plàstic (tipus lego).

Com ja sabem, el fet de les construccions és una experiència amb una gran càrrega d’aprenentatge per a l’infant perquè ajuda a desenvolupar la capacitat de concentració, permet estructurar el pensament, permet el desenvolupament del pensament intuïtiu, treballa continguts de lògica-matemàtica, etc.

Però el racó que us present va una mica més enllà.

Racó de construccions

Es tracta d’un racó que es mou, és a dir, és una taula construïda a partir d’un palé, al qual se l’hi ha afegit unes rodes. Quan no es fan construccions la taula s’arracona sempre al mateix lloc. Un indret ambientat amb fotografies de construccions (algunes aportades per les famílies). Però quan la mestra ho troba oportú, gràcies a la capacitat de mobilitat de la taula la desplaça al bellmig de l’aula i treu les peces de construcció, i en ell els infants poden anar realitzant les seves construccions.

La taula va ser construïda amb la participació del pare d’un infant de la classe, de manera que veiem la participació i la implicació de les famílies en les activitats de l’aula.

Però el que jo destacaria d’aquest racó és que consta d’un plafó amb fotografies individuals (tipus carnet) de cada infant plastificades i aferrades al plafó amb velcro. De manera que l’infant, després de realitzar la seva construcció damunt la taula, hi pot posar la seva fotografia, per a conèixer quina ha estat la seva construcció.

És una manera de donar visibilitat a les accions dels infants, poder-ho compartir amb les famílies, i donar continuïtat a aquestes construccions perquè es conserven damunt la taula al llarg dels dies, i els infants les poden anar seguint en diferents moments, de manera que va evolucionant.

Aquest racó es troba a una aula de 2-3 anys (Els Tres Porquets), però com que la taula es pot moure, en ocasions les altres aules la poden utilitzar. El que no tenen és el plafó d’identificació de construccions amb les fotos dels infants.

No hi ha un moment estipulat de joc amb les construccions, però és un material recorrent durant els moments de joc que es solen donar durant l’arribada dels infants o els dimarts de 10.30 a 11h; encara que és molt flexible.

Pel que fa a les característiques dels infants, podem dir que és un grup especialment actiu, a qui els agrada el joc més de caràcter físic (córrer, encalçar-se, botar, lluitar, etc), però que en determinats moments i mitjançant determinats materials, com són les construccions, són capaços de mantenir-se immersos en un joc més tranquil, que requereixi major atenció, concentració i perseverança.

En quant els objectius es plantegen: 

• dotar d’un espai que permeti donar continuïtat a les accions dels infants
• donar visibilitat a les accions dels infants, i que puguin ser compartides amb les famílies i altres companys
• reconèixer les creacions i afavorir la identificació d’aquestes afegint les fotografies

I l’àrea del currículum més rellevant en aquesta proposta fa referència al llenguatge artístic, el qual es serveix de la manipulació de materials, textures, objectes i instruments i de l’aproximació respectuosa a les produccions plàstiques dels companys i de l’entorn proper i llunyà per permetre l’adquisició de noves habilitats i destreses, de vies personals d’expressió i per despertar la sensibilitat estètica i la creativitat [...] Aquests llenguatges contribueixen al desenvolupament integral dels infants i són instruments de relació, regulació, comunicació i intercanvi i l’eina més potent per expressar i gestionar les pròpies emocions i per representar la realitat.

*Extret del Decret 71/2008 pel qual s’estableix el currículum de l’etapa d’educació infantil a les Illes Balears.

Els blocs de construcció són un joc suficientment conegut per a tothom, però sovint es desconeix l’origen d’aquestes propostes. *Friedrich Froebel fou el precursor d’aquesta tipologia de jocs, dissenyant una caixa que contenia blocs de formes diverses. Eren molt senzills i elegants i permetien explorar el raonament espacial, el pensament analític i el disseny creatiu.

Froebel considerava l’infant una part activa dels seus processos de desenvolupament i d’aprenentatge fomentant el joc com a element que impulsa l’activitat d’aquests a partir de la creativitat.

*Extret dels apunts assignatura Pedagogia Contemporània d'Antoni Colom. Estudis de Pedagogia, curs 2005/06.

Els dubtes, interrogants o dilemes que jo em plantejo són...

- i si l’infant construeix a terra perquè prefereix fer una construcció en horitzontal i l’espai de la taula no li basta? Com se li pot donar continuïtat i visibilitat a la seva acció?

- i quan les construccions es queden a la taula al llarg dels dies, perquè no s’ha pogut establir un moment de joc durant un parell de dies seguits? Quin sentit té tenir la construcció a la taula sense que l’infant la pugui fer evolucionar?

Pel que fa a la satisfacció dels implicats, podem dir que als infants que són els principals protagonistes de les seves accions, poder posar la foto a la seva creació és una manera de veure reconeguda la seva tasca i els agrada. Ho veiem amb la cara de satisfacció que fan quan van al plafó a cercar la fotografia per poder-la posar al costat o a sobre de les peces. A les famílies els agrada poder veure allò que els infants creen durant la jornada a l’escoleta; i per a la mestra, aquest racó permet observar els tipus de construccions que fan els infants.

Però pel que fa a si la pràctica dóna valor al centre o no, pens que el fet de tractar-se d’una estratègia impulsada a nivell d’aula, no ha permès de moment gaire difusió i per tant no permet tampoc que es conegui més enllà de les parets de l’escola, ni de l’aula podríem dir. També cal dir que com que es tracta del primer any que s’ha posat en funcionament, no es tenen evidències demostrades que el racó sigui doni els resultats esperats, encara que de moment pel que s’ha observat el resultat sigui positiu.

  

I finalment, en quan a les pràctiques que no existeixen, pens que seria interessant després de construir, demanar als infants, què és allò que han construït; què significa per a ells; dibuixar-lo per afegir-hi significat, és a dir, continuar l’acció per no solament construint allà mateix al dia següent, sinó donar continuïtat a l’acció a través de diversos mitjans (explicant, dibuixant, etc.)

Competències etiquetades

4.2. Identifica bones pràctiques i les compara: he escollit aquesta competència, perquè pens que és la que més clarament identifica aquesta activitat, ja que es tracta de triar el que pensam que és una bona pràctica que es du a terme al nostre centre. I amb la tasca que hem realitzat a classe, amb la posada en comú amb altres companyes, hem pogut comparar diverses pràctiques, i sobretot compartir i ampliar el nostre coneixement i bagatge a nivell d’estratègies.