Bones pràctiques (I)

Les bones pràctiques  que he escollit del llistat que ens han proposat les professores són aquestes que exposaré a continuació.

La primera que m’agradaria comentar és la de la LLUM, m’ha semblat molt interessant perquè es tracta d’aprofitar els recursos que ens dóna la natura per poder donar als infants multitud de possibilitats de joc. M’ha cridat l’atenció llegir aquest article avui, perquè precisament la setmana passada, a l’hora del pati, un infant es va descobrir la seva ombra. Jo de lluny l’observava i vaig veure que mirava al terra i es movia, i amb l’expressió de la cara el vaig notar sorprès. M’hi vaig apropar i li vaig demanar “has vist? Saps què és això?" I em va dir “Jo!” Era plenament conscient que qui feia aquesta ombra era ell, havia estat uns minuts realitzant aquesta comprovació a través dels moviments del seu cos, i havia descobert que si ell es movia, l’ombra també.  M’hi vaig posar al costat i li vaig demanar “I això?” I em va dir “na Marina i jo” i vaig intentar jugar al joc de les ombres amb les mans, però reconec que no en sé fer gaires.

M’hagués agradat haver llegit aquest article abans i tenir més recursos per aprofitar la situació esmentada per continuar el joc amb la resta d’infants i permetre’ls descobrir les meravelles de la llum.

Consider que el treball de la llum és engrescador perquè desperta l’interès dels infants, és com un nou món per descobrir. I el que és fantàstic, és que no necessites gaire material, de manera que és una activitat econòmica, perquè en el temps que vivim hem de saber donar corda a la imaginació i a la creativitat i donar lloc a aprenentatges.

“donar un tractament pedagògic de la llum, vol dir donar als infants una lupa de gran augment per mirar, trobar, i prendre consciència del petit detall de les coses…”

La següent bona pràctica que m’agradaria comentar és la del TREBALL EN EQUIP, ja que com tots sabem els infants d’aquestes edats es troben en una etapa plenament egocéntrica, en que no són capaços de posar-se al lloc de l’altre. I en moltes ocasions, veiem que els jocs que inicien són jocs en paral·lel. Juguen uns al costat dels altres, però poques vegades ho fan de manera cooperativa.

I m’ha agradat veure que aprofitant els recursos i els fets puntuals del dia (que un infant arribi a classe amb un paraigua) permet anar molt més enllà. Es tracta d’observar allò que passa a l’aula i saber trobar elements que ens permetin aprofitar-los per donar l’oportunitat als infants de col·laborar, d’aprendre junts.

I pel que fa a les bicicletes tàndem, pens que és una bona estratègia, no només el fet d’aquest tipus de bicicleta, sinó la idea de proposar material que permetin aquest tipus de relacions. Perquè sovint, veiem als patis de les escoletes, materials que fomenten l’ús individual, i que en més d’una ocasió es converteixen en motiu de disputes, disgustos i rebequeries. Es tracta de plantejar-se quin tipus de materials posam a l’abast dels infants... quin tipus de relacions fomenten aquests materials? Quin tipus de relacions volem aconseguir?

Estructures de plàstic

I la tercera bona pràctica que comentaré fa referència al JARDÍ – ELS INFANTS ENS FAN DEMANDES: INICIATIVES ESPONTÀNIES. A les fotografies es pot veure clarament que el pati que hi ha a aquesta escola no és un pati actual. Són fotografies de fa uns anys. M’ha recordat molt al pati de la meva escola infantil, amb pilons i tubs de ciment, gronxadors, neumàtics, etc.  Supòs que per les normes de seguretat vigents aquests tipus d’estructures han anat desapareixent dels patis escolars, i han estat substituïdes per materials de plàstic. M’agradaria tornar a la meva escola infantil i observar com és el pati a l’actualitat.

A l’escoleta on estic fent les pràctiques hi ha dos patis perquè l’escoleta consta de dos edificis. La part antiga i la part nova, inaugurada aquest curs. El pati de la part antiga és un pati amb arbres, amb pasteres on hi ha plantes, amb un gronxador, etc. El pati de la part nova és una explanada folrada d’escuma de parc infantil, amb una estructura de plàstic que té forma de casa amb dues rampes i un parell de finestres; una estructura circular de plàstic, i un túnel també de plàstic. Els dos patis es complementen amb tricicles, motos i cotxes.

Racó de Natura al pati

Quin tipus de relacions es poden establir en un pati d’aquestes característiques? Caldria una millora important d’aquest espai, i una planificació dels materials. Les mestres són plenament conscients d’aquestes mancances del pati nou, i per això han posat en marxa aquest tercer trimestre (la setmana que ve s’iniciarà) un racó de natura al pati, en el que les famílies han anat aportant material natural amb el qual els infants podran jugar amb material que no sigui de plàstic i estructurat.

A més de conèixer les bones pràctiques concretes proposades, aquesta activitat també m’ha servit per conèixer un entorn virtual en el que es comparteixen experiències molt interessants.. i que si t’hi dediques una estona et pots perdre entre la quantitat i la qualitat de les idees que s’hi exposen. Ha estat molt enriquidor!

Competències etiquetades:

He etiquetat la competència 4.2 perquè he comentat tres bones pràctiques del llistat proposat. Així, encara que no les he identificat, perquè en aquesta primera part només hem comentat perquè hem escollit aquestes tres del llistat, sí que les he comparat una mica amb el que jo estic vivint a l’escoleta.

I també he etiquetat la 3.2 perquè en aquest cas he aportat algunes reflexions en quant a l’organització del centre, en concret la distribució de l’espai (el pati), els materials que es disposen als infants ja que condicionen les relacions que s’hi poden establir, etc.