Bones pràctiques (II) - Qui ha construït què?

Sovint, quan es proposa als infants jugar amb les construccions, l’aula acaba esdevenint un espai ple de peces de diferents colors, escampades arreu. Les creacions dels infants a vegades són impossibles d’identificar, perquè sovint ni els propis infants saben què han fet. I si pel contrari l’infant realitza una construcció i l’identifica, aquesta és destruïda a l’hora d’arraconar.

Aleshores, la pràctica que he escollit per a presentar-vos és un racó de construccions una mica especial.

Es tracta d’una pràctica a nivell d’aula, posada en marxa per la meva tutora a l’aula de 2-3 anys.

Es tracta d’un racó de construccions, on els infants poden realitzar construccions amb diferents materials en funció de la proposta de la mestra. És a dir, un dia construeixen amb blocs de fusta i d’altres amb blocs de plàstic (tipus lego).

Com ja sabem, el fet de les construccions és una experiència amb una gran càrrega d’aprenentatge per a l’infant perquè ajuda a desenvolupar la capacitat de concentració, permet estructurar el pensament, permet el desenvolupament del pensament intuïtiu, treballa continguts de lògica-matemàtica, etc.

Però el racó que us present va una mica més enllà.

Racó de construccions

Es tracta d’un racó que es mou, és a dir, és una taula construïda a partir d’un palé, al qual se l’hi ha afegit unes rodes. Quan no es fan construccions la taula s’arracona sempre al mateix lloc. Un indret ambientat amb fotografies de construccions (algunes aportades per les famílies). Però quan la mestra ho troba oportú, gràcies a la capacitat de mobilitat de la taula la desplaça al bellmig de l’aula i treu les peces de construcció, i en ell els infants poden anar realitzant les seves construccions.

La taula va ser construïda amb la participació del pare d’un infant de la classe, de manera que veiem la participació i la implicació de les famílies en les activitats de l’aula.

Però el que jo destacaria d’aquest racó és que consta d’un plafó amb fotografies individuals (tipus carnet) de cada infant plastificades i aferrades al plafó amb velcro. De manera que l’infant, després de realitzar la seva construcció damunt la taula, hi pot posar la seva fotografia, per a conèixer quina ha estat la seva construcció.

És una manera de donar visibilitat a les accions dels infants, poder-ho compartir amb les famílies, i donar continuïtat a aquestes construccions perquè es conserven damunt la taula al llarg dels dies, i els infants les poden anar seguint en diferents moments, de manera que va evolucionant.

Aquest racó es troba a una aula de 2-3 anys (Els Tres Porquets), però com que la taula es pot moure, en ocasions les altres aules la poden utilitzar. El que no tenen és el plafó d’identificació de construccions amb les fotos dels infants.

No hi ha un moment estipulat de joc amb les construccions, però és un material recorrent durant els moments de joc que es solen donar durant l’arribada dels infants o els dimarts de 10.30 a 11h; encara que és molt flexible.

Pel que fa a les característiques dels infants, podem dir que és un grup especialment actiu, a qui els agrada el joc més de caràcter físic (córrer, encalçar-se, botar, lluitar, etc), però que en determinats moments i mitjançant determinats materials, com són les construccions, són capaços de mantenir-se immersos en un joc més tranquil, que requereixi major atenció, concentració i perseverança.

En quant els objectius es plantegen: 

• dotar d’un espai que permeti donar continuïtat a les accions dels infants
• donar visibilitat a les accions dels infants, i que puguin ser compartides amb les famílies i altres companys
• reconèixer les creacions i afavorir la identificació d’aquestes afegint les fotografies

I l’àrea del currículum més rellevant en aquesta proposta fa referència al llenguatge artístic, el qual es serveix de la manipulació de materials, textures, objectes i instruments i de l’aproximació respectuosa a les produccions plàstiques dels companys i de l’entorn proper i llunyà per permetre l’adquisició de noves habilitats i destreses, de vies personals d’expressió i per despertar la sensibilitat estètica i la creativitat [...] Aquests llenguatges contribueixen al desenvolupament integral dels infants i són instruments de relació, regulació, comunicació i intercanvi i l’eina més potent per expressar i gestionar les pròpies emocions i per representar la realitat.

*Extret del Decret 71/2008 pel qual s’estableix el currículum de l’etapa d’educació infantil a les Illes Balears.

Els blocs de construcció són un joc suficientment conegut per a tothom, però sovint es desconeix l’origen d’aquestes propostes. *Friedrich Froebel fou el precursor d’aquesta tipologia de jocs, dissenyant una caixa que contenia blocs de formes diverses. Eren molt senzills i elegants i permetien explorar el raonament espacial, el pensament analític i el disseny creatiu.

Froebel considerava l’infant una part activa dels seus processos de desenvolupament i d’aprenentatge fomentant el joc com a element que impulsa l’activitat d’aquests a partir de la creativitat.

*Extret dels apunts assignatura Pedagogia Contemporània d'Antoni Colom. Estudis de Pedagogia, curs 2005/06.

Els dubtes, interrogants o dilemes que jo em plantejo són...

- i si l’infant construeix a terra perquè prefereix fer una construcció en horitzontal i l’espai de la taula no li basta? Com se li pot donar continuïtat i visibilitat a la seva acció?

- i quan les construccions es queden a la taula al llarg dels dies, perquè no s’ha pogut establir un moment de joc durant un parell de dies seguits? Quin sentit té tenir la construcció a la taula sense que l’infant la pugui fer evolucionar?

Pel que fa a la satisfacció dels implicats, podem dir que als infants que són els principals protagonistes de les seves accions, poder posar la foto a la seva creació és una manera de veure reconeguda la seva tasca i els agrada. Ho veiem amb la cara de satisfacció que fan quan van al plafó a cercar la fotografia per poder-la posar al costat o a sobre de les peces. A les famílies els agrada poder veure allò que els infants creen durant la jornada a l’escoleta; i per a la mestra, aquest racó permet observar els tipus de construccions que fan els infants.

Però pel que fa a si la pràctica dóna valor al centre o no, pens que el fet de tractar-se d’una estratègia impulsada a nivell d’aula, no ha permès de moment gaire difusió i per tant no permet tampoc que es conegui més enllà de les parets de l’escola, ni de l’aula podríem dir. També cal dir que com que es tracta del primer any que s’ha posat en funcionament, no es tenen evidències demostrades que el racó sigui doni els resultats esperats, encara que de moment pel que s’ha observat el resultat sigui positiu.

  

I finalment, en quan a les pràctiques que no existeixen, pens que seria interessant després de construir, demanar als infants, què és allò que han construït; què significa per a ells; dibuixar-lo per afegir-hi significat, és a dir, continuar l’acció per no solament construint allà mateix al dia següent, sinó donar continuïtat a l’acció a través de diversos mitjans (explicant, dibuixant, etc.)

Competències etiquetades

4.2. Identifica bones pràctiques i les compara: he escollit aquesta competència, perquè pens que és la que més clarament identifica aquesta activitat, ja que es tracta de triar el que pensam que és una bona pràctica que es du a terme al nostre centre. I amb la tasca que hem realitzat a classe, amb la posada en comú amb altres companyes, hem pogut comparar diverses pràctiques, i sobretot compartir i ampliar el nostre coneixement i bagatge a nivell d’estratègies.

Bones pràctiques (I)

Les bones pràctiques  que he escollit del llistat que ens han proposat les professores són aquestes que exposaré a continuació.

La primera que m’agradaria comentar és la de la LLUM, m’ha semblat molt interessant perquè es tracta d’aprofitar els recursos que ens dóna la natura per poder donar als infants multitud de possibilitats de joc. M’ha cridat l’atenció llegir aquest article avui, perquè precisament la setmana passada, a l’hora del pati, un infant es va descobrir la seva ombra. Jo de lluny l’observava i vaig veure que mirava al terra i es movia, i amb l’expressió de la cara el vaig notar sorprès. M’hi vaig apropar i li vaig demanar “has vist? Saps què és això?" I em va dir “Jo!” Era plenament conscient que qui feia aquesta ombra era ell, havia estat uns minuts realitzant aquesta comprovació a través dels moviments del seu cos, i havia descobert que si ell es movia, l’ombra també.  M’hi vaig posar al costat i li vaig demanar “I això?” I em va dir “na Marina i jo” i vaig intentar jugar al joc de les ombres amb les mans, però reconec que no en sé fer gaires.

M’hagués agradat haver llegit aquest article abans i tenir més recursos per aprofitar la situació esmentada per continuar el joc amb la resta d’infants i permetre’ls descobrir les meravelles de la llum.

Consider que el treball de la llum és engrescador perquè desperta l’interès dels infants, és com un nou món per descobrir. I el que és fantàstic, és que no necessites gaire material, de manera que és una activitat econòmica, perquè en el temps que vivim hem de saber donar corda a la imaginació i a la creativitat i donar lloc a aprenentatges.

“donar un tractament pedagògic de la llum, vol dir donar als infants una lupa de gran augment per mirar, trobar, i prendre consciència del petit detall de les coses…”

La següent bona pràctica que m’agradaria comentar és la del TREBALL EN EQUIP, ja que com tots sabem els infants d’aquestes edats es troben en una etapa plenament egocéntrica, en que no són capaços de posar-se al lloc de l’altre. I en moltes ocasions, veiem que els jocs que inicien són jocs en paral·lel. Juguen uns al costat dels altres, però poques vegades ho fan de manera cooperativa.

I m’ha agradat veure que aprofitant els recursos i els fets puntuals del dia (que un infant arribi a classe amb un paraigua) permet anar molt més enllà. Es tracta d’observar allò que passa a l’aula i saber trobar elements que ens permetin aprofitar-los per donar l’oportunitat als infants de col·laborar, d’aprendre junts.

I pel que fa a les bicicletes tàndem, pens que és una bona estratègia, no només el fet d’aquest tipus de bicicleta, sinó la idea de proposar material que permetin aquest tipus de relacions. Perquè sovint, veiem als patis de les escoletes, materials que fomenten l’ús individual, i que en més d’una ocasió es converteixen en motiu de disputes, disgustos i rebequeries. Es tracta de plantejar-se quin tipus de materials posam a l’abast dels infants... quin tipus de relacions fomenten aquests materials? Quin tipus de relacions volem aconseguir?

Estructures de plàstic

I la tercera bona pràctica que comentaré fa referència al JARDÍ – ELS INFANTS ENS FAN DEMANDES: INICIATIVES ESPONTÀNIES. A les fotografies es pot veure clarament que el pati que hi ha a aquesta escola no és un pati actual. Són fotografies de fa uns anys. M’ha recordat molt al pati de la meva escola infantil, amb pilons i tubs de ciment, gronxadors, neumàtics, etc.  Supòs que per les normes de seguretat vigents aquests tipus d’estructures han anat desapareixent dels patis escolars, i han estat substituïdes per materials de plàstic. M’agradaria tornar a la meva escola infantil i observar com és el pati a l’actualitat.

A l’escoleta on estic fent les pràctiques hi ha dos patis perquè l’escoleta consta de dos edificis. La part antiga i la part nova, inaugurada aquest curs. El pati de la part antiga és un pati amb arbres, amb pasteres on hi ha plantes, amb un gronxador, etc. El pati de la part nova és una explanada folrada d’escuma de parc infantil, amb una estructura de plàstic que té forma de casa amb dues rampes i un parell de finestres; una estructura circular de plàstic, i un túnel també de plàstic. Els dos patis es complementen amb tricicles, motos i cotxes.

Racó de Natura al pati

Quin tipus de relacions es poden establir en un pati d’aquestes característiques? Caldria una millora important d’aquest espai, i una planificació dels materials. Les mestres són plenament conscients d’aquestes mancances del pati nou, i per això han posat en marxa aquest tercer trimestre (la setmana que ve s’iniciarà) un racó de natura al pati, en el que les famílies han anat aportant material natural amb el qual els infants podran jugar amb material que no sigui de plàstic i estructurat.

A més de conèixer les bones pràctiques concretes proposades, aquesta activitat també m’ha servit per conèixer un entorn virtual en el que es comparteixen experiències molt interessants.. i que si t’hi dediques una estona et pots perdre entre la quantitat i la qualitat de les idees que s’hi exposen. Ha estat molt enriquidor!

Competències etiquetades:

He etiquetat la competència 4.2 perquè he comentat tres bones pràctiques del llistat proposat. Així, encara que no les he identificat, perquè en aquesta primera part només hem comentat perquè hem escollit aquestes tres del llistat, sí que les he comparat una mica amb el que jo estic vivint a l’escoleta.

I també he etiquetat la 3.2 perquè en aquest cas he aportat algunes reflexions en quant a l’organització del centre, en concret la distribució de l’espai (el pati), els materials que es disposen als infants ja que condicionen les relacions que s’hi poden establir, etc.

Posar-te les botes d'aigua....

i anar a la recerca dels bassiots després d'una estona de pluja, per a pegar-hi bots i banyar-te és d'aquells petits plaers de la vida que et fan retornar a la infància. I això és el que jo he fet aquest cap de setmana, amb el meu fill. 

Després d'un dia gris de pluja, vaig decidir deixar de banda totes aquelles compostures que ens marquen el dia a dia i la responsabilitat com a mare, de fer les coses bé i no poder-nos sortir del nostre rol. Aleshores ens vam posar les catiusques i vam sortir a cercar bassiots pel carrer... com més gran era, millor! 
En Marc va gaudir de poder posar els peus dins l'aigua sense que sa mare el "renyàs". I sa mare va gaudir d'una estona de deixar que l'infant es guiàs pels seus interessos sense dir-li res, compartir l'experiència i ser còmplice de la polissonada. Vaig preparar la situació (amb roba adient, essent conscient que en tenia de recanvi per si es banyava molt) per poder-nos deixar endur pel gaudi i ens ho vam passar d'allò més bé, creant una complicitat indescriptible entre mare i fill esbojarrats.

I aquesta va ser la situació que em va fer acabar de decidir per escriure aquesta entrada, sobre aquesta possibilitat de deixar-nos endur. En aquest cas va ser com a mare, però se'm planteja el mateix dilema dins l'aula. Fins quin punt podem crear situacions d'aquest tipus en que la mestra i l'infant es deixin endur per una escena esvalotada en que la finalitat primera és passar-s'ho bé i aprendre que a la vida hem vingut a gaudir. 

Tinc la sensació, com a mare i com a (futura) mestra, que estam continuament reprimint els nostres impulsos i ens estam marcant massa amb el lema de donar exemple, de ser persones responsables i modèliques. Però pens que els infants han de veure que ser gran és també riure i passar-s'ho bé. I una cosa no és incompatible amb l'altra.

I a mi em costa saber trobar aquest equilibri, aquesta compatibilitat, o si més no, trobar el moment per donar als infants de l'aula l'oportunitat de gaudir de manera una mica "esbojarrada" i donar llibertat a la rialla fresca, aquella rialla de complicitat, de compartir moments únics plens de sentit de l'humor.

De fet, quan em "preparava" per ser mare, en algun lloc (impossible de recordar) vaig llegir que la clau per educar un fill és la rialla i el sentit de l'humor. I pens que això es pot traslladar a les nostres aules. Perquè amb sentit de l'humor el clima és molt més distès i les relacions que s'hi produeixen molt més riques i sanes, i ens permet gaudir del moment, estant disponibles per al què pugui succeir i afrontar-ho de la millor manera possible.

Amb això no vull dir que pensi que cal convertir l'aula en una olla de cargols o en un guirigall, però si reflexionar sobre la importància de saber trobar el moment i saber aprofitar algunes situacions per crear un clima més relaxat gràcies a la vivència conjunta de la rialla com a forma de comunicació.

"La clau per educar és el sentit de l'humor"

Competències etiquetades:

He etiquetat la 2.5 perquè l'entrada és fruit d'un dilema que se'm planteja a les pràctiques cada dia, però sobretot després de la situació familiar viscuda descrita, que va ser el que em va fer decidir per a compartir-la.